El 2 de febrer de l'any 1208 va nàixer a Montpeller Jaume I. Sembla mentida que la imatge i els fets d'un personatge que va venir al món fa ni més ni menys que vuit-cents anys encara tinguen ressò i siguen recordats, especialment per mallorquins i valencians. I no pot ser d'una altra manera, Jaume I va ser el fundador dels antics Regnes de Mallorca i València, és a dir, el que va dotar-los d'entitat territorial, política, cultural i lingüística.
Encara que el seu engendrament i el seu naixement van ser força especials (val la pena llegir la narració, entre llegendària i messiànica, d'aquests fets en la versió que Ramon Muntaner, mestre de l'èpica catalana, va escriure a començaments del segle XIV en la seua Crònica);, la infantesa del rei va ser poc afortunada: el pare va morir quan tenia cinc anys a Muret defensant els seus vasalls càtars, va ser ostatge de l'enemic de son pare -el francés Simó de Monfort-, va ser educat pels templers i als nou anys va començar a regnar uns estats, els nobles dels quals estaven sublevats. A pesar d'aquests inicis, temps a venir va ser un dels monarques més importants de l'Europa occidental, admirat i recordat per les seues conquestes.
Els valencians li devem la creació del Regne de València com a entitat política independent, regida per un conjunt de lleis pròpies, els Furs, una de les primeres mostres de la recuperació del dret romà a l'edat mitjana (d'altra banda, com diu Joan F. Mira, pocs regnes compten amb data exacta de naixement, 9 d'octubre de 1238, i també de defunció, 29 de juny de 1307);. Certament, la tasca de legislador ha estat moltes vegades bandejada per les gestes militars, molt més enlluernadores, però va ser Jaume I qui, a banda de la promulgació de privilegis i franqueses per als diferents estats de la Corona d'Aragó, va establir la convocatòria periòdica de Corts o va crear les primeres entitats polítiques municipals.
En vida de Jaume I, Elx no pertanyia al Regne de València, va ser el seu nét qui hi va incoporar la vila, però va donar les primeres passes. L'any 1265 el regne musulmà de Múrcia, protectorat de Castella, s'havia sublevat contra Alfons X. Aquest, ocupat d'apaivagar altra revolta a Andalusia, va demanar al seu sogre, el rei Jaume, que l'ajudara a sufocar la sublevació a Múrcia. El rei hi va acudir, i vila rere vila, va fer capitular tot aquest territori. A Elx va entrar el 20 de desembre i aquí va establir una colònia de persones que havien vingut amb ell. Aquesta política repobladora, d'una banda, permetia controlar de forma més eficaç la comunitat musulmana que romania a les seues terres, encara que marginats políticament i econòmica; i, d'altra, va facilitar que a finals de segle Jaume II es fera fàcilment amb tot el territori al sud de la frontera del primigeni Regne de València. Passat el temps, ja al segle XVII, Jaume I encara era considerat un fundador, i així ho recullen els historiadors locals Cristòfol Sanç i Gaspar Soler, fins al punt que aquest darrer el considera el "creador" de la Festa d'Elx.
No podem tampoc quedar-nos amb una imatge excessivament complaent d'aquest monarca. No oblidem que l'edat mitjana era una època permanentment en guerra, la crueltat de la qual no tenia miraments i, en aquest cas, l'entrada del rei a la Ciutat de Mallorca va ser una veritable matança sense contemplacions. Jaume també va ser titlat de massa sever, fama que potser va guanyar-se per les seues condemnes exemplaritzants, com ara quan va manar que tallaren la llengua al bisbe de Girona, que havia deixat anar els seus secrets de confesió, o quan el seu fill Pere, amb el benaplàcit seu, va ofegar al seu germanastre per haver defensat els interessos de la noblesa. Sense parlar de la tan discutida divisió dels regnes entre els seus dos fills. En tot cas, és indubtable que es tracta del personatge més important de la història valenciana ja que els seus fets van afectar, per a bé o per a mal, el destí de moltes persones durant segles. q
