L'exempció de Valencià en Secundària cau al 10% en zones castellanoparlants

També en Primària s'ha produït un lleuger descens de la xifra d'estudiants exempts en la llengua cooficial. En aquest cas, del curs 2014-2015 al curs 2018-2019 ha baixat del 2,3% al 2,1% l'opció d'optar per l'exempció. Tradicionalment, els cursos de Batxillerat són els que han registrat un major percentatge d'exempció en els municipis que compten amb aqueix dret reconegut en la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'ús i ensenyament del Valencià. Segons la valoració que es fa des del departament que dirigeix Vicent Marzà, «Batxillerat és una etapa educativa no obligatòria on l'alumnat està preparant-se per a la Prova d'Accés en la Universitat i és l'alumnat que demana més exempció en les zones castellanoparlants».

Per a la Conselleria de l'àrea, l'elecció d'aparcar l'assignatura en aquests casos «no es dona perquè l'alumnat refusa aprendre en valencià, ja que la gran majoria no trien l'exempció en Primària i en l'ESO, sinó perquè d'aquesta manera s'estalvien fer les proves de valencià» en la selectivitat. A aqueix respecte, es defensa que la tasca pedagògica que s'està fent amb el Servei d'Educació Plurilingüe motiva que «s'estiga baixant també la petició d'exempció del Valencià en Batxillerat», encara que sense concretar percentatges concrets.

Meta laboral

Aprendre un idioma a contrarellotge com a requisit indispensable per a aconseguir metes laborals. És el repte al qual s'enfronten nombrosos alacantins que requereixen acreditar determinades competències lingüístiques en valencià per a ingressar, principalment, en llocs de treball lligats a la funció pública. La tasca, moltes vegades, requereix un sobreesforç en aspirants que resideixen en zones castellanoparlants i, sobretot, entre aquells que un dia van fer valdre el seu dret a l'exempció de l'assignatura en el col·legi i institut. La necessitat d'enfortir anys després la connexió amb aquesta llengua cooficial obliga, amb freqüència, a buscar formació extra de la mà d'un professorat que cada vegada està més cotitzat.

L'oferta formativa de cursos de Valencià s'ha multiplicat en els últims anys en institucions públiques com les universitats i l'Escola Oficial d'Idiomes, que han ampliat la tipologia de recursos per a facilitar l'aprenentatge d'aquest idioma a través de classes grupals amb tarifes molt ajustades. Ofereixen, també, alguns recursos gratuïts. Per exemple, la Universitat d'Alacant imparteix durant el segon quadrimestre d'aquest any 22 cursos de diferents nivells, presencials i online,amb 535 alumnes matriculats. S'organitzen tant al campus de Sant Vicent del Raspeig com, des de 2016, en diversos municipis de la província. La Universitat Miguel Hernández d'Elx forma en aquests moments a altres 739 alumnes en els seus quatre campus i, segons detallen des de la pròpia institució educativa, no els resulta senzill la contractació de docents perquè hi ha menys dels que es necessiten.

Mentre els recursos públics s'estenen per la geografia alacantina per a acostar l'ensenyament d'aquesta llengua, trobar acadèmies i professors particulars per a afermar el domini lingüístic i perfeccionar, per exemple, les destreses per a la fluïdesa de l'expressió oral s'ha convertit quasi en una missió impossible en certes zones de la província, especialment al Baix Segura. En aquesta comarca la demanda de docents supera amb escreix l'oferta. És una realitat que coneixen bé els filòlegs que treballen, i en alguns casos resideixen, al sud alacantí.

«Pagar el que siga»

«He tingut a professors desesperats per aprovar la Capacitació en Valencià i disposats a pagar el que fora per classes particulars per a preparar l'examen. Em continuen cridant amb freqüència per a preguntar-me si puc fer classe, però només ho feia mentre estudiava la carrera. És estrany trobar professors de Valencià perquè pràcticament tots estem treballant en instituts», sosté María Ruiz, que actualment treballa a l'IES Grisolía de Callosa de Segura, la seua ciutat natal. No és l'única que s'expressa de manera similar. «Quasi tots els dies rep alguna trucada o missatge d'algú que busca classes. Els professors de Valencià estem ara molt cotitzats i hi ha persones que estan disposades a pagar quasi el que els demanes per ensenyament personalitzat. M'han cridat fins d'acadèmies d'Elx per a fer classe, però no tinc temps, tinc massa treball». Són paraules de la torrevellenca María Imbernón, graduada en Filologia Catalana per la Universitat d'Alacant i professora a l'IES Cap de l'Aljub de Santa Pola. El currículum d'aquesta jove de 28 anys indica que també té experiència com a professora de classes particulars, per les quals ha cobrat fins a 25 euros l'hora treballant en centres d'estudis privats. L'últim al qual va estar va ser l'acadèmia Miralles de Torrevella. La directora del centre, María José Miralles, confirma que és «molt complicat» trobar professors d'aquesta matèria en la zona. «Com hi ha molta demanda, quasi tots estan treballant en centres educatius públics i és molt difícil que vinguen a acadèmies», assegura. Pràcticament el mateix assenyalen des de l'acadèmia Montessori d'Oriola: costa trobar docents per a atendre, sobretot, a estudiants amb perfil majoritari d'opositors o, directament, treballadors de l'administració.

Mestres, professors, personal sanitari o empleats de l'administració de Justícia són els que majorment demanden classes d'aquesta assignatura. En uns casos suposa un requisit indispensable per a l'accés a les borses de treball públic. En uns altres, és un mèrit que suma punts en els processos de concurs oposició. El professor del Departament de Filologia Catalana de la UA Vicent Brotons destaca així mateix que hi ha «una forta demanda de classes de persones que han estudiat Magisteri fora de la Comunitat però que aspiren a tindre plaça de treball a la seua província. marxen diversos anys i quan tornen tenen la necessitat d'aqueixa formació. També demanden classes persones que en el seu moment van ser exemptes, tenen dèficits i necessiten nivell», expressa. Ell és de Petrer i aqueixa és una realitat que aprecia entre alguns estudiants de la localitat veïna, Elda. La situació es repeteix igualment a la Vega, segons valora Maria Àngels Soler, professora de Valencià a l'Escola Oficial d'Idiomes de Torrevella. La filòloga reconeix que també a ella li solen arribar peticions d'interessats en classes particulars per a preparar els exàmens de nivell de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià i de la Comissió Interuniversitària d'Estandardització d'Acreditacions de Coneixements de Valencià.

Proves comunes

Va ser en 2015 quan els rectors de set universitats públiques i privades de la Comunitat van signar un conveni per a homologar els certificats de Valencià expedits pels serveis lingüístics universitaris. Des d'aleshores, tots els alumnes s'enfronten a la mateixa prova i són examinats per docents amb els quals no tenen vinculació. Fins llavors existia la possibilitat que les universitats avaluaren als alumnes que assistien als seus propis cursos, una situació que motivava, fins i tot, que grups d'estudiants de la província es desplaçaren cada dissabte a centres privats de València que oferien metodologies d'estudi que els resultaven més avantatjoses per a aprendre de manera intensiva un idioma que, en molts casos, havien abandonat anys arrere. Per descomptat, tot previ pagament de tarifes prou més elevades que en els públics.

Soler critica que continuen existint pràctiques amb l'expedició de certs títols que es consideren, al seu judici i com menys, anòmales. Assegura que existeixen centres privats que ofereixen cursos per a obtindre, per exemple, la Capacitació en Valencià o el diploma de Mestre -que sumen punts en un concurs oposició- sense que s'exigisca prèviament a l'alumnat el nivell d'idioma requerit, com sí que es fa en els centres públics. Per a això, prossegueix, s'ofereix fer el curs i congelar l'expedició del títol fins que s'acredite haver superat l'examen de nivell de l'idioma necessari. Cursos que, en general, costen a partir de 1.000 euros. «No sé com s'expedeixen títols d'aqueixa manera, quan el que es requereix és que l'alumne siga capaç d'impartir una assignatura amb un correcte domini de l'idioma», conclou.

Dret a l'exempció o pin parental?

Són 33 els municipis de la província que tenen reconegut el dret a l'exempció de l'ensenyament de Valencià, tal com es recull en la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'Ús i Ensenyament del Valencià. Tots ells estan al Baix Segura, a excepció d'uns pocs situats en l'Alt i Mitjà Vinalopó: Asp, Elda, Montfort, les Salines, Saix i Villena. Són els pares dels estudiants menors de 18 anys els que poden decidir si acudeixen o no a classes d'aquesta matèria, una pràctica que alguns professors comparen amb el pin parental que s'aplica a les aules de Múrcia. «És un pin parental. Els pares parlen de drets sobre l'educació dels seus fills, però què hi ha dels drets de l'alumne a conéixer una llengua cooficial?», opina Maria Àngels Soler, professora de Valencià a l'EOI de Torrevella. La Llei d'ensenyament plurilingüe estableix que en acabar els ensenyaments obligatoris, els alumnes, com a mínim, han d'haver adquirit el nivell de valencià i castellà equivalent al B1 i l'equivalent a l'A1 de la primera llengua estrangera; i el B2 i A2, respectivament, després del Batxillerat.