Quan està pròxima a formar-se una tempesta important a la província, allí intenta estar ell, encara que haja de recórrer 200 quilòmetres per a buscar-la. El geògraf i membre del Laboratori de Climatologia de la Universitat d'Alacant (UA) Samuel Biener és el que es coneix com un «caçador de llamps i tempestes».

«És complicat perquè les tempestes són fenòmens molt localitzats i has de saber interpretar molt bé els mapes i els models per a poder estar en el lloc i en el moment adequats, a més de tindre sort, clar», explica.

Amb la borrasca Gloria encara en l'horitzó, i que la matinada de dimarts va descarregar més de 400 llamps a la província, Biener afirma que «el treball de camp és molt important perquè és el que ens permet realitzar sèries i mesuraments per a poder estudiar i entendre millor aquest tipus de fenòmens». «Si es produeixen en una àrea habitada de seguida sabem els efectes que causen, però moltes d'elles es formen en àrees deshabitades, d'ací la importància de localitzar-les», afig.

Precisament els llamps li han provocat «més d'un esglai». Recorda especialment una tempesta que va albirar des del castell de Santa Bàrbara al maig de 2010, en la qual un dels llampecs li va caure a escassos cent metres. Una altra que li va marcar va ser en 2018 quan seguint una tempesta va arribar fins a la província d'Albacete, en la qual també va veure el perill de prop. «Allí ens trobem amb una tempesta de les anomenades supercèl·lula, que van acompanyades de tornados i ocasionalment de pedra, que són poc freqüents», apunta.

Per això recomana que persones alienes al coneixement meteorològic s'abstinguen d'aproximar-se a les tempestes per a traure'n imatges. «Nosaltres anem amb compte i més o menys sabem com evolucionarà i on col·locar-nos», sosté. En les eixides de camp els «caçadors de tempestes» porten instruments portàtils per a mesurar els canvis de temperatura i la pressió, així com la velocitat de vent, però no són capaços de mesurar la càrrega i la potència dels llamps, que requereix uns aparells molt cars amb els quals només treballa l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).

«Es produeixen llamps núvol-núvol, núvol-cel i núvol-llamp-terra i aquests últims són els més perillosos. També ho són els de càrrega positiva», assenyala. Però matisa que «no necessàriament quan descarreguen més llamps és quan la tempesta és de major intensitat, perquè això es decideix en funció de la pluja registrada i el temps en què ha caigut. Hi ha tempestes seques amb fortes descàrregues elèctriques. Depén de les càrregues i les friccions que es produeixen dins dels núvols», conclou.