15 de enero de 2020
15.01.2020

El món de les lletres plora pel traspàs d'Isabel-Clara Simó

L'escriptora alcoiana mor als 76 anys per una malaltia degenerativa - Va escriure prop de 60 novel·les, relats, poesies i assajos i va rebre el Premi d'Honor dels Lletres Catalans

15.01.2020 | 13:41
Isabel-Clara Simó, al 2013 a Barcelona.

La seua ciutat natal prepara un homenatge després del funeral de dijous a Barcelona.

La defunció de l'escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó, als 76 anys d'edat, ha produït una profunda commoció en el món de la literatura contemporània, i de forma molt especial en el de les lletres catalanes. Autora de res menys que 58 obres, tenia en el seu haver guardons de la transcendència dels premis Sant Jordi o Joanot Martorell, sense oblidar la Creu de Sant Jordi que concedeix la Generalitat de Catalunya, o el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. L'Ajuntament d'Alcoi, que ahir va declarar dos dies de dol oficial, prepara un homenatge en la seua condició de Filla Predilecta, una vegada les seues restes siguen traslladades a la ciutat.

Isabel-Clara Simó i Monllor va morir dilluns a Barcelona als 76 anys d'edat després d'una llarga malaltia. Nascuda a Alcoi el 4 d'abril de 1943, era escriptora, filòsofa i periodista, i se la considerava com una de les autores contemporànies més importants de la literatura catalana.

Entre els múltiples guardons conquistats al llarg de la seua carrera destaquen en 1978 la concessió del premi Víctor Català per És quan mire que hi veig clar, el Crítica d'Or en 1985 per Alcoi-Nova York, el premi Sant Jordi en 1993 per La Salvatge, o la Creu de Sant Jordi en 1999 per la seua trajectòria literària. També en 2001 el premi Andrònima de narrativa per Hum... Rita!: l'home que ensumava dones, en 2004 el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en assaig per En legítima defensa o en 2010 el premi Joanot Martorell de narrativa per Amor meva. Tot això sense oblidar el premi Ciutat d'Alzira en 2007 per El meu germà Pol o el Premi d'Honor dels Lletres Catalans en 2017 per una «obra intel·ligent», traduïda a una desena d'idiomes, a més de la seua lluita durant anys en favor de «la llibertat, les dones o la infància».

Llicenciada en Filosofia i en Periodisme per la Universitat de València, va exercir com a professora en la localitat valenciana de Bunyol i després en l'institut Ramón Muntaner de Figueres i en el de Sant Josep de Calasanç de Barcelona. Com a periodista va ser directora en 1972 en el setmanari Canigó, col·laborant a més en diferents mitjans de comunicació, com Avui. Així mateix, va ser delegada del Llibre del Departament e Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La seua trajectòria la va consolidar com una de les figures més populars de la literatura catalana, convertint-se en degana de la Institució dels Lletres Catalans entre 2016 i 2019. Tampoc va ser aliena a la política, mostrant la seua simpatia amb l'independentisme dels Països Catalans, encara que sempre deixant clar que no era «antiespanyola», sinó que apostava per la bona convivència entre veïns.

La defunció d'Isabel-Clara Simó va causar ahir una profunda commoció en el món de la literatura, succeint-se els condols i les reivindicacions de la seua figura. L'editora i directora de l'Institut Ramón Llull, Iolanda Batallé, parafrasejava les seues declaracions «soc molt desgraciada si no escric» afegint que «i nosaltres a partir de hui som molt desgraciats sense tu».

L'escriptora Núria Cadenes subratllava que «ha mort Isabel-Clara Simó. Que ploren les paraules», mentre que l'autora Tina Vallés indicava que a part d'escriure i ensenyar literatura, Simó va fer molta faena per la cultura catalana des de l'ombra. També la directora editorial de Columna, Glòria Gasch, la recordava amb la frase «Adéu-siau, estimada»; mentre que l'escriptora Núria Esponellà li donava gràcies «per la teua generositat».

També expressaven el seu pesa'm personalitats com el baríton Enric Martínez-Castignani; l'escriptora Carmen Amoraga; la presidenta de l'Institut Català de les Dones, Laura Martínez; el festival literari Tiana Negra; l'editorial Ara Llibres; Bromera, o el Consell Valencià de Cultura.

Alcoi, la seua ciutat natal, li va concedir en 2013 la Medalla d'Or i la distinció com a Filla Predilecta, en un acte celebrat en el saló de plens de l'Ajuntament en el qual es va sentir molt agraïda pel reconeixement. «Em sent tan honorada, tan volguda i tan a gust que siga el meu poble Alcoi, que no puc més que donar les gràcies més profundes a tot l'Ajuntament, les entitats que s'han adherit, al públic que és ací i a tot l'imaginari col·lectiu que arrosseguem des de fa segles els alcoians i que forma part de la nostra història i la nostra vida», va subratllar en aqueix moment.

L'Ajuntament, de fet, decretava en la jornada d'ahir, res més conéixer la defunció d'Isabel-Clara Simó, dos dia de dol oficial, al mateix temps que les banderes de la casa consistorial es quedaven a mitja asta.

L'alcalde, Toni Francés, assenyalava que «més enllà de la indiscutible vàlua literària d'Isabel-Clara Simó, amb una obra molt prolífica, d'haver rebut importantíssims premis, o de la seua trajectòria acadèmica i de vocació periodística, parlem d'una persona molt volguda a Alcoi, una icona cultural i feminista d'una part de la nostra societat i, per descomptat, Medalla d'Or de la ciutat».

De fet, una de les qüestions que ha distingit a l'escriptora alcoiana al llarg de la seua trajectòria ha sigut la seua labor en matèria de reivindicació de la llibertat i la situació de les dones, sempre compromesa en aquest apartat.

L'Ajuntament està en contacte amb els familiars de Clara Simó per a concretar la possibilitat de celebrar un homenatge a la seua ciutat natal una vegada les seues restes siguen traslladades des de Barcelona, on està previst que al migdia de dijous tinga lloc el funeral, al Tanatori de les Corts.

El regidor de Cultura, Raül Llopis, destacava que l'escriptora sempre ha tingut a la ciutat en el seu cor, i que fa escassos dies se sumava a les adhesions perquè Alcoi assumisca la capitalitat cultural valenciana amb la frase «Alcoi és una ciutat que no és vanaglòria. És més bé discreta. Però allà on hi ha bon art sempre hi ha algú d'Alcoi».

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook