Investigadors de l'Àrea d'Ecologia de la Universitat Miguel Hernández d'Elx (UMH), juntament amb altres experts espanyols, han publicat un article en la revista Basic and Applied Ecology, que conclou que els carronyers vertebrats no consumeixen d'igual forma la carronya d'animals ungulats domèstics i silvestres. Aquest estudi s'emmarca dins del projecte "Canvi global, sistemes soci-ecològics i ecologia del moviment: aproximació a gran escala del paper dels sistemes agroramaders, el clima i els carronyers", (RTI2018-099609-B-C21), finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).

Segons els especialistes, l'abandó dels sistemes tradicionals de ramaderia extensiva provoca transformacions del paisatge com la substitució natural de les zones obertes de pasturatge per hàbitats més heterogenis, que inclouen des de matolls fins boscos. Això suposa una oportunitat per als ungulats silvestres, que ràpidament ocupen l'espai deixat pels ramats tradicionals. Per a intentar respondre a la qüestió de quins són les conseqüències d'aquests canvis sobre la comunitat de carronyers vertebrats, els investigadors es van desplaçar al Parc Natural de les serres de Cazorla, Segura i Las Villas (Jaén) on, mitjançant l'ús de càmeres automàtiques de càmera parany, van monitorar un total de 24 cadàvers d'ungulats domèstics (ovelles i cabres) i 24 cadàvers d'ungulats silvestres (daina, mufló i cérvol).

Els resultats van revelar que les carronyes d'ungulats domèstics, que normalment es concentren en grans quantitats en espais oberts, van ser detectades i consumides pels carronyers molt més ràpidament que les d'ungulats silvestres, que es troben en menors densitats i en zones amb cobertura vegetal heterogènia. Els investigadors, també, van detectar que les carronyes d'ungulats domèstics es consumien per un major nombre d'espècies i individus de carronyers; en aquest cas, els voltors lleonats eren l'espècie dominant, mentre que en les carronyes d'ungulats silvestres alguns mamífers carronyers com la rabosa i el senglar, també, van ser importants consumidors.

Segons els investigadors, aquesta troballa és important, ja que el procés d'abandó rural es preveu que continuarà en els pròxims anys i, per tant, la conservació d'algunes espècies de carronyers amenaçades com el trencalòs o el voltor negre podria veure's compromesa, ja que aquestes espècies es van detectar principalment en les carronyes d'ungulats domèstics. Per això, aquests resultats seran útils per a desenvolupar estratègies de conservació per als carronyers que s'anticipen als escenaris futurs, relacionats amb l'abandó del pasturatge tradicional.

L'equip d'investigació d'aquest treball està compost pels investigadors de la UMH Zebensui Morales Reyes i José Antonio Sánchez Zapata; els investigadors de l'Estació Biològica de Doñana (CSIC) Eneko Arrondo i José Antonio Donázar; el professor de la Universitat de Granada Marcos Moleón, i la investigadora de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (CSIC-UIB) Ainara Cortés-Avizanda.