Investigadors de la Universitat d'Alacant tant en polímers i nanomaterials com en visió i color, han aconseguit extraure de les restes vegetals substàncies naturals innovadores que repel·leixen els microbis i suposen una autèntica revolució en sectors com el dels cotxes de lloguer. «Usem els residus agrícoles directament del que rebutja l'agricultor i d'ací obtenim compostos naturals», explica la coordinadora del grup de treball i doctora en Ciències Químiques, María Carmen Garrigós.
La capacitat antimicrobiana de la substàncies obtingudes en el laboratori a partir per exemple de la llima, s'optimitza fins al punt de sintetitzar els materials i emprar-los en les manilles de les portes de vehicles, que passen per moltes mans, la qual cosa implica una major exposició a la contaminació. «El seu efecte és antimicrobià», ratifica la doctora.
Les deixalles que reutilitzen els investigadors, a partir dels fruits i vegetals poc atractius o deformats que descarten els propis agricultors, deriven de la mà dels investigadors en un valor afegit per a la indústria, en aquest cas de l'automoció, i també de la construcció. A partir dels residus de l'ametla «obtenim materials amb un aspecte similar a la fusta però reforçats, que imprimeixen major estabilitat tèrmica o ben mecànica, en soldadures i juntes de materials», abunda Garrigós.
Aquesta investigació, fruit del projecte europeu Barbara que se centra des de fa tres anys en el desenvolupament de nous materials a partir de residus alimentaris, i en el qual participen una desena de socis procedents al seu torn d'Itàlia, Suècia i Bèlgica, està dotada amb 2,7 milions d'euros i conclou l'any pròxim.
A més de les substàncies antimicrobianes, amb un enfocament d'economia circular i d'aprofitament, els científics contribueixen a disminuir la ingent quantitat e deixalles agrícoles dissenyant a canvi materials més sostenibles.
Al costat de la propietat antimicrobiana de la llima, en el laboratori empren la seua olor per als quadres de comandament també dels cotxes, i com a colorant al costat del qual s'obté del bròcoli o de la magrana, modificant el ph «s'obté una àmplia gamma de tonalitats», afig la investigadora.
Amb la participació de resta de científics europeus, els compostos naturals que extrauen en la UA s'introdueixen en filaments per a imprimir les peces en 3D, amb unes propietats millorades també a nivell estètic. «Com són compostos poc estables, els sintetitzem i encapsulem per al posterior processament», explica la coordinadora del projecte que es troba ja en la seua fase final de verificació i validació de les peces obtingudes.
El camp que obri els assoliments d'aquests investigadors és infinit a l'hora d'afavorir materials que descarten la proliferació de microbis per exemple en l'àmbit de la sanitat, encara que el projecte se centra en l'automoció.
