Altea estrena amb èxit la primera òpera del segle XXI escrita en valencià

Coincidint amb el 437 aniversari del naixement del Pare Pere, l'altar de la parròquia es va transformar per a la posada en escena d'aquesta òpera dividida en dos actes i quatre quadres, que va durar prop de dues hores i que no va defraudar als més de 350 espectadors assistents a un dels esdeveniments culturals més importants d'Altea l'any en què el municipi és la Capital Cultural Valenciana. La representació operística va comptar amb el finançament de l'Ajuntament d'Altea i la Fundació Caixaltea, mentre que els assistents van aportar voluntàriament un donatiu de 10 euros cadascun que es van destinar íntegrament per a sufragar les obres de restauració de l'església parroquial que s'estan realitzant actualment.

Un frare en procés de beatificació

L'òpera va repassar moments de la vida del Pare Pere, qualificat en el seu temps com un home "de vida admirable i serf de Déu, predicador apostòlic i comissari de Jerusalem en la santa província de sant Francesc de València". Fra Pere Esteve i Puig va nàixer a Dénia el 19 d'octubre de 1582 i va morir en Real Convent de Sant Francesc de València en 1658. En 2006 va començar el procés de canonització i deu anys després, després de la seua última exhumació realitzada al juny de 2016 on es mostrava que el cos del franciscà roman incorrupte, es va començar el procés de la seua Beatificació pel Vaticà. Precisament, l'òpera s'inicia amb un miracle del franciscà després de l'aparició del frare després de mort al pintor de Xàtiva. A partir d'ací comença la història del Pare Pere, al qual se li atribueixen fets miraculosos com la sanación dels malalts d'una epidèmia de còlera i pesta esdevinguda a Dénia en 1633, el seu viatge a Terra Santa en forma mística, o el miracle de l'esbarzer sense espines de Jesús Pobre.

Defensor de la Casa d'Àustria

Però també l'òpera trasllada a l'espectador al moment en què el franciscà és anomenat a la Cort de Madrid pel rei Felip IV, a qui es dirigeix en valencià. O quan la reina Isabel de Borbó pren el l'ermitori de Jesús Pobre, on orava i vivia el Pare Pere, sota la seua real protecció. I de com el frare, defensor de la Casa d'Àustria, decideix participar en la Guerra dels Segadors "amb remeis curatius per als cossos i ànimes dels soldats", a part de que en aquesta guerra, al nord del Regne de València, el Pare Pere no es banyava ni quan plovia ni quan nevava. Finalment, l'obra acaba amb l'ascensió del frare cap al cel quan mor.

En aquesta estrena de l'òpera "Fra Pere el Descalç", l'Orfeó Valencià va estar dirigit per Josep Lluís Valldecabres, i Francesc Estévez va dirigir l'Orquestra de la Marina Alta. Els quatre papers principals van ser a càrrec del baríton Vicent Antequera, que va representar al Pare Pere; la soprano Gemma Soler, que va encarnar a la seua mare; el tenor Vicent Romero va ser Paborde Guerau; la mezzosoprano Adriana Mayer va tindre el paper de la dona obscena; i el tenor alteà Jordi Alsina va interpretar els papers de frare i soldat. La direcció d'escena va estar a càrrec de Miguel Ángel Jiménez, i també es va comptar amb la col·laboració de Tarannà Teatre sota la direcció de Lluís Fornés.

Pròximament a Dénia

La pròxima representació es farà probablement a Dénia, on la devoció pel Pare Pere és molt gran. Per al compositor Francesc Estévez, "l'únic marc possible per a la posada en escena seria l'Església de Nostra Senyora de l'Assupmció, on està la tomba del frare franciscà protagonista de la història".

En l'estrena van estar els alcaldes d'Altea (Jaume Llinares), de Dénia (Vicent Grimalt) i de Jesús Pobre (Javier Scotto); un representant de l'Institut Valencià de Cultura; l'editor alteà Josep Lanuza, impulsor del projecte; el rector d'Altea, José Abellán; el president de la Fundació Caixaltea, José Miguel Cortés, i la regidora de Cultura, Aurora Serrat, entre altres regidors de l'equip de govern i una àmplia representació del món de la cultura valenciana.