«Tenim el millor raïm del món, però també és el més oblidat». Ho diu María Rosa, de l'empresa Buigues de Teulada, fundada en 1965 i una institució del moscatell. María Rosa compon amb cura una de les caixes de raïm de moscatell que viatjarà als mercats de Madrid, Barcelona, Oviedo, Bilbao o Saragossa. També dirigeix una quadrilla d'estisoradores, un ofici tradicional en trànsit de desaparéixer. En els magatzems de Teulada encara es veuen aquests dies grups de dones que tallen a tisora els grans més lletjos dels rams. «S'està perdent. No hi ha relleu generacional. El raïm es paga molt malament. Només que es pagara a la meitat de com es ven als consumidors seria fantàstic», explica María Rosa.

A més, no ha sigut un bon any per al moscatell. La calor, potser el canvi climàtic, ha provocat un minvament en la collita a la Marina Alta. I aquesta varietat de raïm no escapa a aqueixa tendència general que als agricultors se'ls pague una misèria per la seua producció.

«El nostre moscatell és una 'delicatessen'. I el treball de recollir-lo, d'estisorar i de posar-lo en les caixes es fa tot a mà. Tenim un producte excepcional», subratlla aquesta cap de quadrilla d'estisoradores. Aquestes dones van començar a modelar els rams a la fi d'agost i el treball es prolongarà fins a finals de setembre. «És una faena de gust i de cura. Jo l'he feta des de xicoteta. La gent jove no està per la labor, però perquè no hi ha estímuls en el camp. Els cultius s'estan abandonant», afirma María Rosa.

Sí, l'edat mitjana de les quadrilles d'estisoradores és elevada. L'ofici està en declivi. D'altra banda, és un treball absolutament integrador. Les veïnes de Teulada que van aprendre de les seues mares i àvies han ensenyat dones arribades del Marroc o de Colòmbia. Estisorar reforça els vincles socials.

Aquest ofici era tradicional en tota la Marina Alta. Benissa ha reivindicat que va servir perquè les dones prengueren consciència laboral. El Poble Nou de Benitatxell també retrà homenatge a les estisoradores en la seua Festa del Moscatell. Dénia, la ciutat creativa de la gastronomia de la Unesco, igualment ha difós aquesta labor agrícola en la seua Mercat Municipal. Però és a Teulada on, de veres, aquest ofici continua viu.