Investigadors de la Universitat d'Alacant (UA) participen, al costat de 21 entitats més, en un projecte europeu de desenvolupament de sensors de baix cost que detectaran paràmetres com la intensitat d'un sisme i els danys que ha causat, la qual cosa permetrà una gestió d'emergències més eficaç, en oferir informació en temps real i en el format que necessiten els organismes públics i els serveis d'emergència.
Els professors de Física de la Terra de la UA Sergio Molina i Juan José Galiana són els investigadors principals d'aquest projecte en la UA, en el qual universitats, empreses i organismes públics de tota Europa participen. La iniciativa, anomenada "Turkney", té com a objectiu principal avançar en el coneixement en els camps de predicció operacional, alerta ràpida i resposta ràpida davant els terratrèmols.
El resultat d'aquest projecte pretén la generació i desenvolupament de dos productes completament operatius: multi-Sensors "Turkney" de baix cost i un sistema d'informació sísmic "Turkney", allotjat en el núvol. D'aquesta forma, segons indica Sergio Molina, l'objectiu és eliminar "el buit existent entre els mètodes teòrics i les aplicacions pràctiques a Europa, de manera que puguem millorar la resiliència abans, durant i després d'un terratrèmol".
Sergio Molina explica que mitjançant aquests sensors l'Administració "pot detectar la intensitat d'un sisme en temps real, la qual cosa facilitarà la presa de decisions a l'hora de gestionar les emergències". En aquest sentit, segons afig, "si els bombers estan intentant rescatar a persones atrapades en un edifici col·lapsat, el sistema avisarà si es produirà una rèplica, perquè puguen ajornar la tasca o puguen actuar immediatament", també "es podran interrompre automàticament els processos de producció en empreses o fins i tot detindre trens o el trànsit". Al seu parer, "el producte combina la ciència més actual amb les necessitats directes de les gestions urbanes".
La Universitat d'Alacant lidera les tasques relacionades amb el desenvolupament de procediments per a la predicció sísmica operacional a curt termini d'un terratrémol (alerta ràpida), a més de les metodologies d'estimació de la vulnerabilitat per a la predicció ràpida de danys, així com les tasques de generació d'indicadors, sistemes, metodologies i manuals de bones pràctiques i procediments que servisquen per a augmentar la resiliència de la població davant els fenòmens sísmics.
A més, la província d'Alacant serà el lloc triat per a fer la demostració final de la utilitat del producte mitjançant la instal·lació dels sensors, la formació al personal i l'execució d'un simulacre de terratrémol on es pose en pràctica l'ús de la informació generada.
La província d'Alacant és la zona de la península ibèrica que més índex de perillositat té quant a risc sísmic. No en va, ací es deixen notar un centenar de terratrémols cada any, afortunadament sense danys materials ni per descomptat cap cost en vides en les últimes dècades. Aquesta xifra d'un terratrèmol cada tres o quatre dies està estabilitzada, segons els experts, encara que incideixen en què ara com ara és impossible saber quan pot ocórrer un terratrémol i, menys encara, de quina intensitat.
El tremolor que durant uns segons es va sentir en nombroses poblacions de la província el març passat enfront de la costa de Torrevella, a deu quilòmetres de profunditat, i amb una intensitat de 4 graus en l'escala Richter, va generar inquietud i incertesa entre els ciutadans que el van percebre i, de cara als experts, un motiu més per a continuar treballant en favor de la concienciació, en el sentit que estem en una zona crítica i hem de ser conscients d'això sense alarmar-nos.
