23 de junio de 2019
23.06.2019
HEMEROTECA (30-12-2013)

Els ancestres ilerdencs dels habitants d'Alacant

Més de 75.000 persones a la província porten com a cognom algun topònim de les comarques centrals de Lleida

23.06.2019 | 17:35
Portal a la localitat de Torà, una de les més de 60 que ha donat lloc a cognoms toponímics procedents de Lleida a la província d'Alacant.

Conéixer algú d'Alacant que porte cognoms com Ivorra, Verdú, Alberola, Torregrosa, Amorós o Ivars és prou fàcil, ja que són molt freqüents en les diferents comarques de la província. No obstant això, el que potser molts no saben és que tots ells, juntament amb un bon nombre d'apel·latius més existents a Alacant, es corresponen amb topònims de la província de Lleida. Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE) a partir del padró d'habitants de 2012, en el territori alacantí es donen al voltant de 60 cognoms d'origen lleidatà. Més de 75.000 persones els porten en total en els seus documents oficials.

Hi ha cognoms que es corresponen amb localitats importants, com Balaguer o Cervera. Uns altres remeten a municipis xicotets, –Ivorra, Verdú, Torà, Camarasa...–, o fins i tot a diversos alhora: Ivars d'Urgell i Ivars de Noguera. També els cal fan referència a llogarets minúsculs, cas d'Agulló, Alberola, Millà i Amorós; a comarques senceres, com Segarra i Noguera; o amb diferències gràfiques, com Menargues o Menárguez per Menàrguens, Pons per Ponts o Torregrosa per Torregrossa. Alguns poden induir a error, ja que a més del llogaret lleidatà de Vilaplana hi ha un poble més gran amb aqueix mateix nom a Tarragona, d'igual forma que el topònim Castelló és molt genèric. Així mateix, tal vegada el cognom Limiñana no siga una assimilació fonètica del topònim Llimiana, malgrat la seua semblança.

No obstant això, en la immensa majoria de casos hi ha poques o cap dubte a l'hora de relacionar cognoms i topònims. A més, tots aquests llocs estan en la mateixa zona, en un radi de 30 i 50 quilòmetres a l'est i nord-est de la ciutat de Lleida. La proximitat entre ells és tal que, per exemple, Ivorra i Torà estan a tot just 5 quilòmetres, i la carretera que va des d'aquesta última localitat a Ponts passa per Biosca i Sanaüja, presents també com a cognom –aquesta última amb la forma Sanahuja– en tota la Comunitat Valenciana. Davant això, el professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant (UA) Francesc Xavier Llorca assenyala que això pot indicar l'existència d'un «focus de repoblació» d'aqueixa zona en l'època medieval. El docent explica que aqueixos cognoms són un indicatiu de la procedència dels colons que es van instal·lar en el Regne de València entre mediats del segle XIII i finals del XIV.

El professor remet a l'estudi Els fundadors del Regne de València, d'Enric Guinot, publicat en 1999. En ell se cita l'existència de persones amb el cognom Alberola a Cocentaina en 1290, així com Verdú a Alcoi en 1296, Ivars a Benissa en 1381 i Torregrosa a Alacant en 1421, entre molts altres exemples. Tots es continuen donant, amb major o menor freqüència, en aqueixos llocs; destaca, en aquest sentit, la proliferació de l'apel·latiu Ivars en bona part de la Marina Alta. Sobre aquest tema, Llorca comenta com l'endogàmia o les relacions econòmiques poden haver contribuït a l'expansió dels cognoms o a la seua concentració en un lloc determinat. O, fins i tot, al fet que arriben a desaparéixer per complet.


Referències de l'origen


Els cognoms, tal com es coneixen ara, es van anar implantant al llarg de l'Edat mitjana. Francesc Xavier Llorca assenyala que era habitual que a les persones se les identificara amb el seu lloc d'origen o amb el seu ofici, i que en un moment donat aqueix apel·latiu va anar transmetent-se d'una generació a una altra encara que no es corresponguera ja amb una referència exacta. En aquest sentit, Albert Turull, professor de l'Àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Lleida i dedicat des de fa més de 20 anys a la investigació en toponímia i antroponimia ilerdenques, afig un aspecte fonamental: la generalització de l'ús del cognom coincideix en el temps amb la progressiva expansió dels comtats catalans, primer cap a l'oest i després cap al sud.

En aquest sentit, Turull cita com a data clau 1149, any de la conquesta de la taifa musulmana de Lleida. Els repobladors cristians d'aqueixa zona procedien, explica, de llocs fins llavors fronterers –les actuals comarques de la Noguera, l´Urgell i la Segarra–, i els seus cognoms indicaven aqueixa procedència. No obstant això, en la conquesta i creació del Regne de València, un segle després i amb el sistema de cognoms ja implantat, és possible que els repobladors no acudiren directament des dels llocs als quals remetien els seus llinatges, sinó de zones conquistades prèviament com el sud-oest de les actuals províncies de Lleida i Tarragona.

Encara així, les referències dels cognoms i l'afinitat lingüística evidencien els vincles de les comarques alacantines amb terres lleidatanes. No són pocs els que, després de saber de l'existència d'un poble amb el seu cognom en aqueixa zona, han acudit fins allí per a conéixer-lo. Ho explicaven a aquest diari en 2007 des de l'Ajuntament de Verdú, i ara el corrobora també el rector d'Ivorra, Fermí Manteca: la localitat, de tot just 100 habitants, ha rebut la visita de «famílies senceres» amb aqueix cognom. Manteca recorda especialment el cas d'uns veïns de la Nucia, «interessats per la història i l'origen d'Ivorra». Una cosa similar ocorre a Torregrossa, tal com indica l'historiador local Ramon M. Ribelles.


Freqüència a la província d'Alacant de cognoms toponímics originaris de les comarques de Lleida. Dades segons el Padró d'Habitants del 2012.

Les claus


Origen dels llinatges: Identificació amb la procedència o l'ofici de cada persona. L'ús dels cognoms va començar a estendre's de manera progressiva a partir del segle XI fins a generalitzar-se en el segle XII. Al principi al·ludien de manera inequívoca a l'ofici o al lloc d'origen de l'individu; per exemple, si algú es deia Pere d'Ivorra era perquè procedia d'aqueix poble.

Repoblacions: Apel·latius indicadors del lloc d'origen però no sempre directe. Durant el segle XII ja era comú que els colons que s'instal·laven en àrees conquistades usaren cognoms toponímics. No obstant això, en crear-se i expandir-se el Regne de València (dues fases, a mediats i finals del segle XII) ja podrien correspondre a zones repoblades temps arrere, com Lleida o Tortosa.

Els llinatges dels colons del Regne de València en el segle XIII podien al·ludir ja als orígens dels seus avantpassats.

Famílies senceres acudeixen des de localitats d'Alacant fins a Lleida per a conéixer els pobles dels quals venen els seus cognoms.

A les comarques alacantines es donen més de 60 cognoms que remeten a d'altres llocs lleidatans pròxims entre si.

----------


Aquest article va aparéixer originalment en l'edició impresa del diari INFORMACIÓN el dia 30 de desembre de 2013.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook