Mai abans, més de 400 escolars s'havien reunit per a parlar i debatre sobre la biodiversitat marina. Han sigut xiquets i xiquetes dels diferents col·legis de Xàbia, una població molt unida econòmica, social i culturalment al mar, sobre els llaços del qual, la Fundació Oceanogràfic va començar fa dos anys un projecte per a estimular a la societat local sobre els grans recursos que ofereix el mar, sense els quals Xàbia no seria el que és ara.
En la jornada del dilluns es va celebrar el I Congrés Escolar de Biodiversitat Marina a la recerca d'una "Aproximació al Coneixement, Interpretació i Conservació de la Biodiversitat dels Fons Marins de Xàbia", amb la participació de xiquets i xiquetes d'edats compreses entre els 3 i els 17 anys, un assoliment complicat per al qual han treballat els professors i professores.
Amb la trobada es pretenia donar a conéixer, interpretar i posar en valor la biodiversitat marina de les aigües del litoral xabienc amb l'objectiu últim de promoure comportaments de protecció del patrimoni natural marí sobre la totalitat de sectors socioeconòmics i generacionals del municipi.
Un tribunal avaluador
Els participants van anar intervenint des de l'escenari de l'Auditori de l'Oceanogràfic de València i dirigint-se a tots els assistents, davant l'atent escrutini dels membres del tribunal compost per Alfonso Ramos, de la Universitat d'Alacant; Gabriel Soler, de l'Institut d'Ecologia Litoral del Campello; José Tena, professor de la Universitat Catòlica de València; Andreas Fhalman, investigador sènior de la Fundació Oceanogràfic; Francisco Torner, director de control de gestió de l'Oceanogràfic i responsable del Projecte Xàbia; i la directora de la Fundació, Leocadia García.
Els membres del tribunal, després de l'exposició de cadascuna de les ponències, feien una valoració crítica i aportacions per a posteriorment entregar el diploma de participació als ponents. A més, amb la col·laboració de Pablo García, investigador de la Fundació, es van avaluar els diferents pósters que en paral·lel havien muntat i exposat els escolars.
Els treballs que es van presentar representen un ampli ventall sobre biodiversitat marina i la seua problemàtica actual amb diferents visions motivadores i suports comunicatius: fotografia, pintura, literatura, teatre, audiovisuals, anàlisi estadística, comunicació i medi ambient, inclusió, biologia€ unes possibilitats diverses que mostren la interdisciplinarietat de l'esdeveniment i el seu grau d'enriquiment.
El congrés, que ha sigut possible gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament de Xàbia i a la implicació del professorat local, es va prolongar des de les deu i mitja del matí fins a les dues de la vesprada i, posteriorment, els xiquets i xiquetes van poder visitar l'Oceanogràfic de la Ciutat de les Arts i les Ciències.
Necessitat d'una educació ambiental
L'equip del Projecte Xàbia, ha valorat molt positivament l'experiència que demostra des del punt de vista educatiu la necessitat d'introduir l'educació ambiental a les aules a nivell curricular. "Si bé és cert -afirma Francisco Torner- que el medi ambient es treballa per projectes en molts centres, els treballs realitzats des de les diferents assignatures han posat de manifest que és possible integrar-ho curricular".
En definitiva, el congrés ha representat una oportunitat única per a familiaritzar als escolars, des dels més xicotets d'infantil, i fins als majors de batxillerat, sobre la importància del mètode científic per a aproximar-se a la realitat d'una forma objectiva i amb això poder construir un pensament crític.
"Els escolars -ha dit- ens van donar una autèntica lliçó, de compromís amb la protecció dels recursos marins, del potencial que té la curiositat com a eina d'aprenentatge i també de creativitat a l'hora de triar la forma més adequada per a difondre els coneixements. Totes, eines pròpies de la comunitat científica, però que en el dia d'ahir els escolars van fer ús d'elles d'una forma magistral".
La conselleria del ram ha valorat també positivament l'experiència i des del Cefire Científic, Tecnològic i Matemàtic s'ha felicitat l'organització. Fins i tot ha proposat treballar conjuntament durant el pròxim curs en el marc del I Confint, Trobada de Centres Sostenibles de la Comunitat Valenciana, en el qual els centres escolars exposen els seus projectes educatius en matèria de sostenibilitat, ja que -han apuntat- existeix una "escassa representació general de treballs relacionats amb el medi ambient marí, per la qual cosa aquest congrés resulta de gran interés a l'hora d'ampliar la temàtica ambiental".
La implicació de la ciutat
Per part seua, la regidora d'Educació, Montse Villaverde, s'ha mostrat molt satisfeta amb el resultat obtingut en el congrés i ha incidit en què s'emmarca perfectament en la seua idea de promoure el concepte d'una ciutat educadora "en la qual tots els agents són part del canvi de la societat. Educació no és no solament el que passa a les aules sinó el que passa en la societat, en el seu conjunt. Aquest projecte ha implicat a tota la comunitat educativa: famílies, professors, alumnes i diferents agents socials i econòmic. És un projecte fantàstic perquè actua a nivell comunitari que és com realment té pes.".
Villaverde, que va valorar molt positivament la implicació del professorat, va insistir a l'hora de valorar el congrés i el Projecte Xàbia que "l'important no és només el que s'ha fet fins ara, sinó que perdure en el temps amb la finalitat que cale en les generacions futures".
