Javier García Martínez: «La ciència és clau perquè millore la nostra competitivitat»

R És un honor increïble ser el primer president d'una acadèmia com aquesta. És una responsablitat treballar amb els meus col·legues perquè els joves científics espanyols tinguen visibilitat, mitjans i un futur, perquè siguem interlocutors també amb l'administració i canalitzar les seues reivindicacions.

P Què és el primer que va a fer demà com a responsable màxim d'aquest organisme?

R Jo, fer classe. Tornar a la Universitat d'Alacant amb el meu equip de recerca i seguir treballant. Poder fer classe, ensenyar el que saps, treballar en el laboratori per a crear nou coneixement i ara, recolzar als científics joves.

P En el seu discurs d'ahir va dir: «Naixem sense mitjans i sense un lloc on reunir-nos».

R Ha sigut una picada d'ullet. Per descomptat hui s'han compromés (per ahir) a dotar-nos dels fons necessaris, però era l'acte de constitució i òbviament ara anem a cercar mitjans, no solament de l'administració, també estem treballant amb empreses espanyoles perquè contribuïsquen.

P Coneixem el nivell que tenen els nostres investigadors?

R Bé, Espanya és un líder mundial en ciència; la desena potència mundial en publicacions i cites científiques, i bona part d'aqueixa recerca la fan els joves. Jo crec que som molt reconeguts nacional i internacionalment, però potser les notícies que apareixen són sobretot les condicions, moltes vegades precàries, en les quals es desenvolupa la ciència a Espanya. L'Acadèmia naix precisament per a solucionar aqueixos problemes, però també per a posar en valor el treball que desenvolupen els científics en les primeres etapes de la seua carrera. A Espanya els joves també necessiten al seu torn models científics joves en què inspirar-se, sobretot dones, necessitem més dones que es dediquen a la recerca. És veritat que investiguem en condicions que no són òptimes, però açò no vol dir que no s'estiga fent un treball de gran qualitat.

P Que hi ha molt bona pedrera aleshores és clar. Però és necessari anar-se'n fora per a completar la formació?

R La formació científica que rebem a Espanya és comparable a la de qualsevol país del nostre entorn. Els meus col·legues i jo hem treballat en laboratoris fóra i els científics espanyols estan molt reconeguts. No crec que la formació siga pitjor, en tot cas molt millor. Ara bé, per a tenir una bona formació és necessari completar-la amb estades en l'estranger. El drama que tenim avui dia és que les condicions de tornada no són atractives. Formem excel·lents investigadors i després no tenim eines perquè tornen en condicions.

P S'ha iniciat nova legislatura. Quins són les prioritats de la ciència?

R Que les convocatòries isquen en termini i es resolguen en un temps relativament curt. Augmentar els pressupostos per a equiparar-nos als nivells mitjans d'altres països. Localitzar les àrees prioritàries en les quals destacar. I posar les condicions perquè tornen els joves.

P Ha dit que necessitem inversions que s'acosten als nivells mitjans. Quins són?

R La mitjana europea és el 2% del PIB i Espanya està en l'1,2%. Amb un finançament tan baix és difícil competir. És intentar jugar en Primera Divisió amb el pressupost del Numància. I de fet ho estem fent. La ciència i la tecnologia són claus perquè la competitivitat espanyola millore. Ho sabem a Alacant amb l'associació AlicanTEK, posant la ciència i la tecnologia com un eix productiu. Donar suport als joves científics espanyols no és solament un tema de justícia sinó de subsistència, de futur. Podem ser usuaris de la ciència, deixar que uns altres inventen i pagar després un alt preu per açò o ser nosaltres els que liderem el segle XXI. Per açò l'AJE és clau, perquè és una aposta pel futur del país.

P És molt trista que en els últims anys s'hagen perdut recerques, i també investigadors, per falta de mitjans, a més en centres vitals per a la ciència.

R Sí, tenim a veure els centres clau i assegurar-nos de portar als millors perquè no perdem aqueix talent. De fet, l'Acadèmia Jove naix amb aquesta doble funció d'informar de quin és la situació de la recerca jove a Espanya, aplicar les millores necessàries i posar en valor els casos d'èxit, connectar-nos, organitzar jornades. També va a haver-hi membres de l'AJE que seran joves científics que estan en l'estranger. No hem de perdre aqueix vincle emocional amb ells perquè són ambaixadors de la ciència espanyola.

P I a quin país ha de mirar l'Acadèmia Jove?

R Jo crec que hem de mirar a Europa i integrar-nos totes les acadèmies per a convertir-nos en el territori del coneixement de la millor ciència que es fa en el món. Però l'AJE serveix també per a ser un nexe d'unió amb les acadèmies de Llatinoamèrica, per a fer ciència en espanyol i treballar amb els científics de llengua espanyola. És una oportunitat excel·lent.