22 de mayo de 2019
22.05.2019
Patrimoni

El Salicornio demana a l'Ajuntament de Villena la conservació de les neveres

El fòrum cultural afirma que l'estat dels pous de la neu és una trampa per als excursionistes

22.05.2019 | 20:16
El Salicornio demana a l'Ajuntament de Villena la conservació de les neveres

El grup de treball «Pozos de Nieve» del Fòrum Cultural de Villena «El Salicornio» ha transmés recentment la seua preocupació i interés sobre les neveres de Villena a les autoritats municipals. Aquestes instal·lacions van ser construïdes en la seua majoria amb la tècnica constructiva de la pedra seca, que la Unesco ha reconegut com a Patrimoni de la Humanitat. També les lleis del Patrimoni Cultural Valencià contemplen aquestes construccions com ben patrimonial i es reconeixen legalment com a Béns Immobles de Rellevància Local.

En el terme municipal de Villena s'han pogut situar sis neveres, de les quals tan solament s'han conservat restes materials de tres. «A Villena, es constata el seu ús des de finals del segle XVI segons documents d'arxiu, l'antiguitat del qual no fa sinó remarcar el valor d'aquestes construccions», s'indica des d'El Salicornio.

A més de la conservació del patromoni local, des del fòrum cultural s'indica que «hi ha altres qüestions de gran importància que ens han portat a redactar aquesta petició i és la seguretat». En el cas de les neveres, la perillositat és alta, són grans cavitats excavades en el subsòl, les restes constructives del qual són susceptibles d'esfondrar-se per l'erosió, situades en zones aïllades i sense visibilitat; problemàtica que suposa un arma de doble tall, doncs propicia les caigudes i dificulta el rescat. «Són, per tant, un parany per a senderistes i excursionistes, cada vegada més interessats a conèixer aquesta part del patrimoni de la nostra població» expliquen. En aquest sentit, el grup ha proposat, per tant, algunes iniciatives concordes al valor d'aquest patrimoni, tan important per a la història de Villena.

Les neveres van ser essencials per a la conservació d'aliments i com a objecte d'intercanvis amb altres poblacions sense accés a aquest recurs natural. Des de l'interior muntanyenc del Regne de València s'enviaven tones de gel anuals a Alacant o València, on s'emprava per a alleujar la calor estiuenca de la burgesia, com a mètode per a baixar la febre o antiinflamatori. Són construccions intencionals, essencialment pous excavats en el subsòl o sobre la roca de la muntanya, coberts o no. La seua funció essencial era acumular neu, produir gel i emmagatzemar-lo durant tot l'any. Per a fer-ho possible era necessari erigir-los en punts extrems de l'orografia muntanyenca on les temperatures i la climatologia propiciaren l'acumulació de neu necessària i el seu magatzematge durant llargues temporades. Per tant, les geleres se situaven en llocs de difícil accés, en ombries i en ocasions, distanciats de les poblacions.

El transport del gel era, per tant, costós i es devia fer a la nit per a evitar la fusió del gel. Aquesta llunyania dificultava la seua construcció, doncs el transport de materials i l'accés de la mà d'obra al lloc, requeria d'un esforç. Si a això li sumem que en molts casos aquestes construccions són construïdes amb la tècnica de la pedra seca, tenim un valor afegit que fa de les geleres un ben patrimonial encara més preuat.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook