Quan un lloc és poc conegut es tendeix a dir que ni tan sols està en el mapa. Al llarg de la història són molts els nuclis de població que han existit però que a dia d'avui tenen aqueixa circumstància de no figurar en la cartografia o de fer-ho únicament en la més específica. Conjunts de cases que un dia van tenir vida i que en l'actualitat, per alguna causa determinada, han caigut en l'oblit, no són més que un cúmul de ruïnes o, directament, han desaparegut per complet. En la província d'Alacant i en el conjunt de la Comunitat Valenciana hi ha nombrosos exemples d'aquest tipus, en els quals el despoblament ha arribat al seu nivell més absolut.

El periodista valencià Agustí Hernández porta diversos anys recopilant els casos de nuclis de tota la Comunitat que han anat quedant abandonats o han desaparegut. El projecte, materialitzat en un bloc d'internet, ha desembocat recentment en la publicació del llibre «Els pobles valencians abandonats. La memòria del silenci», que arreplega el trist esdevenir d'al voltant de 40 localitats de les tres províncies. L'obra, presentada la setmana passada en la Universitat d'Alacant (UA), té la particularitat d'haver sigut editada a través de «crowdfunding», és a dir, gràcies al mecenatge. Unes 400 persones han col·laborat perquè el llibre puga veure la llum.

Les causes de l'abandó dels pobles són diverses, encara que la més comuna en la Comunitat és l'èxode rural, que a partir de 1960 va suposar el final de molts petits nuclis. L'autor recalca, no obstant açò, que en la província d'Alacant aquest fenomen «no va arribar al nivell d'altres zones», de manera que no va quedar buit pràcticament cap nucli. Hi ha exemples de despoblament però sense caure en l'abandó, com els llogarets de la Safra, Montnegre de Dalt, Llombai i Turballos, en els municipis de Villena, Xixona, la Vall de Gallinera i Muro, respectivament. L'última, a més, es va revitalitzar a partir de la dècada de 1980, en part amb l'arribada de nous pobladors.

Tampoc s'han arribat mai a abandonar per complet les colònies agràries de Santa Eulalia i Sierra de Salinas, en l'Alt Vinalopó. Aquests nuclis construïts per a l'explotació de les terres circumdants van caure en decadència i pràcticament en l'oblit. El cas de Santa Eulalia -dividida a mitges entre els termes municipals de Villena i Sax- és especialment cridaner, tant per la seua arquitectura -un palauet, fàbriques, un teatre...- com pel seu ressorgir, fa molt pocs anys, després de convertir-se en escenari de rodatge de la sèrie de televisió «L'Alqueria Blanca». Ha passat de ser un nucli oblidat, visitat quasi exclusivament pels seus minsos habitants o residents temporals, a convertir-se en poc menys que un lloc de pelegrinatge. Això sí, el bon estat dels seus habitatges contrasta amb la ruïna dels seus edificis més imponents.

Agustí Hernández també es remunta en la seua obra a l'expulsió dels moriscos a principis del segle XVII, i a les seues conseqüències sobre el poblament. Entre el Comtat i la Marina Alta encara poden veure's les ruïnes de llocs com a l'Atzuvieta, Benimarsoc o Canèssia, entre uns altres, els habitants de la qual van ser obligats a marxar-se i que mai van ser repoblats. En aquests llocs, les restes de les cases encara són testimoniatge d'una vida que va existir però que va ser condemnada a caure en l'oblit.

El despoblat de Sant Francesc d'Assís i l'antic Salinas

Les inundacions, com a fenomen freqüent que són en el territori que conforma la Comunitat Valenciana, també han suposat en ocasions la desaparició de nuclis de població o el seu trasllat a emplaçaments més segurs. D'açò últim hi ha exemples recents en la Comunitat: als municipis valencians de Beneixida i Gavarda es van fer pobles nous després de quedar molt afectats per la «pantanada de Tous» de 1982. Però en la província d'Alacant hi ha un cas que es remunta a mitjan segle XVIII: l'actual poble de Salinas es va construir després que el nucli primitiu, més pròxim a la llacuna homònima, quedara anegado. Per aquella mateixa època es construïa, al Fondo d'Elx, el poble de Sant Francesc d'Assís; aquest lloc, contemporani dels propers Dolores, San Fulgencio i San Felipe Neri, no va arribar a consolidar-se i va quedar finalment abandonat. Les ruïnes de l'església són el seu únic vestigi. D'altra banda, la construcció d'embassaments també ha sigut motiu de desaparició de diversos pobles en la Comunitat, però no en la província.

----------

Aquest article va aparéixer originalment en l'edició impresa del diari INFORMACIÓN el dia 14 d'abril de 2014.