La Comunitat Valenciana torna a ser l'autonomia espanyola amb el major nombre de platges guardonades amb Bandera Blava en 2019, en rebre 135 d'aquestes distincions. La llista es completa amb els 15 ports que també han sigut guardonats per l'Associació d'Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC). Entre les novetats destaca la recuperació de la bandera blava en l'illa de Tabarca. Altea estrena per primera vegada bandera blava en la platja de l'Espigó i també la recupera Les Deveses a Dénia.

D'aquesta manera, la quantitat de platges i ports esportius doten a la Comunitat Valenciana de 150 d'aquestes distincions, revalidant el primer lloc aquest 2019. Açò suposa que més de la cinquena part de banderes atorgades en el país es troben en el litoral valencià. Per comunitats autònomes li segueixen Catalunya, amb 120 distincions, Galícia amb 119 i Andalusia amb 98.

En concret, més del 92% de les platges i el 88% dels ports esportius de Castelló, València i Alacant que havien presentat la seua candidatura per a rebre aquest estendard han rebut la distinció.

Per províncies, la que rep més distincions és la d'Alacant amb 84 banderes (71 en platges i 13 en ports esportius), que repeteix com la província espanyola amb més guardons. Per la seua banda, Castelló compta amb un total de 34 banderes (33 en platges i una en ports esportius). Finalment, la província de València ha aconseguit 32 distincions (31 en les seues platges i una en ports esportius).

En la present campanya, reben per primera vegada l'ensenya blava la platja de Marines a Nules, la de l'Espigó a Altea i la de Cales de Rocamar a Pilar de la Horadada. A més, han recuperat aquesta bandera la platja de Tabarca, al costat de la platja dels Deveses, que no ostentava aquesta distinció des de 1991, i la de Marineta Cassiana, ambdues a Dénia. Per la seua banda perden el distintiu, la platja de Torrenostra a Torreblanca, la de Torrelamata sud a Torrevieja i la platja de Las Higuericas a Pilar de la Horadada.

Quant als ports esportius, reben per primera vegada aquesta distinció la Marina de València i la Marina de Dénia, i la recupera el Club Nàutic de Xàbia. Per la seua banda, la perden la Marina de les Dunes a Guardamar del Segura i el port de Torre de la Horadada a Pilar de la Horadada.

Pel que fa als Centres i Senderes Blaves, la Comunitat Valenciana manté els 17 senderes distingides en 2018, enfront dels 22 centres, un més que l'any passat en rebre per primera vegada la distinció el Centre d'Interpretació Mediambiental i Paisatgística Els Carrascos, a l'Alfàs del Pi.

Lideratges

La xifra de guardons manté la tendència a l'alça dels últims anys en sumar tres distintius més en el nombre de platges, i un més en el de ports, en relación amb els que es van rebre en 2018. Les xifres contrasten amb els resultats obtinguts a nivell nacional, ja que les platges i ports esportius guardonats enguany han sigut 669, la qual cosa suposa 27 menys que l'any passat. Malgrat això, Espanya manté el lideratge a nivell mundial des que es va iniciar aquesta catalogació.

La bandera blava és un guardó anual i un sistema de certificació de la qualitat ambiental desenvolupat per FEE (Foundation fòrum Environmental Education, representada a Espanya per l'ADEAC), que des de 1987 promou i premia la participació en iniciatives ambientals voluntàries de les autoritats municipals, la població local i visitant i els agents del sector turístic.

Els criteris que se segueixen s'agrupen en quatre àrees que són: qualitat de les aigües de bany, informació i educació ambiental, gestió ambiental i seguretat, serveis i instal·lacions.

Espanya ha perdut enguany 24 banderes blaves en les seues platges fins a aconseguir un total de 566 insígnies -135 a la Comunitat Valenciana, tres més que en 2018, 71 a Alacant-, la qual cosa significa un 4% menys respecte a les 590 de l'any passat encara que segueix liderant sense interrupció la classificació mundial des de 1987. L'Associació d'Educació Ambiental i del Consumidor (Adeac), promotora de la iniciativa, ha difós la llista de banderes blaves per a 2019, que sumen un total de 669 (566 platges, 98 ports i 5 embarcacions sostenibles).

En aquesta ocasió, la caiguda d'insígnies en les platges és tres vegades superior a l'últim descens, que es va registrar en 2017, quan es van perdre 7 banderes, en passar de 586 a 579, un descens en aquesta edició que confirma "l'alt nivell d'exigència" per a aconseguir el distintiu, segons els seus responsables.

Aquesta temporada hi ha en total 28 banderes menys, que són 25 de platges i 3 de ports, encara que, d'altra banda, 7 platges estrenaran la insígnia azulada, ha indicat el president d'Adeac, José Ramón Sánchez Moro, qui ha sigut especialment crític amb aquells quiosquets de platja que "no compleixen les ordenances que regeixen aquests espais públics". La Comunitat Valenciana lidera el nombre de platges amb banderes blaves (135), seguida de Galícia (107), Catalunya (97), Andalusia (79), Balears (44) i Canàries (43).

Presentació a Lisboa

Turisme Comunitat Valenciana ha organitzat per a aquest dijous la primera missió comercial amb hotelers a Lisboa, on tindrà lloc una presentació de l'oferta de la Costa Blanca i una exhibició gastronòmica, donada la importància que ha adquirit aquest mercat turístic tradicional en els dos últims anys, máxime quan ara Porto i Lisboa estan connectades amb enllaços directes amb l'aeroport d'Alacant-Elx. Sota el paraigües de Turisme hi acudeix el Patronat Provincial de Turisme.

Portugal és un mercat considerat molt important per a la Comunitat Valenciana, de gran rellevància per la seua proximitat geogràfica i que resulta necessari reforçar. La importància de Portugal com a país emissor de turistes cap a la Comunitat Valenciana ha fet que Turisme intensifique les accions promocionals en aquest país, a través d'actuacions com aquesta. Portugal va ocupar el passat any la tretzena posició com a mercat internacional emissor de turistes amb 113.218 visitants i 391.019 pernoctacions per part turistes portuguesos en hotels, la qual cosa va suposar un increment del 13% pel que fa a l'any anterior.

Els portuguesos són un complement important per a municipis com Bendidorm, que rep grups durant la temporada alta. Hi arriben fonamentalment de la zona de Porto i s'hi desplacen en autobusos xàrter que circulen a les nits.