Vivim immersos en l'era de la comunicació i la informació i, no obstant això, som incapaços de comunicar-nos, sotmesos a un estat constant de reivindicació, d'alleujament, de desig. El missatge es dilueix entre la velocitat actual i la saturació que impedeix viure el present des del qual no s'albira cap futur. L'individu està abocat a utilitzar l'acte com a missatge. Només queda el crit i la punyada a la taula com a mitjà d'expressió.