En el año 1418 se constituyó de modo permanente la Generalitat Valenciana, una institución que en aquella época tenía una función casi exclusiva de recaudar impuestos para la Corona. En la actualidad, 600 años después de su creación, la Generalitat tiene unas funciones muy diferentes a las de su origen. De hecho, el paralelismo entre la de 1418 y la Administración actual puede reducirse tan sólo al nombre. Poco más.

Debido a esta efeméride, la Generalitat Valenciana está aprovechando este 2018 para dar a conocer el funcionamiento de la misma y facilitar un mejor conocimiento de la historia de esta administración. Una institución cercana al pueblo valenciano que trabaja y defiende los intereses de sus habitantes y ciudadanos.

Para hacerlo, el Gobierno valenciano va a contar con una partida cercana a los 500.000 euros con los que, en palabras de la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, se busca entender mejor la especificidad de la Generalitat en comparación con las instituciones de otras partes de la Corona de Aragón, de España y de Europa occidental.

Por ello, una de las primeras decisiones que tomó el Consell fue la aprobación de una declaración institucional con motivo del 600 aniversario de la creación de la Generalitat Valenciana cuyo objetivo es «un mejor conocimiento de la historia de la institución que encarna la representación política de los valencianos y la administración del autogobierno», según reza la misma declaración.

En esta línea, el Consell declara su voluntad de continuar profundizando en la democracia y de avanzar hacia fórmulas políticas e institucionales que sean cada vez más inclusivas para el conjunto de la ciudadanía. Al respecto, el conseller de Hacienda, Vicent Soler, considera que la conmemoración de la efeméride «mira hacia el pasado para proyectar el futuro», al tiempo que destaca que la reivindicación de la antigüedad de la Generalitat puede reforzar reclamaciones actuales, como la reforma del reparto del dinero entre las comunidades autónomas, en el que hoy la valenciana es la peor parada.

Además, con esta declaración se pretende «mostrar una posibilidad de construcción moderna del Estado que quedó truncada al comienzo del siglo XVIII, a raíz de la abolición del ordenamiento político e institucional foral al Reino de Valencia».

Declaració institucional amb motiu de la commemoració del 600 aniversari de la institució de la Generalitat

En l'any 2018 es compleixen 600 anys de la creació de la Generalitat Valenciana, la institució que -nascuda amb una finalitat fiscal i financera- acabaria ostentant la més alta representació política del l'antic Regne de València. Els seus orígens es remunten a la segona meitat del segle XIV, quan les grans despeses exigides per la llarga guerra que llavors enfrontava a les monarquies castellana i aragonesa feien necessari un important esforç econòmic del Regne; però va ser en 1418, amb Alfons el Magnànim, quan la institució va adquirir caràcter permanent i es va desenvolupar plenament.

La Generalitat o Diputació del General, com es va denominar inicialment, era una comissió permanent de les Corts representatives del conjunt (general o generalitat) dels habitants del Regne de València. Quan el rei sol·licitava un subsidi a les Corts, aquestes no sols negociaven amb el monarca la quantia del donatiu, sinó que es reservaven també la recaptació i administració dels impostos -les generalitats- ordenats per a reunir la suma acordada, funcions que s'executaven a través de la Diputació del General o Generalitat.

Amb el temps, la Generalitat anirà assumint funcions polítiques que la configuraran com a institució representativa del Regne i autònoma respecte dels oficials reials. La seua existència, junt amb el pactisme propi dels ordenaments jurídics de la Corona d'Aragó, donarien lloc a una construcció política distingida per un major equilibri de poder entre el rei i el regne que el que caracteritza a altres sistemes estatals de l'època.

Ja a l'Edat Moderna, la Generalitat aniria perdent part del seu pes polític i compartirà la representació del Regne amb una altra institució creada el 1648: la Junta d'Electes dels tres estaments o braços de les Corts. En 1707 va ser abolida, com la resta de les institucions del Regne de València, pel decret de Nova Planta promulgat per Felip V en el marc de la Guerra de Successió, que substituïa l'ordenament foral per les lleis i institucions castellanes, amb una visió de l'estat i del poder de la monarquia més centralista i absolutista.

Als segles XIX i XX, l'antiga Generalitat va esdevenir objecte, primer, d'evocació nostàlgica per part dels erudits i escriptors de la Renaixença i, més tard, de reivindicació per part del valencianisme polític.

Amb la transició democràtica i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de 1982, es va recuperar el nom de Generalitat com a identificació del conjunt de les institucions d'autogovern valencià, incloent-hi el Consell, les Corts i el conjunt d'institucions consultives i normatives que el mateix Estatut configura com a nucli bàsic del sistema polític propi del poble valencià.

La celebració del 600 aniversari de la Generalitat ha de servir per a un millor coneixement de la història de la institució, que encarna hui la representació política del poble valencià i l'administració de l'autogovern, així com per a entendre millor la seua especificitat en comparació amb les institucions d'altres parts de la Corona d'Aragó, d'Espanya i de l'Europa occidental, i per a mostrar una possibilitat de construcció moderna de l'estat que va quedar truncada al començament del segle XVIII, arran de l'abolició de l'ordenament polític i institucional foral al Regne de València.

Per això, amb motiu de la commemoració del 600 aniversari de la institució de la Generalitat Valenciana, i considerant que el millor coneixement d'allò que van ser les nostres institucions durant els segles de règim foral ha de servir, no sols per a la recuperació de la nostra història, sinó també per a situar en perspectiva el sistema polític i institucional propi dels valencians i valencianes, contribuint al seu aprofundiment i millorament, el Consell declara la seua voluntat de continuar aprofundint en la democràcia, d'avançar cap a fórmules polítiques i institucionals que siguen cada vegada més inclusives per al conjunt de la ciutadania, i de seguir treballant dins del marc constitucional per a desenvolupar un model de convivència més solidària entre tots els territoris d'Espanya que, al mateix temps que reconega i protegisca la pluralitat i el respecte a les senyes d'identitat de cada territori, garantisca adequadament la igualtat efectiva, tant en el gaudi dels drets com en la contribució a les càrregues comunes.