Es compleixen 30 anys de la declaració de l'entorn del Fondo com a Paratge Natural, en base a la Llei 5/1988 de la Generalitat. Un espai que posteriorment, amb la Llei 11/94, va passar a ser Parc Natural; i que el 1990 va ser inclòs en la Llista Ramsar, que reuneix les zones humides més importants del món, des del punt de vista del seu interès ecològic i del seu interès per a la conservació de la biodiversitat. És, per tant, una marjal protegida pels seus valors naturals i per la seua importància en el context internacional.
Les marjals, o zones humides, són els espais de major productivitat biològica del planeta; i per eixe motiu alberguen una extraordinària diversitat de formes de vida. Degut a això, al llarg de la història les marjals han estat molt importants per a l'alimentació humana i per a l'obtenció de matèries primeres per a l'artesania i per a l'industria. Al seu voltant han sorgit comunitats humanes pròsperes, com a Mesopotàmia, al Delta del Nil, a València o al Baix Vinalopó; i a tot arreu, estes comunitats han anat transformant les marjals per al millor aprofitament dels seus recursos. En l'entorn del Fondo, i especialment a partir del segle XVIII, se produeix un intens procés de dessecació de l'ampli espai marjalenc sorgit de l'evolució geomorfològica del Sinus Illicitanus, que donà lloc a bona part dels sòls agrícoles del Baix Vinalopó i el Baix Segura.
El parc se declara, per tant, sobre un espai intensament transformat que, a més dels seus valors patrimonials, te uns aprofitaments socials i econòmics. Hi ha embassaments d'aigua de rec, altres que són vedats cinegètics i piscícoles, camps de conreu agrícola, aprofitaments ramaders, amples zones de saladars i altres. La declaració suposa l'ordenació d'aquests recursos i la regulació dels seus usos, per tal de preservar els valors que justifiquen la creació del parc. Això no ha estat gens fàcil en el cas del Fondo i ha estat una font de conflictivitat, de la que encara hui patim les conseqüències. Una conflictivitat que cal situar en el context dels canvis viscuts els darrers 30 anys en la concepció de la natura i en la seua gestió; i en els ràpids canvis legislatius que es varen produir arran l'ingrés del Regne d'Espanya en la UE.
A més de protegir els valors patrimonials, els parcs naturals han de contribuir a la dinamització econòmica i social del seu entorn. De fet, la creació del Parc Natural del Fondo, ha suposat un increment de les visites turístiques, en un context de demanda creixent del turisme paisatgístic i de la natura; i, especialment, del turisme ornitològic per al qual el Fondo te un gran potencial. Cal ara que el sector del turisme sàpiga donar resposta a esta demanda i generar riquesa per a la zona. Unes expectatives similars ha obert el parc per al sector agrari, que pot beneficiar-se del valor afegit dels productes produïts en el seu entorn i de manera sostenible. El sector del desenvolupament rural ha de fer les accions oportunes per a que, a traves de la marca Parcs Naturals de la Comunitat Valenciana -ja existent- o de l'hipotètic Parc Agroalimentari dels Carrissars, o d'altres que se'n puguen crear, es posen en valor tots aquests productes.
La declaració ha suposat també un increment de l'ús social, educatiu i científic; especialment els darrers anys, en els que s'ha arribat a duplicar el nombre de visitants entre 2015 i 2017. Un creixement molt important que ha continuat al llarg de 2018 i que, d'una banda és el resultat de les millores introduïdes en la gestió; i, d'altra banda, confirma el potencial del Fondo com a centre educatiu i cultural. Una part d'estos visitants són ciutadans i ciutadanes de poblacions properes o de la resta de l'estat i la UE que realitzen visites culturals i d'oci. Una altra part són visites escolars; i una altra part menys nombrosa però molt significativa, són investigadors, fotògrafs especialitzats i altres, que requereixen d'autorització especial.
Poc a poc s'ha anat coneixent millor l'entorn i posant en valor els seus recursos; de manera que el parc ha complert l'objectiu fonamental de protegir el patrimoni natural i de contribuir a la seua recuperació. Són moltes les espècies de fauna i flora que s'han vist potenciades i han incrementat la seua presencia. Per algunes d'elles, amenaçades o en perill d'extinció, el parc i els programes de conservació que en ell se porten a terme, han estat fonamentals per a la seua supervivència. Tot i això, el parc presenta també problemes de gestió. Problemes que són reptes en la gestió del dia a dia i en la gestió a mitjà i llarg termini. Alguns d'ells deriven de l'ús dels recursos; i altres deriven de la pròpia dinàmica de la natura. A tots se'ls tracta de donar la resposta adient, amb els mitjans propis o cercant recursos allà on pertoca.
Els ciutadans i les ciutadanes que vivim en l'entorn del Fondo, tenim a la vora un patrimoni natural d'interès excepcional, que ha estat decisiu al llarg de la nostra història i el nostre present; i que, sense cap dubte, serà un instrument cabdal en la lluita front al canvi climàtic. Un patrimoni però, que a dia de hui és prou desconegut per la majoria. Per això, com President de la Junta Rectora, aprofite l'avinentesa per a convidar a totes i tots, a visitar el parc i conèixer els valors que atresora, per poder gaudir-ne d'ells, apreciar-los i defensar-los.
