Quan s'obri la porta de la classe de bon matí, entra la Maria amb el seu papà i es troba amb la meua mirada. Ella ja em somriu. Li dic: "Hola, bon dia, Maria! Em fas un beset?". Es dirigeix a mi corrent, molt contenta per a fer-me un beset i una abraçada (jo estic a la seua alçada, esperant-la). "Quin jersei més bonic que portes!" o "Que bonica que estàs!"€ Li comente qualsevol cosa per a reforçar-li l´autoestima: em mira amb un somriure meravellós. De vegades, és ella la que envaeix l'espai amb seguretat i confiança i es posa a jugar; altres vegades l'acompanye jo a qualsevol racó de la classe. El pare i jo intercanviem la informació diària (com ha passat la nit?€). Poc després li diu adéu molt alegre, bé des del lloc on està jugant o des de la finestra. El pare se´n va tranquil i confiat.
Altres vegades no vol quedar-se, plora, em rebutja... En la breu informació diària el pare em diu que no ha dormit bé, que ha tingut una rabinada€ Si les obligacions del pare ho permeten, a vegades es queda una mica assegut al banc amb Maria o passegen per la classe oferint-li algun joguet, saluden els/les companys/es€o simplement està al seu costat tranquil·litzant-la i donant-li seguretat. Poc després és ella la que se´n va a jugar, però altres vegades necessita que l´agafe al braç una estoneta, que li faça una abraçada... que la comprenga, que tinga temps per a ella. Li dic al pare que se´n vaja tranquil, que de seguida li´n passa i li diem adéu. Aquesta rebuda ha sigut més complicada.
Dins de la jornada laboral hi ha moments molt importants com són l'alimentació, el canvi de bolquers€ que hem de cuidar i mimar. Un de tants és la REBUDA. És un moment ple de contradiccions emocionals. D´una banda, l'alegria del xiquet o la xiqueta de trobar-se de nou amb la seua educadora, els seus companys, de portar alguna cosa de casa i ensenyar-la a tots... per altra banda l'angoixa que apareix quan se separa de la família. Cada xiquet/a, cada família necessita la seua individualitat, el seu temps, per a poder gestionar les seues emocions i necessita trobar un acolliment càlid, de confiança€ El xiquet i la xiqueta ho necessita per a créixer feliç, ho necessita per a la seua seguretat física i emocional.
Ens preocupa que, amb una ràtio de 20 xiquets/es de 2-3 anys, la mirada, l'acolliment, l'acompanyament€ no puguen portar-se a terme de manera adequada, l´única manera necessària i possible.
Hem aconseguit que les nostres escoles siguen acollidores, tant per als xiquets/es com per a les famílies, amb un clima agradable, de tranquil·litat, de seguretat i confiança, amb uns projectes educatius que ajuden a créixer els xiquets/es, fomentant l'autoestima, imaginació... que a banda de sentir-se capaços de fer les coses, siguen feliços, que gaudisquen en la relació amb els altres i que es reconeguen com a persones respectades i valorades.
Clar que estem a favor que l´escolarització dels xiquets i les xiquetes de 2-3 anys siga gratuïta, però sense minvar la qualitat educativa.
Fa quasi 39 anys, un grup de persones començàrem amb molta il·lusió, moltes ganes de treballar, moltes inquietuds, ganes de reflexionar, d'innovar... tot pensant en el respecte de la personeta que teníem davant.
Acompanyades per la Coordinació Pedagògica i recolzades per diferents corporacions polítiques, començàrem la formació permanent, l'intercanvi d'experiències amb altres escoletes€ poc a poc s'adequaren els espais de les aules i patis, s'ampliaren recursos materials i personals atenent les necessitats dels xiquets i les xiquetes. Amb el pas dels anys s´han anat incorporant a les escoles noves companyes i entre tots i totes hem anat enriquint-nos, aconseguint un model educatiu pioner i de referència per a altres escoles. Un model que ens ompli d´orgull.
I ara, després de tants anys, ENS PREOCUPA no poder seguir oferint a les famílies i sobretot als xiquets i les xiquetes aquest model de qualitat educativa.
Demanem a la Conselleria d´Educació i a l´Ajuntament d´Elx que es mantinga la ràtio de 14 xiquets/es per aula.
