Hui dèsset de novembre es commemora el dia mundial d'aquesta disciplina; però enguany els professionals de la filosofia no ens trobem per a moltes celebracions. La nova llei educativa, que ha estat imposada per un ministeri sord a crítiques i propostes, ens ha deixat tocats.

Moltes són les proves que podríem donar per a demostrar que aquesta manera de legislar no és pròpia del nostre temps. Implantar els quinze cursos, des d'infantil al batxillerat, en només dos cursos acadèmics, potser el símptoma més clarificador de les presses d'un govern que legisla en la solitud de les seues raons, sense buscar recolzaments ni consens.

Però tanta precipitació s'ha trobat un problema de difícil solució. La LOMCE planteja, quan l'alumnat aconsegueix arribar al final de cada etapa, retornar a les antigues Revàlides. Les crítiques del professorat, la irritació de les famílies, són lògiques perquè a més condicionen l'obtenció del títol d'ESO i de batxillerat. Com no serà el nivell d'anacronisme, que el mateix president en el recent debat d'investidura, anuncià que les proves no tindran conseqüències aquest curs. Es faran, però sense efecte acadèmic. Quina sorpresa! Quin descans, senyor president! No caiguem en l'engany. La mateixa llei, ja ho havia previst així.

Encara més clar. Tractant de resoldre aquest entrebanc, fa poc més d'una setmana, en una reunió amb els màxims responsables educatius de tots els territoris de l'estat, el ministre va negar-se a acceptar allò que unànimement se li demanava: que enguany mantingueren les proves d'accés a la universitat del curs passat. Totes les comunitats autònomes, fins i tot, les governades pel seu propi partit, van estar d'acord en rectificar, la qual cosa, per cert, també la demanen totes les universitats. On es queda el consens que no paren d'anunciar-nos? I és que no és tolerable que, en el moment que milers d'alumnes de segon de batxillerat estan acabant els durs exàmens del primer trimestre, encara no s'haja establert el tipus de proves que decidirà el seu futur.

No és admissible iniciar el curs, o ara ja el segon trimestre, sense haver-se resolt aquest problema. Per això el professorat és molt conscient que s'ha d'estar preparant ja a l'alumnat per a eixos nou exàmens extraordinaris que planteja la nova Revàlida, dos més que enguany; per si no n'hagueren fet bastants durant el curs! No és admissible, senyor ministre!

Però la incoherència resulta insuperable si pensem en la filosofia. La normativa planteja que l'alumnat haurà d'examinar-se en aquesta Revàlida de l'assignatura cursada el curs anterior, estiga o no matriculat enguany de filosofia en segon de batxillertat. Algú pot plantejar un absurd més gran? Qui pot trobar-li sentit a examinar de continguts treballats fa un any i no dels que enguany s'estudien d'acord amb el que la mateixa LOMCE ha establert?

Per això, en aquesta commemoració, el col·lectiu de professores i professors que signem aquest article, volem alçar la veu pel menyspreu que l'ètica i la filosofia han rebut: un atac en tota regla!

Si fins ara, l'alumnat rebia una formació filosòfica obligatòria en l'últim curs de l'ESO i els dos últims d'institut, ara tot s'ha reduït a només tres hores en primer de batxillerat. Queda alliberada la ciutadania de la reflexió ètica. Ja no cal la pràctica del pensament crític aplicat a la multiplicitat de problemàtiques que la vida ens obri. L'Ètica, una mena de filosofia pràctica, ja no es dona en 4t d'ESO, ara és optativa i alternativa a la Religió.

A més, en segon de batxillerat, la llei no fixa la inclusió de la Història de la filosofia, on s'estudien les idees d'aquells filòsofs i filòsofes que poden servir d'exemple per a cercar críticament noves perspectives i plantejaments propis. Això ha provocat que a molts territoris, inclòs el nostre, s'haja deixat a criteri dels centres i l'alumnat.

Potser no sàpien les persones que han redactat, o aplicat, aquesta llei que l'ONU, la Unesco i l'OCDE, recomanen tot just el contrari. Negar l'accés a l'ensenyament i a l'aprenentatge de les destreses i les idees filosòfiques és anar en direcció contrària a la lògica del temps i la raó. Legislar no és imposar una forma d'entendre la vida als altres.

Constituir-se personalment només pot fer-se des de la llibertat que dóna l'estímul del sentit crític. Conscients que eixe treball és coral de tota la comunitat educativa, per a nosaltres és necessari reforçar-lo mantenint el caràcter obligatori de l'ètica i la filosofia en els últims cursos de la secundària (ESO i batxillerat).

En lloc de continuar amb la imposició de normes i regulacions insostenibles i anacròniques, cal cercar nous camins d'encontre, rectificació i diàleg. Des d'aquestes línies demanem, per tant, un respecte per a la joventut futura i, lògicament, per al professorat de filosofia.

(*) Article signat també per professorat de filosofia als instituts de la comarca: Amparo Saiz, Enrique López, Rosanna Albero, Amable López, Miguel Buendía, Amaya Martínez, Rosana González, Tomás Martín, Encarna Diaz i Àngels Varó.