Juan Perán, arribat a Elx als dotze anys, no fa una altra cosa que treballar de taller en taller. Els secrets i l'ofici de la sabata l'ocupen de debò. A penes li quedava temps per a la seua passió: les vetlades de catch al cinema Victòria o escapar-se amb amics al pantà d'Elx o a Santa Pola. Al remat, acaba treballant en la factoria Paredes, on les coses es compliquen. Corren els anys 70. Perd la faena, és acomiadat. Això és dilluns, però dimarts ja té treball a casa: s'ha procurat material, ell és tallador i la seua dona fa d'aparadora. 225.000 pessetes li havien donat d'acomiadament, tot el seu capital per a establir-se per si mateixa, a pesar que estava acabat de casar i el pis s'havia de pagar. Tot un risc. Juan no sap si consolar la dona o consolar-se ell mateix. Eixiran endavant. És menester. Corre l'any 74. Una sandàlia de xiqueta, de plàstic, és la seua primera creació. Va anant; ven a comanda feta i tancada. De totes maneres, busca socis en la mampresa. I canvia de soci o de producte, si cal, amb mires de mantenir-se en el mercat. Va alçant una xarxa de comercials (viatjants en l'argot). Col·legues emprenedors com ell, pertot Elx, també breguen. El mercat és bel·ligerant i cada fabricant busca la seua eixida; vora el 60% de les empreses industrials d'Elx es dediquen al calcer. Aquí, potser, és on entra allò que en comerç s'anomena "intangible", és a dir, allò no etiquetable o envasable, tals com l'experiència i la intuïció, l'afany per reeixir-se'n, la busca constant de la innovació... Juan topa amb un fabricant amic que ha rebut una mostra d'Itàlia, duta per un viatjant català. Ell, Juan, diu que és atracció a primera vista. Acabava de crear la firma Pikolinos, l'any 84. La sabata en qüestió, de pell natural, flexible, ornat senzill, especial o distint, (en una paraula) no vist, seria la seua arma. Només havia de convèncer l'amic, que havia de cedir-li-la. Al llarg de 1985, 7.500 parells del model s'esgoten de seguida. La factoria treballa a ritme frenètic. L'empresa sembla estar consolidada. Oferir un nou producte es constituïa en la clau per introduir-se amb força en el mercat, un producte orgànic, de disseny desafiant i senzill alhora.
La factoria es torna un flux constant d'entrades i d'eixides de persones, de materials, de vehicles. No obstant això, el seu cosí, Antonio Perán, home proverbial nascut a Terrassa on era professional de banca, acostumat a les transaccions i comptes, s'adona que Juan, capficat en cos i ànima en la fabricació, no disposa de temps per a les factures, que van amuntonant-se sobre la taula. Tot plegat, li deuen, ell deu..., i l'empresa està en fallida tècnica. No pot continuar. El cosí Antonio, veges per on!, desitjós de tornar al sud, de reagrupar la família a Elx, veia escapar-se també la seua oportunitat. L'empresa no és viable en eixes condicions. És l'any 86. Juan Perán, un tant perplex, reconsidera la situació: tinc un producte desitjat, infraestructura de vendes assentada, una gran plantilla que em segueix, proveïdors i bancs que confien en mi..., em falta gestió..., una administració professionalitzada. La credibilitat i fiabilitat del seu projecte representava un capital superior front a l'únic punt feble detectat en aquell moment. Faltava donar-li solució. Juan i Antonio caminaran junts. Si havien tocat un cert fondo, ja només quedava que ascendir.
Disseny de Pikolinos
Armats de capital organitzatiu, imprescindible per a la competitivitat de tota firma, Juan es decideix a emprendre el salt des d'empresa familiar a empresa exportadora: França serà la primera destinació, l'any 89. Tot seguit Alemanya, Suïssa... Avinentesa que els dotarà de majors recursos per enfrontar no només la crisi de principis dels anys 90, sinó d'encarar-la amb l'ampliació i tecnificació definitiva de les instal·lacions, principal camí per tractar de competir, com diu Juan, en la Champions. El 96 inauguren i ocupen les noves instal·lacions del flamant Parc Empresarial d'Elx, segons ell el "petit paradís" on tenen dipositades moltes esperances els empresaris. Pikolinos és marca reconeguda pertot arreu. L'exigència del patró, Juan, és parella a la seua generositat, que reconeix que els més de 450 integrants de plantilla directa són l'alma mater de tot el projecte. I sense la família, tot i que li han demandat compartir en major grau el seu temps i caliu, res no haguera estat igual. Rosario, la seua dona, -ens confessa Juan- ha estat la primera sempre en l'hora baixa i en el caminar.
És ja, amb l'auge econòmic general dels 2000, l'hora de l'expansió i refermament definitiu de l'empresa. La primera tenda pròpia obri en el mateix Parc Empresarial. Després Alacant, Madrid, Roma (la que més ven), San Sebastià... Això significa agrupar tot el cicle comercial (importació, producció, distribució i venda) en una sola mà, una direcció, i una sola propietat. Mantenen factoria a Elx, que pretenen supertecnificar, a pesar que es veuen forçats a acudir a la deslocalització, primer a Romania, també a Portugal i a l'Orient. L'exigència i adaptació necessària a la producció "just in time" portarà en el 2006 la posada en marxa d'un gran centre logístic propi, per l'eficiència en la distribució i entrega dels productes. Més l'establiment a la ciutat d'Asp d'un ingeni d'acabat i adobament de pells, anomenat Pies Cuadrados, font subministradora del tipus de matèria requerida per als seus dissenys d'uns calçats que persegueixen la comoditat del producte. I, finalment, l'adquisició de firmes de la competència, com la de Martinelli, marca de prestigi, la segona més coneguda d'Espanya, amb l'ànim de sumar sinèrgies, necessàries en la forja de tot procés d'empreniment.
"Idea, acció, passió", és el compendi que informa la vida d'este home, operat ja de la aorta, que manifesta tindre dipositada en els fills tota la seua confiança. Que ha pogut trobar i desxifrar, bé per coneixements, bé per intuïció, tots i cadascun dels passos marcats i prescrits per cerebrals teories econòmiques: força de treball propi, intangibles (intel·lecte), producte innovador, capital organitzatiu, plantilla, tecnificació, competitivitat..., per assentar-se en el mercat. Que segueix pensant que s'ha de tornar a la societat part d'allò que ens ha donat. La Fundación Juan Perán n'és el resultat; amb camp d'acció al llarg i ample de tot el món. I que, com cada dijous, s'acosta al bar Villalobos del seu poble, d'Elx, a trobar els amics, a esmorzar, a cantar havaneres com sempre... Com sempre.
