n Al novembre de 1609 els moriscos insurrectes que no van acatar el ban d'expulsió es van concentrar a la vall de Laguar. Molts van intentar refugiar-se al Cavall Verd: un nom que potser evocaria el de la figura llegendària d'un cavall verd redemptor que els moriscos esperaven. Sense armes ni queviures, aquells moriscos revoltats van ser fàcilment massacrats pels eficients soldats dels terços de Nàpols i Sicília. I a pesar que pels ports de Dénia i Xàbia van ser embarcats un total de més de 42.000 moriscos, n'hi van morir milers.
Enmig d'aquella confusió, segons la llegenda, la Reina Mora, fidel i enamorada, es va estimar més llançar-se al buit des del cim del Cavall Verd que no ser capturada. Ens ho conta, d'una manera marcadament personal, la senyora Rosita Mengual, veïna de Benimaurell:
„La Reina Mora es va tirar d'allà dalt del Penyó. Estava enamorada. Però es veu que era una col! Perquè ja veus tu, quin trellat, això de tirar-se de dalt del Penyó! Es va tirar. I es va matar, clar. La veritat: jo no ho veig bé. Déu, quan mos tocarà, ja vindrà per mosatros, no? Saben què li dic, jo, a Déu? Li dic: «Senyor, tu tarda a vindre per mi, perquè ací els conec tots i allà me'ls hauràs de presentar!»
