n En la insurrecció morisca, el poble de Murla va constituir una base estratègica d'operacions. Així ho recull Joaquim Borrell en la novel·la El cavall verd, que en recrea l'episodi i l'embolcall llegendari: «Al peu del mont Pop, cap al qual convergien les columnes de rebels, Murla s'havia convertit en el millor observatori de la insurrecció».
Murla, bressol d'excel·lents jugadors de pilota, és també protagonista d'un divertit miracle de sant Vicent. Conten que, després que un ferrer volguera estafar el pare Vicent amb el preu d'unes ferradures, el sant li va dir a la burreta: «Burreta, les peüngles!» I l'animalet „«cloc, cloc; cloc, cloc»„ es va descalçar prodigiosament de les ferradures que li acabaven de clavar. Seguidament, el dominic hi va proferir: «Murla eres i Murla et quedaràs. I mai més ja no creixeràs!» Però es veu que al final aquesta profecia vicentina va ser per bé: perquè el poble de Murla (490 habitants, actualment) s'ha pogut conservar delicadament autèntic i menut, sense els creixements demogràfics hipertròfics que han desnaturalitzat altres pobles de la comarca.
