Una torre de llegenda

Hi ha paisatges i paratges que ben mereixen una llegenda, perquè desperten i estimulen la imaginació de qui els admira. També alguns edificis únics. És el cas, precisament, de la torre de la Calaforra, a Elx: una construcció singular, que no solament forma part de la iconografia imprescindible de la ciutat, sinó també de l'imaginari històric compartit pels seus habitants.

Tornem, per això, una volta més a la molt noble i històrica ciutat d'Elx. I ens citem amb un dels seus fills més entenimentats i enamorats: el joveníssim doctor Hèctor Càmara. Ell fa bona la dita del poeta Joan Andreu Gascó: «que conéixer i estimar / són dues ales del mateix ocell». Perquè savi com és en les coses, les històries, les meravelles i les fantasies de la ciutat d'Elx, en contagia sempre l'interés i l'emoció.

Vols que fem un café?

Ens hem citat a la mateixa porta de la torre, però ens trobem a la plaça de Santa Isabel, entre la Calaforra i la capçalera de Santa Maria:

„Xe, Hèctor! „saludem, amb somriure admirat, mentre encaixem les mans„. Gràcies per vindre „agraïm, amb un colpet afectuós al muscle. No hauríem pogut trobar millor cicerone que ell.

„Què va! „replica ell, amb un somriure blanc, perfectament emmarcat per la barba jove, negra, retallada, densa„. Molt a gust, home! L'únic problema és que dins d'una hora i quart tinc la reunió del Patronat del Misteri, i me n'hauré d'anar.

„Sí: però sobra temps „mentim, amb plena consciència que la conversa amb Hèctor sobre la Calaforra i Elx no podrà cabre ni en setanta-cinc minuts; ni en set-cents cinquanta, tampoc„. Vols que fem un café? „proposem„. Així podrem entaular-nos i xarrar a gust.

„D'acord! Vinga, anem allí baix, al carrer Trinquet, a la Cistella. Té la gràcia que podrem conversar mirant la Calaforra. Per ací... „proposa„. Així podreu comprovar que el carrer Trinquet, que quedava fora de la muralla, és més baixet que la part d'intramurs, que ha anat acumulant més estrats i queda, per tant, més elevada. Per això hem de baixar aquestes escales.

Un café històric

Ens entaulem a la tauleta que dona al carrer Trinquet, amb una visió directa i privilegiada de la Calaforra. Demanem cafés i aigua a Rubén, el cambrer. Només hem de donar peu a Hèctor, perquè compartisca amb nosaltres passions i erudicions.

„Au, vinga! Ataquem la cosa... Què és açò que tenim ací? „preguntem, genèricament, assenyalant amb gest teatral l'edifici de la Calaforra.

„Mira: és la torre més antiga, habitable, de la muralla medieval d'Elx: l'únic edifici que queda, dels que s'esmenten en el Llibre dels fets, del rei Jaume I.

„Parlem de l'episodi en què les tropes de Jaume I arriben a Elx, en la campanya del Regne de Múrcia, no? Anys 1265-1266. Total, fa només set-cents cinquanta-quatre anys...

Arnau de Gurb

„Sí! Exacte. I ja en aquell temps s'hi va quedar, a la Calaforra, el bisbe de Barcelona, Arnau de Gurb, que acompanyava Jaume I en aquella conquesta del Regne de Múrcia. És el mateix Arnau de Gurb que va manar construir la capella de Santa Llúcia de Barcelona, a la Catedral. De fet, el seu sepulcre encara s'hi conserva.

„I dius que, quan estava a Elx, va residir a la Calaforra? „provem d'estirar el fil.

„Sí. De fet, durant molts anys se li va atribuir, a aquest bisbe Arnau de Gurb, l'autoria del Misteri d'Elx. Perquè, clar, una de les primeres llegendes que van circular al voltant de la festa provava de vincular la representació amb el rei fundador, Jaume I, que havia consagrat un temple en honor a Santa Maria allí on els sarraïns tenien la mesquita.

Jaume I i el Misteri d'Elx

„Això era molt normal, en Jaume I „assentim„. Feia consagrar esglésies en honor a Santa Maria sobre les antigues mesquites. Ho va fer igual a Vilafranca, Morella, el Puig, Xàtiva... Pensa, si vols, que el rei Jaume, quan entrava en batalla, un dels crits de guerra que tenia era: «Santa Maria!»

„Efectivament! Això inspira la llegenda. Com que la població voldria celebrar la conquista cristiana, s'hi hauria inventat el Misteri d'Elx. I els qui van voler donar per bona la llegenda van començar a especular „ja veus: una manera de fer fantasia de la fantasia!„ si l'autor no en devia ser el mateix bisbe Arnau de Gurb, que acompanyava Jaume I en aquella campanya. Són els historiadors del XVII (pense ara en Cristòfol Sans i Gaspar Soler) els qui comencen a vincular el Misteri amb Jaume I.

L'edifici modernista més bonic d'Elx

„Xe! És molt curiós. I encaixa perfectament amb això que en podríem dir una gramàtica de la fantasia pròpiament valenciana.

„Sí... „admet Hèctor amb un somriure picardiós i burleta. I de seguida comprenem que aquell somriure lluminós prepara el terreny per a una frase gloriosa que té pensada i que tot seguit ens deixarà caure„. Però al marge de la història medieval, jo sempre he pensat que l'interessant de la Calaforra és que és l'edifici modernista més bonic d'Elx!

„Ostres! „en celebrem, amb sorpresa, l'afortunada i provocadora sentència„. «L'edifici modernista més bonic d'Elx!»

La Calaforra en l'escut d'Elx

„Sí. Perquè l'origen és del XII o el XIII, però l'aspecte actual és del XIX. I mira si és icònica, per als il·licitans, que apareix com un dels elements de l'escut d'Elx. Cristòfol Sans, precisament, va ser un dels artífex d'aquest escut. Mira. Veus? „ens mostra la pantalla del mòbil, després d'haver-ne fet l'oportuna consulta„. A la part de dalt hi ha representada una porta, no? És la Calaforra, amb una altra torre. Conformaven la Porta d'Alacant, que era la més important de la ciutat. La torre més alta, la de l'esquerra, és la Calaforra.

Torres desiguals

„Però el Consell, en canvi, s'instal·la a l'altra porta: la Porta de Guardamar, on hi ha encara ara l'Ajuntament, no?

„Sí. Però abans del XV el Consell es reunia a la torre de la Calaforra, o dins mateix de Santa Maria.

„S'entén, per tant „sospesem, mirant encara l'escut d'Elx en la pantalla del mòbil„, que aquesta Porta d'Alacant és, com si diguérem, vista des de fora: des del convent de la Mercé o això.

„Sí „assenteix Hèctor„. Però és curiós que en l'escut històric del tambor de la creu de terme del camí d'Alacant, que es conserva al Museu Arqueològic i d'Història d'Elx (el MAHE), es representen les torres al revés, amb la més alta (suposadament, la Calaforra), a la dreta, com si es miraren des de dins.

Illice Victrix

„I com és que apareix representada tan alta, la torre de la Calaforra, en l'escut?

„És que abans era molt més alta que no ara. Dels tres cossos que tenia, només en queda un: el de baix. El terratrèmol aquell famós de Torrevella, de l'any 1829 (el que va fer tant de mal a Almoradí, Benejússer i Guardamar), va enderrocar els dos cossos superiors de la torre.

„I els altres elements de l'escut?

„Són tots molt curiosos: has de pensar que les elits d'ací d'Elx es reconeixen, per un costat, descendents dels cavallers del temps de Jaume I (com la família Perpinyà, que tenia la casa pairal a la plaça de Santa Maria, a l'actual Casa dels Cosidó); però al mateix temps es volien reclamar successores del patriciat romà. Per això tota aquesta parafernàlia dels elements antics, romans, clàssics: l'altar amb la inscripció SAL[VTI] AVG[VSTI], la inscripció COLONIA IVLIA ILICE AVGVSTA, i la figura femenina de l' Illice Victrix, amb la palma de la victòria a la mà, interpretada com una comare romana.

„Caram! Sí que nyagaven lluny, els prohoms de la ciutat „riem„. Però tornem, si vols, al segle XIX, i a això del modernisme.

Lògia maçònica

„Ah, sí! Tot això del neoarabisme és modernista „reitera Hèctor„. Com també la decoració interior, i els merlets... En això del modernisme emparenta amb la Casa de la Mútua, de l'arquitecte Marcelià Coquillat i Llofriu, que és la que teniu allí enfront, a l'altra banda del carrer Uberna. Tal com ara la coneixem, la Calaforra es va fer en el temps del marqués de Lendínez, Rafael Brufal Melgarejo. Hi va tindre moltíssim protagonisme Pere Ibarra, que era amic íntim del marqués, i que sembla que era omnipresent. Del temps de Brufal, en el segle XIX, són les finestres que donen a la plaça de Santa Isabel, i també les de la part nord. Conten que en aquelles obres també van bloquejar les galeries subterrànies que hi havia a la Cova de la Calaforra. I ells, que eren maçons, són els qui van crear, a la planta baixa, la Sala de la Lògia, amb símbols maçònics al terra de fusta, i la decoració amb pintures esotèriques de l'antic Egipte.

„Ei, sí. És una passada! „ratifiquem.

„Certament! I em fa l'efecte que s'ha estudiat poc el gran pes que va tindre la maçoneria a Elx. Tu compta que el marqués aquest de Lendínez va crear, ací a la Calaforra, un parell de lògies: la 124, al gener de 1878; i la 378, deu anys més tard. S'hi congregaven tots els maçons de la contornada, amb la màxima: «Moralitat, justícia i fraternitat». I es veu que feien representacions o rituals, o rotllos esotèrics, perquè tenien connectada la Sala de la Maçoneria amb la sala inferior, dels soterranis, mitjançant una portella secreta, per la qual podien fer aparéixer o desaparéixer persones i coses. Poca broma, saps? Perquè el marqués de Lendínez, amb el nom simbòlic de Raphael, he llegit que va arribar a tindre el càrrec de Mestre Venerable amb grau 18...

Carrer Trinquet

„Que no sé que és, però que deu ser la bomba, dins de la jerarquia maçònica! „bromegem„. Per cert: i la façana aquesta plena de plantes?

„Això és el Jardí Vertical que diuen: una solució urbanística que evidencia que la Calaforra és ja un edifici aïllat. Abans formava part de la muralla, que discorria per la part d'enfront del carrer Trinquet.

„Ah, caram! Potser per això es deu dir carrer Trinquet: perquè en aquest carrer es devia jugar a pilota, i els murs de la muralla hi devien fer de paret.

„Sí. Està documentat. Per al trinquet es va utilitzar un tros del vall de la muralla. El trinquet va estar operatiu ací fins ben entrat el segle XIX, en què el 1879 s'inaugura un altre trinquet. Per cert: que la part de la Calaforra que dona ara al carrer Trinquet és en realitat una casa barroca, construïda sobre l'antic almodí, i afegida a la torre.

La Casa Forra

„Com qui diu, la Calaforra ha sigut privada fins fa quatre dies, no?

„Ja ho crec! L'any 2001 crec que va ser quan la va comprar la Generalitat. De fet, sempre m'ha semblat curiós que la gent, moltes voltes, en comptes de dir la Calaforra, en diu la Casa Forra. I a mi això de la Casa Forra, no sé per què, em sona a casa tancada, casa secreta, casa encoberta. El cas és que hi ha un cert imaginari d'ocultació, sobre la Calaforra. I hi ha rumors i llegendes que parlen de coses amagades...

Tresors, túnels, fantasmes

„Coses amagades, com per exemple?

„Un tresor. I túnels... Hi ha una llegenda que parla dels túnels que connecten subterràniament la Calaforra amb Santa Pola. Ah! I també fantasmes: quan la Generalitat va comprar la Calaforra, va córrer la veu que a l'interior hi havia fantasmes.

„Perdoneu, però és que estava sentint-vos „intervé, en aquell moment Rubén, el cambrer de la Cistella, des del mostrador„. Però això que dieu dels túnels és veritat. Veieu el garatge aquest d'ací enfront? Diuen que té dos portes: que quan el van construir van entropessar amb el túnel subterrani, i hi van deixar una porta a cada costat.

„Veus? Ja us dic: ací a Elx sabem que la Calaforra és un edifici molt especial „hi conclou Hèctor, visiblement satisfet.

Torre del cel

«Ho és, certament», pensem. «Un edifici històric, misteriós, tel·lúric, màgic: una mansió densament poblada de secrets, quimeres, incerteses, enigmes i fantasies», ratifiquem, quan en fem la visita, per les diferents dependències, acompanyats sempre pel savi i amatent Hèctor Càmara.

Quan, després d'haver admirat mil i una fantasies „en les frescos, les pintures, els elements simbòlics, les pedres, les cambres soterrànies, els paviments geomètrics, els espais íntims, les ceràmiques i la sumptuosa decoració„, arribem per fi al terrat de la Calaforra per una escaleta impensable, admirem la posta del sol per darrere de Santa Maria.

„És el cel „recorda Hèctor, assenyalant la gran cúpula blava on ell ha fet de consueta, en el Misteri.

El comentari ens resulta revelador. Perquè, efectivament, la Calaforra és, per damunt de qualsevol altra consideració, la torre del cel „del cel del misteri i de la festa d'Elx; del cel blau i net de la més pura i bella felicitat.

Orígens bíblics de la Calaforra

Francisco Fuentes Agulló, en el seu Epítome histórico de Elche desde su fundación hasta la Venida de la Virgen inclusive, de l'any 1855, sosté que la Calaforra va ser construïda, exactament, l'any 2160 abans de Crist... pel net de Noé! Literalment afirma: «Tubal, hijo de Japhet y nieto de Noé con sus hijos, pisaron el suelo mismo que hoy habitan los hijos de Elche, fundando ese monumento, que todavía existe entre nosotros con el nombre de Castillo de Calahorra, en el año 2.160 antes de la venida de Jesu-Cristo.»

És aquest, sens dubte, el cas més explícit i extrem quant al simbolisme d'antiguitat i fortalesa que la Calaforra tradicionalment ha assumit en l'imaginari popular il·licità.

Llegenda d'amor —i desamor

També la Calaforra ha inspirat una llegenda d'amor „i desamor. Tracta d'un morisc molt ric que vivia a la Calaforra i es va voler casar amb una jove cristiana. Però quan el promés de la jove se'n va assabentar, se'n va anar de cap a la Calaforra i, sense pensar-ho dues voltes, va degollar la parella.

Ningú no ha sabut mai on és que devia amagar les riqueses, aquell malaguanyat morisc. I diuen que, si ningú no l'ha trobat, potser encara ara està dins les pedres de la muralla d'Elx, el tresor d'aquell morisc, esperant que algú el puga trobar.

«Lo pus fort lloc d'Elx»

En el Llibre dels fets del rei Jaume I, la torre de la Calaforra, «lo pus fort lloc d'Elx», apareix referida un total de quatre voltes en l'episodi de la campanya de Múrcia (que hem de situar fa més de set-cents cinquanta anys!): «E, al dia que nós aniríem a Elx, dixeren que ens darien la torre, per nom de Calaforra. [...] Los sarraïns de la vila [...] ens retrien la torre de Calaforra que és lo pus fort lloc d'Elx. E al matí [...] hagueren-nos retuda la torre de Calaforra. E presa la torre, lleixam-hi lo bisbe de Barcelona. [...] E, quan fom a Elx, lliuram la torre de Calaforra a don Manuel, e la vila tota. E, altre dia, entram a Oriola, e trobam nostra companya alegra e pagada» (cap. 418-433).