25 de mayo de 2019
25.05.2019

La Mahoma

24.05.2019 | 22:38

La Mahoma és una figura de grans dimensions, a la manera dels gegants i els cabuts de les festes tradicionals valencianes, que constitueix un curiós nexe d'unió entre les festes de les principals viles fortificades dels confins històrics dels regnes de Castella i de València: Biar i Villena.

Cada any, el 12 de maig, en les festes de Moros i Cristians en honor a la Mare de Déu de Gràcia (al sendemà de l'espectacular i celebèrrim Ball dels Espies, amb el carro de la Mahoma tancant la desfilada), el poble de Biar, una volta acabada l'ambaixada cristiana, acomiada l'efígie de la Mahoma fins al final del carrer de la Torreta. I la cedeix al poble de Villena. Aquesta cessió anual s'estén des d'aquest 12 de maig fins al 8 de setembre (dia de la Mare de Déu de les Virtuts en els Moros i Cristians de Villena, en què té lloc, a la vesprada, el curiós i llegendari acte de la Conversió del Moro al Cristianisme): en acabar l'ambaixada cristiana, que des del 1977 es representa al mateix castell de la Talaia, els villeners tornen la imatge als biaruts fins al següent 12 de maig.

Aquesta tradició de la Mahoma de Biar i Villena ja apareix documentada l'any 1838, però es creu que deu tenir un origen molt anterior. Segons la llegenda, Biar no tenia presó i havia de fer servir, per això, la de Villena, que sí que en tenia: a canvi, Biar, que s'hi estalviava els corresponents impostos, deixaria cada any la seua Mahoma als veïns de Villena. Això sí: no sense un punt d'aflicció, preocupació i entristiment. Perquè ja se sap que, d'acord amb una conegudíssima dita popular biaruda, la rivalitat entre pobles veïns apunta a una certa desconfiança respecte del tractament que hi rebrà l'estimada efígie: «La Mahoma de Biar / menja rotllets i fogasses. / Se l'emporten a Villena / i la inflen a remolatxes!»

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Noticias relacionadas