05 de marzo de 2019
05.03.2019
L'entrevista
Coautora

Sonia Gutiérrez Lloret: «L'estat actual tant de les torres com de l'Horta hauria d'avergonyir-nos a tots»

05.03.2019 | 04:15
Sonia Gutiérrez Lloret

Sonia Gutiérrez és catedràtica d'Arqueologia, directora de Institut d'Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric de la UA i directora científica de L'Alcúdia des de 2015.

P Qui va crear l'Horta d'Alacant i com?
R L'Horta d'Alacant és un espai agrícola medieval l'origen del qual es remunta a l'època islàmica. És cert que les terres compreses entre el riu Montnegre i el cap de l'Horta van ser cultivades des d'èpoques remotes, però el paisatge agrícola reglamentat i l'organització del seu reg són clarament d'origen andalusí, com es reflecteix en els documents de la conquesta cristiana i en els termes de reg i topònims, d'origen àrab: martava, assut, l'Aljusser, l'Alfàs, Benitia, Benimagrell€
P Llavors aquella horta andalusina és la mateixa que van conéixer els nostres avis?
R No exactament. La construcció i el disseny inicial, a partir de l'assut Vell (situat en la zona de l'actual assut de Mutxamel) i la séquia Major sí que ho eren, però l'Horta actual (o, més ben dit, el seu fantasma, perquè poc en queda ja) és la suma i el resultat de nombroses ampliacions que tenen lloc fins al segle XX. La primera és del s. XIV, quan la construcció d'un nou assut (on està l'actual assut de Sant Joan) i de la séquia del Gualeró va permetre ampliar la séquia Major i portar el reg a la part baixa de l'Horta. La construcció del pantà de Tibi a finals del s. XVI va permetre l'ampliació i creació de nous braçals, fins arribar a portar aigua a la partida de la Condomina i les terres pantanoses del litoral.
P Les grans propietats formaven part d'una estratègia d'aprofitament de l'espai que va propiciar la construcció dels assuts, del pantà de Tibi i de la xarxa de séquies de reg?
R Sense dubte. El secà millorat que va convertir l'Horta en un vertader verger gràcies a l'anomenat "regadiu de tipus alacantí" va ser una estratègia eficacíssima d'aprofitar l'espai. Alacant va viure durant segles per i per a la seua horta, que va patir les conseqüències de la cobdícia: si en el s. XVI la voracitat dels corsaris va omplir l'Horta de tor-res de defensa, en la segona meitat del s. XX el paisatge agrari secular va patir l'avidesa d'uns reinventats pirates i va sucumbir a un entorn de depredació urbanística.
P Quin sentit té actualment mantindre unes torres i uns casalicis agraris sense ús agrícola?
R Hui parlar de l'Horta d'Alacant és somiar un passat que va ser. La societat agrària que va construir l'Horta ha desaparegut sota un mar de ciment i urbanitzacions d'adossats. Fins fa pocs anys es va poder triar entre "toscanitzar" el verger heretat i conservar-lo com un paisatge habitat i ben cuidat, protegint les parcel·les, els camins i els espais comuns, o deixar-lo perdre, esborrant-ne els senyals d'identitat, destruint la seua lògica i descontextualizant-lo. Aquesta va ser, em tem, la via triada. L'ús agrícola estava canviant, és evident, però la transformació no justifica l'abandó institucional de l'Horta ni eximeix els responsables privats i públics de la seua tutela. Paradoxalment, les famoses torres de l'Horta estan protegides i declarades Bé d'Interés Cultural des de 1997, però la legislació no ha servit per a preservar-les: s'ha permés construir sense respectar ni delimitar entorns, aïllant les torres en rotondes, deixant-les caure o amb projectes tan ridículs i pelegrins com el pretés trasllat de la torre Plàcia de la seua ubicació original. Que l'Ajuntament d'Alacant aspire a la declaració de Patrimoni de la Humanitat de les fortaleses de Sant Ferran, Santa Bàrbara, les torres de l'Horta i l'illa de Tabarca en el seu estat actual hauria d'avergonyir-nos a tots.
P El paisatge de l'Horta d'Alacant, com la major part del litoral valencià està destrossat o profundament transformat. Què poden fer les administracions ara?
R És cert que només es conserva el que es manté en ús, però en certes ocasions la voluntat política i el compromís social han mantingut el paisatge i fins i tot el veïnat: el primer Pla Bolonya (pla urbanístic de rehabilitació i manteniment del centre històric de Bolonya, mamprés entre els anys 60 i 80) és la prova que voler és poder. Bolonya va documentar el seu patrimoni històric i conserva hui un centre viu i poblat que res té a veure amb els processos especulatius de ciutats escenogràfiques com Venècia. No és un problema legislatiu: el marc legal de protecció existeix, però el primer que han de fer les administracions és aplicar-lo amb rigor.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Noticias relacionadas