05 de febrero de 2019
05.02.2019
Divulgació científica
Publicacions de la Universitat d'Alacant

La pesca a la Mediterrània

És realment la Mediterrània una mar més per a turistes que per a pescadors?

05.02.2019 | 04:15
La pesca a la Mediterrània

Descripció

És realment la Mediterrània una mar més per a turistes que per a pescadors? El seu color blau intens, tan característic, sembla indicar-ho, en contrast amb el to verdós –per la major presència de pigment fotosintètic– d'altres mars amb aigües notablement més productives. No obstant això, la Mediterrània ha sigut, dels dels inicis dels temps, una importantíssima font d'aliment i recursos per als habitants de les seues ribes, tal com la documentació històrica demostra.
 
Un grup de destacats especialistes de diverses universitats, centres d'investigació i altres institucions ofereixen en aquest llibre una descripció, divulgativa però rigurosa alhora, de la situació actual de la pesca a la Mediterrània. El lector no especialitzat hi trobarà una aproximació a una realitat tradicional, la pesca, sovint de caràcter industrial, però encara, en molts casos, artesanal, des d'una perspectiva científica ben àmplia. El recorregut que ofereix el llibre per aspectes tan diversos com la biologia, la tradició lingüística i cultural, l'organització empresarial, el punt de vista dels pescadors, la sostenibilitat i la gestió de les poblacions, així com el paper dels consumidors, de l'aqüicultura i el turisme pesquer, l'ajudaran a fer-se una idea molt concreta de l'actual estat de la qüestió.

Els autors

Cada capítol està escrit per investigadors i especialistes en la matèria corresponent: Joandomènec Ros (IEC), Montse Demestre (ICM-CSIC), Jordi Lleonart (ICM-CSIC), Francesc-X. Llorca (UA), Ramon Franquesa (UB), Juan Luis Alegret (UdG), José Ignacio Llorca (Federació de Confraries de Pescadors d'Alacant), José María Bellido (IEO), Miquel Simón (GV), Pilar Hernández (FAO-COPEMED), Just Bayle (UA), Aitor Forcada (UA), Carlos Montero (MSC), Pablo Sánchez Jerez (UA) i Paco Gràcia Terol (Feel & Trip).

Fitxa del llibre

14×20 cm. 128 pàgines 
PVP: 12 €. De venda en llibreries i en el web Publicacions.ua.es

Un fragment, per Just T. Bayle Sempere

L'eficàcia dels esculls artificials en termes d'afavorir l'augment de biomassa en el sistema marí i, en conseqüència, de les captures depén de diversos factors, principalment els relacionats amb l'ecologia de les espècies i la gestió que es faça dels recursos pesquers. D'aquesta manera, es podrà aconseguir producció de biomassa en espècies sedentàries residents que facen un aprofitament dels recursos que ofereix l'escull artificial, més que no en espècies molt mòbils que usen l'escull de manera ocasional. 
 
Per altra banda, si no es pescara a l'escull artificial, la possibilitat d'aconseguir un increment de producció en l'ecosistema marí seria major. Hom parla de producció quan l'escull artificial afavoreix l'increment de biomassa en l'ecosistema com a conseqüència de l'increment de capacitat de càrrega del medi en oferir substrat nou per a ocupar, la generació de més recursos tròfics i l'aportació de refugi i d'espai per a viure. S'han trobat exemples d'augment de producció en espècies bentòniques, crustacis decàpodes i cefalòpodes.

Tabarca

La reserva marina de Tabarca no és un cas aïllat. Tabarca ha servit de model per a altres zones protegides tant a l'estat espanyol com a altres països arreu del món, i moltes d'aquestes reserves, com la del cap de Pals i illes Formigues, la de les illes Columbretes, la de Cabrera o la de les illes Medes, entre altres, també han demostrat que serveixen per a millorar la quantitat i qualitat de les captures de les flotes que pesquen al seu voltant. Tot això ha fet que fins a l'any 2016 s'hagen creat un total de 25 àrees marines protegides d'interés pesquer al litoral espanyol, que augmenten fins a un total de 121 si considerem tot el Mediterrani.

 
Malgrat tot, encara ens cal crear més reserves i que vagen dirigides a un nombre més elevat d'espècies. De fet, algunes estimacions indiquen que hauríem d'arribar fins a un 30 % de tots els  hàbitats marins tancats a la pesca. Fins ara, les reserves s'han enfocat principalment cap a zones rocoses costaneres on encara no arribem a aquest mínim de superfície protegida.

Introducció 

L'home s'ha adaptat a les característiques biològiques de les espècies marines desenvolupant enginys de pesca cada vegada més sofisticats i especialitzats. 

 
La Mediterrània és una de les zones del món on l'evolució de la pesca ha estat més ben documentada. Tot i que és una mar poc productiva, més apropiada per a turistes que per a pescadors a causa de la pobresa de les seues aigües, els seus recursos han sigut fonamentals per al desenvolupament de les successives civilitzacions que l'han poblada. Els seus pobladors han explotat la gran diversitat de recursos amb tècniques molt variades que han evolucionat al  mateix temps que deixaven la seua marca en la cultura i el llenguatge. El que actualment som les poblacions de les ribes de la Mediterrània no s'entén sense la influència de la pesca i els pescadors. 
 
L'alta demanda de productes pesquers ha comportat que explotem els recursos amb massa intensitat, i amb això comprometem la seua sostenibilitat. Els nous reptes que tenim passen per assegurar una gestió de les pesqueries enfocada al llarg termini per a mantenir els ecosistemes i els serveis que ens proporcionen. 
 
Però la pesca, a més d'una indústria i una font d'aliments, és també un atractiu turístic que està començant a ser valorat, i en diferents indrets de la Mediterrània s'estan desenvolupant diverses iniciatives per a aprofitar millor aquest potencial.
Compartir en Twitter
Compartir en Facebook