29 de enero de 2019
29.01.2019
Un fragment, per Carlos Salinas

Introducció

29.01.2019 | 04:15
Introducció
La Guerra Civil (la guerra d'Espanya, com escrivien els corresponsals de premsa estrangera en aquells anys) va suposar una profunda fallida per a les poblacions situades en la rereguarda republicana en tots els àmbits quotidians. A Alacant, com al conjunt del País Valencià, la guerra no mostrava l'aspecte del front de batalla, però a partir del mateix 18 de juliol de 1936 es va fer ben present en la vida diària de totes les persones. El conflicte va provocar un trienni en què totes les contradiccions històriques van esclatar en un remolí violent. Guanyar la revolució, guanyar la guerra i restaurar la legalitat republicana van ser tres línies de tensió que van agitar la rereguarda. 
 
La província d'Alacant, situada entre el Madrid assetjat i la València capital de les institucions republicanes, va aportar a la defensa combatents, municions, queviures, roba, hospitals i colònies infantils per als evacuats, a més de la solidaritat i els recursos dels seus pobles i ciutats, bombardejats per l'aviació feixista italiana. 
 
La centralització de l'administració política es va accentuar en el context de la guerra, cosa que va conferir a Alacant un important paper rector en la província, ja que el Govern Civil i les direccions dels partits i els sindicats radicaven en la ciutat. La població de la capital va oscil·lar al voltant dels 100.000 habitants: l'any 1940 va arribar als 97.000 censats, però cal considerar les eixides de joves cap al front i les arribades de refugiats que fugien de les zones de combat, sobretot des de la caiguda de Màlaga al febrer del 1937. Ja en vespres de la República era una urbs comercial i de serveis, en la qual les ocupacions terciàries arribaven al 53%, amb predomini de població jove (37%). Les empreses que concentraven un nombre més gran d'obrers eren la metal·lúrgica Hijos de José Rodes, la factoria CAMPSA, la fàbrica de tabacs, cinc dedicades a la producció ceràmica, dues d'alimentàries i la d'adobs químics CROS. [...] 
 
Tots els testimonis de l'època dibuixen una ciutat que patia fam i por. El desgavell causat en la producció i la distribució d'aliments i matèries més el corrent de refugiats van provocar l'escassetat i el racionament. Llargues cues es formaven diàriament per a adquirir escassos i cars aliments; un ambient social que desmoralitzava la població, que sentia el terror de ser bombardejada com a objectiu de guerra. A poqueta nit eixia de la ciutat la «columna de la por»: els habitants de camí a les cases de camp i els pobles pròxims. Els bombardejos de l'aviació italiana al servei de Franco, especialment el del 25 de maig del 1938 sobre el mercat de fruites i verdures, van deixar un trauma profund en la vivència col·lectiva. [...]
 
L'Ateneu d'Alacant, lloc de trobada de la intel·lectualitat republicana els anys previs, amb figures destacades com José Ramón Clemente, Eliseu Gómez Serrano, el doctor Àngel Pascual Devesa, Josep Guardiola Ortiz o el músic José Juan Pérez, va ser dirigit per l'Aliança d'Intel·lectuals Antifeixistes en Defensa de la Cultura, que va tindre una secció d'artistes plàstics molt activa (Gastón Castelló, Daniel Bañuls, González Santana, Melchor Aracil, Emilio Varela, Abad Miró, el fotògraf Francisco Sánchez, l'arquitecte Miguel López, etc.). [...] 
 
L'esforç de defensa de les comarques alacantines, territori últim de la República, ha deixat una petjada material i immaterial que cal divulgar amb rigor científic, propòsit cardinal de la col·lecció L'Ordit. Els autors, que són investigadors del període en aquestes terres, ens ofereixen claus importants per a la compressió històrica. En última instància, volen que els lectors coneguen els fets per a incorporar la memòria històrica d'aquell període al desenvolupament de projectes democràtics compartits.
Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Oscars 2019

Premios Oscar

Consulta los ganadores de los Oscar 2019 y sigue en directo la Gala y la alfombra roja de los premios de la Academia de Hollywood.