P Quin és l’objectiu central del llibre?

R El principal objectiu és divulgar claus per a la comprensió de l'impacte que va tindre la guerra en la rereguarda i el coneixement de la petjada que va deixar a Alacant i el seu entorn.

P Com està enfocat el contingut del llibre? Com s’estructura?

R No pretén ser un estudi llarg i exhaustiu del període, sinó tractar alguns aspectes rellevants des d'una perspectiva local (però no localista), amb el rigor que acrediten els investigadors que hi han participat. L'objectiu últim és proporcionar a la societat coneixement per a poder comprendre el nostre entorn i desenvolupar projectes democràtics compartits.

P Quins temes poden ser més interessants per al gran públic?

R Els records que ens han arribat sobre la fam, els bombardejos, els canvis en ciutats com Alcoi, Elx i Alacant, que van rebre milers de refugiats, van construir refugis i es van organitzar per a sostindre la defensa republicana, l'escassesa d'aliments i el paper de les dones en aquells anys

P Va ser fàcil la vida a Alacant durant la guerra?

R En absolut. La guerra va provocar desordres en la producció i distribució d'articles bàsics, que es van aguditzar a mesura que es reduïa el territori republicà. Sobrecarregats els pobles amb refugiats, les comissions locals i provincial de proveïment no van poder solucionar l'escassesa, l'alça de preus, les cues diàries per a tot, el mercat negre... La guerra no va mostrar l'aspecte del front de batalla, però des del juliol del 36 es va fer present en la vida diària de tothom. Les nostres comarques van aportar a la defensa de la República combatents, municions, queviures, roba, hospitals i colònies infantils.

P Va tindre algun efecte per a Alacant haver sigut l’última ciutat ocupada?

R El primer atac aeri es va produir el 5 de novembre del 36. A partir de llavors, i especialment des de l'hivern del 38, es va aguditzar l'esgotament, que va culminar en la tragèdia del port. Quan el 26 de març de 1939 es va fer evident com era d'il·lusòria una rendició digna acordada entre Franco i la Junta de Casado, la gran esperança era fugir cap a Alacant per a poder eixir en vaixells protegits que mai van arribar. Els vencedors ni tan sols van acceptar declarar el port zona neutral

P La publicació del llibre ha tingut o pot tindre algun efecte positiu?

R El llibre contribueix a divulgar la investigació històrica entre el públic no especialista. La comprensió del passat ajuda a construir projectes socials democràtics, a la solidaritat i a valorar el patrimoni material, immaterial i documental.

P Per què us vau animar a fer un llibre de divulgació?

R Les generacions nascudes després de 1939, especialment les del segle XXI, tenen el dret de conéixer el passat que subjau al present. Creiem que cal reduir la distància que fins i tot hi ha entre la investigació acadèmica i les concepcions generals sobre la Guerra Civil i els períodes que segueixen fins al temps present.

P En els darrers vint anys s’ha començat a parlar amb dades i amb naturalitat d’alguns fets de la Guerra Civil a Alacant, com el bombardeig del 25 de maig, els refugis, els camps de concentració i l’eixida de l’Stanbrook. Està ja tot dit o encara hi ha temes per tractar?

R Sempre es pot ampliar i aprofundir en aspectes de detall, en el paper dels protagonistes anònims, les organitzacions socials i polítiques, el camp d'Albatera, la recollida de documents, la construcció de relats de grups socials i la diversitat de matisos i situacions per pobles. Enfocaments locals, no localistes, inserits en línies més àmplies d'investigació.

P En què esteu treballant ara?

R Continue estudiant, però vull destacar les activitats del Grup Llapis, que ens dediquem a la divulgació i la didàctica de la història dins i fora de les aules. Possiblement prompte col·laborarem en la museïtzació de l’aeròdrom del Fondó de Monòver.