P Qui és Naima Benaicha?

R Sóc oranesa d'origen i alacantina des de fa 30 anys. He treballat en diversos àmbits (intèrpret, mediadora social i intercultural, assessora en immigració...), i fa 8 anys que estic en la UA. Sóc professora i assessora cultural especialitzada en el món àrab.

P Quin és l’objectiu central del llibre?

R Algèria encara és una gran desconeguda per als espanyols i, més cridanerament, per als valencians. Aquest llibre pretén ajudar a omplir els buits i els dubtes freqüents sobre Algèria i els algerians. El coneixement de l'altre facilita la convivència, necessària per al desenvolupament de totes dues societats.

P Com heu enfocat el contingut del llibre?

R És un llibre de caràcter divulgatiu compost per diversos articles breus i de fàcil lectura, que es poden llegir de forma independent o tot el llibre seguit, segons l'interés de cada lector. La introducció, juntament amb les dades d'interés que apareixen al final del llibre, fan d'aquest manual una guia excel·lent per a tindre una visió general del país.

P Quins temes poden ser més atractius o interessants per al gran públic?

R Al meu entendre, l'atracció resideix en l'accés que dona el llibre per a conéixer l'Algèria actual. Tots els temes estan relacionats amb l'objectiu principal: descobrir i acostar l'Algèria del segle XXI.

P Algèria i Alacant estan cada vegada més prop o encara hi ha desconeixement i prejudicis envers l’altre?

R Queda molt per fer, però l’existència de dos vols diaris i una línia marítima que connecten amb Algèria ajuden en l'acostament. D'altra banda, els intercanvis acadèmics entre la UA i les universitats algerianes i la presència de l'Instituto Cervantes en diverses ciutats contribueixen a la disminució de prejudicis. La necessitat de totes dues parts d’obrir fronteres afavoreix el creixement econòmic d'Alacant, d’Orà i de tot Algèria.

P És important per a la UA i per a la societat valenciana el coneixement i la col·laboració amb la societat algeriana?

R No solament és important, és necessari. Les dues societats necessiten aprofundir en el coneixement mutu per a ampliar i millorar la convivència. El flux migratori bidireccional és un fet. La societat algeriana actual creix a una velocitat vertiginosa i demana a crits obertura econòmica i intel·lectual, democràcia real, igualtat de drets i oportunitats. El nombre d’alumnes de la UA que trien Algèria per a fer la mobilitat internacional ens espenta a continuar col·laborant-hi. La UA és un soci important per a les generacions algerianes que trien construir el seu país des de dins.

P Quins serien els moments històrics de més relació entre Alacant i Algèria? Com han marcat aquestes relacions la visió que es té de l’altre?

R Són molts: la conquesta d'Orà per Ferran II en 1509, l’arribada de moriscos expulsats del regne de València, la segona conquesta en temps de Felip V, l’arribada de nombroses famílies a treballar-hi durant la dominació francesa (1831-1962), l’acollida de milers de republicans exiliats, l'exili a Alacant del primer president de l'Algèria independent, Ahmed Ben Bella... El suport que Espanya va proporcionar a Algèria durant el decenni negre fa que els joves algerians vegen Espanya com un soci i amic.

P Penseu que la publicació del llibre ha tingut o pot tindre algun efecte positiu?

R I tant! Aprofite aquest espai per a expressar el meu agraïment als centenars de persones que han mostrat interés pel llibre comprant-lo, consultant-lo electrònicament, comentant-lo o contactant directament amb mi. També em consta que investigadors i estudiosos el citen com a font d'informació.

P Per què us vau animar a fer un llibre de divulgació?

R Perquè crec que és necessari trencar tabús i prejudicis.

P En què esteu treballant, ara?

R Continue treballant en la difusió de coneixements sobre els algerians d'ací i d'allà i establint ponts entre les dues ribes. Prompte eixirà al mercat un llibre sobre teatre algerià que inclou un estudi teòric i la traducció d'una trilogia d'un dramaturg algerià contemporani molt rellevant. Darrerament, des de la UA, hem posat en marxa la Revista Cultural Argelina.