Presentació

El Parc Natural del Carrascal de la Font Roja és un indret d’una bellesa i una riquesa ecològica incomparables que, juntament amb la veïna serra de Mariola, és considerat per molts el gran pulmó de les comarques centrals valencianes. Al llarg dels segles, l’home ha mantingut amb la natura una relació molt intensa en aquest territori, de la qual camins i masos, entre altres, són un clar testimoni. Des del passat més llunyà, l’ésser humà ha trobat en el Carrascal una inestimable font de recursos primaris: fusta, herbes, fruits, caça o llenya. Més tard hi va desplegar tota una activitat preindustrial dedicada a l’obtenció de carbó i calç, i també gel en els denominats pous de neu. La devoció, a través de les romeries a la Font Roja i Sant Antoni (Alcoi) i Sant Pasqual (Ibi), ha contribuït a fer més íntima aquesta relació. En l’actualitat, el Carrascal, dotat d’una alta protecció per l’alt valor ecològic que té, troba el seu ús principal en la investigació i l’esplai, en forma de senderisme, turisme rural, etc.

Aquest llibre pretén ser una senzilla guia que convide a la visita i que permeta al lector entendre el valor que aquest espai té en l’actualitat i el que ha tingut al llarg de la història.

Els autors

Lluís Serra, doctor en Biologia i botànic, s’ha encarregat de la flora i la vegetació. Jordi Acosta, geògraf i tècnic del parc, dels continguts sobre història i patrimoni cultural. Pep Cantó ,tècnic del parc i ornitòleg, de la fauna. Begonya Marco, doctora en Biologia i coordinadora del CEMA Font Roja, de l’oferta educativa, turística i gastronòmica. Beatriz Terrones ha elaborat la cartografia, esquemes i mapes i Andreu Bonet s’ha encarregat d’estructurar el marc general i donar els continguts ecològics del llibre.

Fitxa del llibre

Fitxa del llibre14x20 cm. 140 pàgines PVP: 12 euros. De venda en les llibreries i en el web Publicacions.ua.es

Els pous de neu, per Jordi Acosta

Els pous de neu, també dits caves, eren immobles semisoterrats i amb coberta construïts amb la finalitat d’emmagatzemar-hi la neu caiguda durant l’hivern. Aquesta activitat es va desenvolupar amb gran intensitat durant els segles XVI-XIX a les comarques de l’interior de gran part de l’arc mediterrani peninsular. Aquest emmagatzematge de la neu transformada en gel i la posterior venda als municipis veïns suposava una activitat econòmica de gran importància. El gel era destinat a la conservació dels aliments, com a element terapèutic en medicina i com a base en l’elaboració de gelats. L’arreplega de la neu s’iniciava al mes de novembre i durava fins al mes d’abril. La neu recollida es llançava a l’interior del pou per les finestres, i dins s’apilonava i es compactava per a aconseguir tongades de gel separades entre si amb palla d’arròs. El gel dels pous es venia als municipis propers o s’exportava a les capitals principals. Els actuals pous de neu del Carrascal de la Font Roja són de dimensions i capacitat variable, i entre els que es conserven destaca el pou del Simarro o cava Roja, que, amb una capacitat de 2.700 m3 , és un dels més grans i monumentals del País Valencià. També és important reconéixer el bon estat de conservació del pou del Canyo. Uns altres són la cava Coloma, el pou del Barber, el pou del Nouer (també dit de la Noguera o del Barranc de la Fabriqueta) i el pou del Canonge.

Història natural i successió ecològica

El territori del Carrascal de la Font Roja, així com les terres de l’Alcoià i el Comtat que trobem actualment cobertes per vegetació espontània, han estat fortament alterades per l’activitat humana durant molts segles.

Els registres arqueològics ens indiquen que hi havia poblacions de neandertals que ja vivien i caçaven (cèrvids, bòvids, èquids i caprins) per aquestes contornades. Al llarg dels segles, i paral·lelament als canvis climàtics i a les diferents civilitzacions humanes, s’hi ha anat configurant i modelant l’actual ecosistema.

Durant molt de temps, fins al Paleolític, els boscos van dominar el paisatge d’aquestes terres, però amb una certa coexistència de pradells i matollars, on els herbívors trobaven el seu aliment. A les valls i les parts baixes dels vessants, bona part d’aquesta superfície va ser posteriorment transformada pels conreus (vinyes, oliveres, cereals, ametlers...) i la ramaderia.

Aquesta transformació es va produir molt lentament des d’època ibèrica i romana, i un poc més ràpida durant l’edat mitjana. Açò ho demostren diversos documents històrics que citen la cessió dels musulmans als cristians el 1251, o la publicació dels edictes de conservació del segle XIV. Posteriorment, en el segle XVIII, es va accelerar encara més amb la indústria de la neu i el carboneig, fins a finals del segle XIX, com ho demostren les fotografies antigues i la presència de bancals.

Un incendi massiu l’any 1840 va afectar l’ombria de la serra i va cremar quasi tot el bosc. L’àrea coberta per vegetació espontània probablement va arribar al mínim històric durant la darrera dècada del segle XIX. Posteriorment, la plaga de la fil·loxera (1892), que va assolar les vinyes, va provocar l’abandonament dels ceps de molts bancals.

El pasturatge en aquella època, i fins al començament del segle XX, era molt més intens que en l’actualitat, per la qual cosa en aquell temps la vegetació espontània es trobava menys desenvolupada que hui en dia.

«La Font Roja és molt més que el santuari»

Andreu Bonet és doctor en Ciències Biològiques i professor del Departament d’Ecologia de la Universitat d’Alacant. El seu àmbit de treball se centra en la gestió i restauració d’espais naturals i en l’anàlisi dels efectes dels canvis humans i naturals als ecosistemes i paisatges. Ha sigut degà de la Facultat de Ciències de la UA i és el coordinador de l’Estació Científica Font Roja Natura UA.

Beatriz Terrones és biòloga i investigadora de l’IMEM Ramon Margalef de la Universitat d’Alacant. El seu treball se centra en l’ecologia del paisatge i en l’aplicació de sistemes d’informació geogràfica a la gestió, conservació i restauració dels espais naturals i de la biodiversitat. Ha treballat a l’Estació Científica Font Roja Natura UA.

P Quin és l’objectiu central del llibre?

R La finalitat del llibre és posar a l’abast del visitant del parc una guia senzilla de consulta ràpida. Trobàvem a faltar una guia de butxaca actualitzada, amb diferents nivells de lectura, que donara informació de les millors rutes i de les claus més interessants sobre la biodiversitat i el patrimoni cultural d’aquest paratge tan valuós.

P Com heu enfocat el contingut del llibre?

R Com és una guia, hi predomina el contingut gràfic, amb fotos i mapes dels itineraris més interessants. Dóna una visió introductòria del parc i dels principals valors naturals: biodiversitat, geologia i relleu, clima i hidrologia i les seues interrelacions, però també parla de romeries i tradicions. El cos principal és una caracterització dels ecosistemes, amb una breu descripció de les principals espècies animals i vegetals, dels elements ecològics i del patrimoni cultural. També s’inclou una guia d’alguns itineraris i informació pràctica per a la visita.

P Quins temes poden ser més atractius o interessants per al gran públic?

R El lector s’adonarà que la Font Roja és molt més que el santuari. Alberga un extraordinari patrimoni natural i cultural. Tots coneixem el carrascar, que dona nom al parc, però molts desconeixen que hi ha diferents boscos, alguns d’ells especialment importants des del punt de vista biogeogràfic, com és el cas del bosc mixt, reducte meridional d’espècies caducifòlies com l’auró, el freixe, el cirerer de pastor o la moixera.

P Quin és el valor d’un parc natural?

R Un parc natural és un llegat del qual podem gaudir i que hem de conservar. És la designació d’una porció del nostre paisatge que protegim legalment, a llarg termini, pel seu valor natural, històric i cultural, amb una planificació de les actuacions de conservació i restauració i amb la finalitat de perpetuar els seus serveis ecològics.

P Penseu que la publicació del llibre ha tingut o pot tindre algun efecte positiu?

R El que es coneix és més fàcil de valorar i defensar. Volem que aquest llibre puga servir perquè es reconega el valor de la Font Roja i siga gaudida per les futures generacions igual que ho fem ara.

P En què esteu treballant ara?

R Els autors participem activament en el òrgans consultius i de decisions del parc i en activitats dedicades a divulgar el coneixement, els valors de la Font Roja i la sensibilització ambiental per a la seua conservació. Però vivim en un món canviant, on la velocitat dels canvis socioambientals supera la capacitat de resposta dels ecosistemes. Tenim el gran repte d’adaptar-nos a aquests canvis. Necessitem implicar la ciutadania en la presa de decisions ambientals, i això suposa un gran esforç. Actualment els coordinadors del llibre estem treballant en una línia d’investigació relacionada amb la elaboració d’eines i protocols que puguen incorporar la participació ciutadana en la planificació de la conservació i restauració ecològiques al nostre país.

Barranc dels Molins - Mas de Foiaderetes

- Distància: 6,1 km (itinerari circular)

- Duració aproximada: 2 h 30’

- Desnivell: 300 m

- Desnivell acumulat de pujada: 330 m

- Dificultat: baixa-mitjana

El punt d’inici se situa eixint d’Ibi per la avinguda de Joaquín Vilanova i continuant uns 500 metres per la CV-801, fins arribar a un xicotet pont on comença el barranc.

En el primer tram, un sender remunta el barranc dels Molins i transcorre paral·lel al sentit de les intermitents aigües del barranc. Ací trobem successivament els antics molins fariners de Llapissera, del Vicari, de la Tia Roseta i de la Penya, fins arribar a la font del Racó d’Almarra, on una àrea d’esplai convida al descans. Cal destacar en aquest primer espai els diferents elements d’enginy vinculats a l’aigua, com els molins, les séquies o els partidors, com a testimoni de l’ús de l’aigua i com a recurs principal per a abastir d’aigua la localitat d’Ibi en èpoques passades.

També destaca l’encaixament rocós del mateix curs fluvial i la inclinació dels estrats calcaris, que ens donen les pistes de la conformació del substrat geològic. Després de deixar aquest indret, segueix una senda que després s’obri en una sinuosa pista forestal que munta en direcció nord i, després, nord-est fins arribar al mas de Foiaderetes. Just en aquest punt hi ha un encreuament que cap al nord segueix fins al mas de Tetuan i la Font Roja, cap a l’est ens duu al mas del Canyo i el vessant de solana, i cap al sud ix una senda que ens porta en direcció a Ibi. La nostra ruta proposa aquesta última opció per a tornar- se’n costera avall pel tram conegut popularment com el Descansador, on la vegetació de matollar es manifesta de manera escassa i deixa tot el protagonisme a la roca calcària nua, amb la seua particular estratificació.