La Colonia Iulia Ilici Augusta és una ciutat romana que s'assenta sobre un antic oppidum iber situat en l'actual finca de l'Alcúdia. Els seus monuments més coneguts són les grans escultures ibèriques dels segles V i IV aC: guerrers, animals fantàstics i, sobretot, la cèlebre Dama d'Elx. L'altre producte més destacat, la ceràmica ibèrica decorada amb temes figuratius en forma d'ocells i animals fantàstics o amb escenes de contingut mitològic, correspon ja als primers segles de l'època romana.
La ciutat, que presenta una extensió d'unes deu hectàrees, entra en l'òrbita romana a les acaballes del segle III aC, en el marc de la Segona Guerra Púnica, ja que es troba en el camí litoral que, des de Roma, conduïa a Carthago Nova, la capital cartaginesa prompte conquistada pels romans. La derrota púnica va fer que tota aquesta zona s'integrara en la provincia Hispania Citerior i que s'iniciara un procés d'adaptació a la cultura romana del qual tenim alguns testimoniatges.
El primer i principal és un mosaic de tècnica mixta, datat cap a mitjan segle II aC, que utilitza tessel·les de pedra i de ceràmica i cudols de colors, una tècnica poc utilitzada en els mosaics romans. La composició decorativa que presenta és, en canvi, més freqüent: una roseta de vuit pètals al voltant de la qual es desenvolupen diverses sanefes de diferents tipus i colors, fins arribar a un marc exterior que simula una muralla amb torres i que és en realitat l'última versió, molt modificada, dels serrells que originalment remataven la vora exterior de la catifa. Perquè el mosaic és en el fons això: una catifa de pedra, perennement col·locada al centre de l'habitació. El que el fa excepcional, però, és la inclusió de quatre línies que transcriuen amb lletres llatines paraules o noms ibèrics.
Les circumstàncies de la troballa, transmeses per Alejandro Ramos Folqués, ens permeten saber que el mosaic decorava el paviment d'una estança important, als costats de la qual n'hi havia unes altres amb sòls normals de morter i algunes pedretes incrustades ( opus signinum).
La tècnica i les característiques del mosaic, però sobretot aquesta barreja de lletres llatines i paraules ibèriques, conformen un dels exemples més clars dels processos de romanització. Algun il·licità important, que es movia en una societat ibèrica que encara parlava ibèric, però que tenia relacions amb Roma que li havien permés conéixer l'alfabet llatí i les formes d'expressió romanes, va encarregar una obra, segons gustos i esquemes del Mediterrani central i oriental, a un artesà local que no en dominava el procés de fabricació. Això permet explicar les irregularitats tècniques que trobem en el mosaic, irregularitats que no disminueixen el seu extraordinari valor històric i cultural.
Aproximadament dos segles després de la realització d'aquesta obra, la ciutat s'integra plenament en l'ordre romà. Obté el rang de colonia, l'escaló més alt en la seua organització administrativa. Alguns testimonis indiquen que hi va haver dos fundacions colonials, separades per només 16 anys. La primera degué ser cap a l'any 42 aC, i la segona cap al 26 aC. A aquesta última i definitiva fundació han d'atribuir-se dos monuments importants més.
El primer és el pedestal d'una estàtua trobat en el segle XVII juntament amb altres inscripcions i que devia estar erigit en l'àrea del fòrum. Està fet en honor de Titus Statilius Taurus, procònsol d'Hispània Citerior en el 29-28 aC, patró d'Ilici el 26 aC i probable deductor (fundador) de la colònia.
El segon, una placa de bronze trobada l'any 1996, dóna compte del lliurament de parcel·les de terra ( iugera) a deu ciutadans romans. Aquest fet va tindre lloc entre els anys 33 i 25 aC com a part del procés de fundació colonial que va permetre l'establiment de grups de soldats llicenciats després de combatre en les guerres càntabres. La doble fundació podria explicar els epítets Iulia i Augusta i l'ordre en què apareixen en el nom oficial de la ciutat: Colonia Iulia Ilici Augusta. De les altres paraules, colonia fa referència a la seua categoria administrativa, i Ilici és el vertader nom de la ciutat.
Després de l'ocàs de Roma, Ilici es va convertir en bisbat, va sobreviure a les lluites entre visigots i bizantins i va ser una de les set ciutats que el cabdill visigot Teodomir va pactar lliurar als musulmans. Aquest va ser l'inici del seu final.
