Fins fa pocs anys l'aprenentatge de quins bolets eren bons i quins eren dolents era una feina familiar. Ho aprenies a casa, de menut. Sense adonar-te'n. Ara és diferent. El camp s'ha allunyat de la majoria de vides quotidianes. I també de la familiar. Pots anar al bosc, però sovint només en cap de setmana. I cal organitzar-ho amb antelació: els fills acostumen a tenir una oferta d'oci molt més extensa.
Com a resultat, els coneixements biològics bàsics que tenen els joves, ja siguin de bolets o de qualsevol altra mena, en el cas que en tinguin, provenen cada vegada més de l'escola. De l'escola i dels llibres.
Els llibres de divulgació científica són una eina bàsica en qualsevol cultura. I em plau enormement escriure un pròleg d'un llibre d'aquestes característiques. Un llibre que, a més, inicia una sèrie de divulgació científica des de Publicacions de la Universitat d'Alacant.
Amb les frases que acabes de llegir, aparentment inconnexes, he intentat definir el marc, el paisatge, on cal inscriure aquest llibre: entre les mans tens un text de divulgació, escrit per universitaris i publicat des de la Universitat, que pretén posar a la teva disposició els coneixements bàsics que, potser, no has rebut dels teus familiars o de l'escola. Per tant, és un llibre que tapa forats.
Es tracta d'un llibre bàsic, amb alguns capítols que potser et semblaran massa profunds per al que penses que és necessari. Veuràs com, amb el temps, els aniràs rellegint.
La part central del llibre són les descripcions o fitxes d'una quarantena de bolets. Fixa't que pràcticament tots són comestibles. És el que succeeix en realitat: la majoria d'espècies que hi ha en el bosc són comestibles. Ara, no t'has de deixar enganyar per aquesta evidència. Els bolets mortals són relativament corrents. Per tant, presta molta atenció a les descripcions i també a les fotografies. Però no les consideris un patró rígid. Els bolets són molt variables i les fotos són només l'aspecte més corrent dels bolets que trobaràs. Per això recomano que et preparis molt bé abans de sortir al camp. Aquest no és un llibre de tardor, és un llibre de tot l'any. Mira'l i remira'l, fins que només veure les imatges ja sàpigues de quin bolet es tracta.
I utilitza també Internet. En el buscador, fulleja imatges de les diferents espècies i anota les diferències que vegis en el mateix llibre. Compara text i imatges provinents d'altres guies de camp (Font Roja, Vall d'Albaida, per exemple) i pren notes. Un llibre anotat és un llibre viu.
Fullejar llibres i Internet ajuda a aprendre un dels trets més característics del bon boletaire: la prudència. Quan un interessat en els bolets té cert recorregut, ha trepitjat bosc, comprova com poden arribar a enganyar diferents espècies de bolets; com poden variar de colors, de formes, quan els toca el sol, el fred, la pluja, el vent!!! I també quan els toquen mans poc destres. Sigues curós en el maneig dels bolets. Toca'ls poc, ja que molt fàcilment perden detalls (un anell, per exemple) si els toques en excés. I pregunta molt a gent realment entesa. No confiïs en aquells que et diuen el nom d'un bolet a distància, mirant-lo ràpid o només mirant el de la superfície d'un cistell: entre tots els bolets d'un cistell sempre n'hi pot haver un d'equivocat.
Per a escriure un bon llibre de bolets s'ha d'haver caminat. I l'autor, Antoni Belda, és un correbosc, un personatge de camp. Ha recorregut el territori i això es nota en el text i en els exemples. El llibre que tens entre les mans és una feina ben feta. I res més, gaudeix-lo, llegeix-lo amb calma, amb temps i sempre que tinguis un moment. Que imatges, noms científics i populars i detalls de cada espècie vagin entrant en la memòria a poc a poc, com si fossis en família. Benvingut al món dels bolets.
Enric Gràcia.
Professor de micologia (Universitat de Barcelona). Administrador de www.bolets.cat
