21 de noviembre de 2018
21.11.2018

El ionqui dels diners i l'Encobert

El cicle Escriure el país, arriba hui a la tercera i última jornada d'aquest curs

20.11.2018 | 23:27

Estos dos personatges no formen part de la mateixa «obra de teatre». Els separen V segles d'història. No hi ha semblances ni paral·lelismes en les seues vides, però en totes dues existències hi ha successos i girs dramàtics capaços de fer ombra a qualsevol sèrie de Netflix. Tots dos, amb gran argúcia, saben com aprofitar les necessitats i les carències de la societat en la qual viuen. Tots dos són capaços de crear la personalitat necessària en cada moment per tal d'aconseguir els seus objectius.

No seré jo qui jutge els seus comportaments. Que tire la primera pedra qui estiga lliure de posar-se una màscara, almenys una vegada al dia. Siguem sincers: no canviem tots depèn de amb qui i d'on estem? No hem dit mentides alguna vegada? Posaríem la mà al foc pels nostres comportaments ètics en segons quines circumstàncies? Bé, deixem les preguntes perquè, potser alguns de vosaltres, ni tan sols coneixeu els nostres protagonistes.

L'Encobert el vaig conèixer gràcies al meu professor d'història de l'Institut Paco Blay. En la meua recent estrenada faceta de dramaturga no vull abandonar la temàtica històrica, amb la conseqüent revisió i connexió amb l'actualitat. Ell em suggereix episodis o personatges que em puguen resultar interessants i atractius i un d'ells és Antonio Moreno o Enrique Enríquez de Ribera o Enrique Manrique de Ribera o..., depèn de la versió i de l'historiador, però tots ells són l'Encobert.

El situarem en el marc que correspon per tal de presentar-lo. Supose que us sonaran les Guerres de les Germanies. Van ser unes revoltes, la que ens interessa durant els anys 1520-1523, que contenien lluites diferents: la dels menestrals i classes populars contra l'oligarquia, la dels camperols contra els senyors i la del cristianisme contra la singularitat musulmana.

Ens trobem a Xàtiva, últim reducte juntament amb Alzira de la insurrecció, poc després de la mort de Vicent Peris, personatge cabdal en la resistència dels agermanats. En la plaça va fer aparició un personatge desconegut amb un discurs incendiari, utilitzant un castellà més que correcte, i en favor de la revolta. Arremetia contra la monarquia i les classes privilegiades avivant la flama d'una rebel·lió quasi extingida. Es presentava a sí mateix com el net dels Reis Catòlics. Fill de l'Infant Joan d'Aragó i Margarida d'Àustria. Felip el Bell amb l'ajuda del Cardenal Mendoza, com en el conte de la Blancaneu, hauria ordenat el sacrifici del príncep, però la ventura finalment el portaria a Gibraltar on fou criat per una pastora. Efectivament l'Infant va deixar Margarida embarassada abans de morir, però esta tingué una xiqueta que va faltar en nàixer. Algun detall cronològic també invalida el complot, però la trama està ben confabulada i és molt ocurrent. Tenim doncs a un rei encobert legítim davant d'un fals rei Carles I, vingut d'Alemanya. El mite estava adornat per un cert sex-apple, ja que se li atribuïa una fama de bruixot i de seductor, que havia ben pagat amb pena d'assots per part de la Inquisició.

En realitat els seus orígens eren ben diferents, ja que tot apunta que havia arribat des d'Andalusia, que era jueu convers i sense massa recursos econòmics.

El més interessant era el seu discurs profètic. Es considerava un enviat de l'Esperit Sant a través dels profetes Elies i Enoc, per implantar la justícia, destruir l'Anticrist, sotmetre l'Islam, conquerir Àfrica i Orient i recuperar el Sant Sepulcre de Jerusalem. Tot dins d'una incoherència teològica on barrejava conceptes sobre la Trinitat, el Judici Final... i afirmant que l'emperador el faria papa de Roma i que reformaria l'església. «Era àngel y que havia de anar a Hierusalem y que les gents lo havien de seguir y la mar s'obriria y per mig passaria la gent».

En l'ambient pseudo-místic de l'època, amb els discursos d'Eiximenis latents i amb els auguris de final del món, que generaven alhora pànic i esperança, les paraules de l'Encobert van ser aigua que cau en terra erma.

En un obrir i tancar d'ulls el nostre protagonista es va col·locar al capdavant de la lluita, però no debades, ja que va passar de vestir pobrament a engalanar-se, a tenir una guarda armada de vint homes i a concedir títols mobiliaris, impartir justícia i prometre rendes i prebendes als que li donaven recolzament.

I de moment el deixem en este ambient de poder.

L'altre protagonista, Marcos Benavent, l'auto batejat ionqui dels diners també va ser clau que obre tots els panys des del principi. Nascut en una família d'advocats de l'Opus Dei segueix l'estel de la nissaga i estudia dret. Amb el seu encant i bonhomia era ben caigut per tot arreu, en tota mena de cercles, demostrant sempre unes extraordinàries habilitats socials. Quan el PP arriba en el 95 a Xàtiva, de la mà de Alfonso Rus, serà un perfecte regidor de Joventut. Benavent abandona els llibres de dret i es col·loca en el sector «liberal de PP». La seua escalada progressiva el porta fins la gerència d'Imelsa i allí, molt ben situat també socialment, començarà la seua etapa de comissionista i es gestarà la raó de ser del seu auto imposat malnom. La impunitat dels moment feia créixer els diners que treien de les comissions, eixe famós 3%, instaurat en les corrupteles de tot el país.

Gaudeix d'un tren de vida i d'uns bens mòbils i immòbils per damunt de la no gens menyspreable nòmina com a gerent. Crea l'empresa Berceo Mantenimientos per desviar fons i amb un excés d'humor i d'optimisme bateja la perruqueria que munta a València, també per a blanquejar diners: «Qué hay de lo mío». La actual Imelsa calcula uns 100 milions d'euros de frau en total pels contractes amanyats. Mel!

Els tenim a tots dos a la taula de surf, damunt de l'ona perfecta.

L'Encobert i els seus seguidors varen assaltar castells, varen saquejar alguns senyorius veïns i obligaven els mudèjars a convertir-se al cristianisme. En una batalla va sobreviure a una pluja de fletxes i anava augmentant el mite d'invencible, però la resposta contra els rebels es va encruelir i, ara sí ferit, va fugir a Alzira. Amb una Xàtiva assetjada es va veure obligat a viatjar fins a València per aconseguir reforços, amb la intenció també de matar el marqués de Zenete, fill del Cardenal Mendoza, sí, sí, eixe que suposadament ajudà a arrabassar-li el tro en nàixer. Els plans es varen truncar i es va quedar a les portes de la ciutat. El govern valencià havia demanat que fos jutjat com a heretge i oferí grans recompenses per entregar-lo mort o viu. Així que a Burjassot, uns sicaris acabaren amb la seua vida. La seua fama va arribar lluny, però només va durar uns pocs mesos.

Quant a Benavent, sabedor del terreny fangós que trepitja, decideix gravar hores i hores al seus companys de partit. Deu hores amb el seu rellotge gravadora, a l'estil James Bond. D'altra banda des del 15M sembla un indignat més. Demanant, davant el cas Bárcenas, una regeneració urgent. Comença doncs a cobrir-se les esquenes. Tenint involucrats als seus companys i donant una imatge de «reformador».

Quan es divorcia de la seua dona, el seu sogre, empresari, descobreix unes gravacions trobades en un portàtil que Benavent s'havia deixat en casa. Hi ha discrepàncies entre ells per uns acords comercials que havien pactat. El seu sogre amenaça Rus a entregar les gravacions a EU. Finalment ho fa i la diputada Rosa Pérez les lliura a la justícia.

Veient com tot està tot a punt d'explotar renuncia al seu càrrec per assumptes personals i desapareix uns mesos on viatja a Equador, a Japó i per Europa. Citat per a declarar només té dos camins: ser un fugitiu per vida o tornar per a col·laborar i cantar la Traviata. Així fa una aparició de pel·lícula a la porta dels jutjats amb un aspecte completament renovat. Entre hipster i hippy, amb el discurs d'home penedit i amb la intenció de tornar tots els diners robats. Interessat en les «biodinàmiques connectades a l'univers» i centrant la seua vida en el «tantra», «l'agricultura biodinàmica», «els sons de la natura»... Amb els indígenes de la selva Amazònica ha encetat un procés de depuració dels mals. Molta gent posant en dubte, òbviament, la veracitat d'este nou personatge. La seua ex dona, està convençuda de la falsedat dels tatuatges, donada la seua fòbia a les agulles. La nova roba, diuen les males llengües, comprada en boutiques, estudiada fins el darrer detall.

El cas Imelsa, derivació del cas Taula (on s'implica a tota la cúpula del PP valencià), és considerat el responsable directe de la pèrdua de les últimes eleccions del PP a València. Però encara hi ha més. Marcos Benavent també és el responsable de l'empresonament d'Eduardo Zaplana, que ja estava sent investigat. Després que un ciutadà siri, conegut seu i propietari d'un antic pis de Zaplana, trobara en un antic sostre uns papers que implicarien a l'expresident i que són cedits a Benavent perquè faça el que considere oportú. Increïble, sí. La fiscalia anticorrupció i la UCO rastregen 10.000.000 euros en comissions de Zaplana en l'època de President de la Generalitat. Bufa!

Tenim a un Benavent més moderat en la vestimenta ara «d'apòstol lisèrgic» (m'encanta este malnom que li va posar no recorde qui), sense contestar als diputats, ni col·laborar en les Corts, mantenint l'equilibri entre no sóc un sant, però jo no manava i cante, però em protegisc tot el que puc.

Veient tota la desfeta, que no seria Benavent un encobert des del principi que tenia com a objectiu desemmascarar en el moment oportú les corrupteles del PP?

Per cert, no hem acabat amb el nostre vertader Encobert. Un cop assassinat i, com era habitual en la Inquisició, fou jutjat després de mort. El seu cos acabà cremat en la foguera i el seu cap exposat en les Torres de Quart.

Marcos Benavent, també ha confessat que tem per la seua vida i ara viu apartat de la vida pública. Està pendent de judicis i darrerament se l'ha vist en una residència ancians fent treballs socials, complint una condemna per conduir a 191 km/h per l'AP7.

I aquí acabem, de moment. No digueu que no dona per unes quantes obres de teatre.

Ai, amics, s'ha d'anar en compte, perquè quan voles molt alt, la caiguda sempre és...perillosa. Au!

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Globos de Oro 2019

Globos de Oro 2019

Conoce los nominados a los globos de Oro, las imágenes de la alfombra roja en directo y novedades de la gala