Lorenzo Hernández Guardiola (†Alacant, 7 de novembre de 2018)

L’incansable historiador de l’art alacantí, referent indiscutible de la recuperació historiogràfica del llegat artístic de la ciutat i la província de què era oriünd, com també, i per extensió, de l’art valencià, ha faltat després d’una llarga malaltia que -lluny d’apartar-lo de la seua honesta activitat de recerca i divulgació- l’ha mantingut seré i actiu fins a última hora.

Hernández Guardiola va formar-se a cavall entre Alacant, València i Madrid, i desenvolupà el seu magisteri lluny de les aules universitàries com a catedràtic de Secundària fins la seua jubilació, circumstància que no va ser cap obstacle perquè dugués a terme una notable producció investigadora en la matèria en què era un reconegut expert, molt meritòria si tenim en compte que les universitats alacantines no tenen cap departament d’Història de l’Art i, en conseqüència, la seua activitat ha quedat un tant aïllada de ciutats que sí els tenen, com València o Castelló.

Això, no obstant, no ha estat cap impediment perquè la seua constància, abnegació, vocació i laboriositat contrastada en les darreres quatre dècades hagen estat ben fructíferes, per la qual cosa els seus textos esdevenen fites d’obligada consulta per als seus col·legues de professió. Un treball sòlid i coherent amb la seua personalitat austera, seriosa i metòdica que queda com un exemple a seguir per les noves generacions d’investigadors de l’art alacantí com, per descomptat, valencià.

El doctor Lorenzo Hernández Guardiola ha publicat al llarg de la seua existència nombrosos llibres com els dedicats al pintor fra Nicolau Borràs, la pintura gòtica valenciana, la pintura decorativa barroca alacantina, el pintor Fernando Cabrera Cantó, la pintura valenciana del renaixement (incidint sobretot en Joan de Joanes i els seguidors joanescs), els pintors Gaspar Requena o Miquel Esteve i catàlegs com el de la restauració del retaule major de l’església de Sant Feliu de Xàtiva, La Llum de les Imatges (La Faç de l’Eternitat) a Alacant i el dedicat al pintor de Cocentaina citat en el IV centenari del seu traspàs, entre d’altres més que seria llarg de relacionar.

De la mateixa manera que ha donat a conèixer les seues contribucions de forma més puntual a través de capítols de llibres monogràfics i en algunes de les millors revistes de l’especialitat a Espanya, com Archivo Español de Arte, Archivo de Arte Valenciano, Ars Longa, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar... Activitats que li han estat reconegudes en ser nomenat fa anys membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles (València) i, més recentment, l’Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona). En aquest context, la seua ciutat natal també li va retre merescut homenatge la primavera passada.

Per acabar, cal ressaltar que Lorenzo Hernández no només va destacar sobre manera en qüestions històriques i artístiques sinó que, a més, conreà la literatura amb una solvència més que contrastada. En eixe sentit, entre la seua producció narrativa, cal destacar l’obra" El cementerio de los alemanes" (Finalista del Premi Azorín 2014). Novel·la publicada per l’editorial de Xàtiva Ulleye (editora també dels seus darrers treballs científics) que precisament el dia 6 de novembre, un dia abans de la luctuosa noticia a què ens referim, va ser presentada a la ciutat d’Alacant amb una gran assistència de públic i expectació.