27 de junio de 2013
27.06.2013

Un llibre esplendorós: "Café del temps" de Joan Borja

27.06.2013 | 00:00

Enric Balaguer

Molts autors del segle XX no han passat a la història de la literatura per les seues novel·les o les seues poesies, sinó pel seus diaris. La nòmina és llarga, però hi hauria noms com Anaïs Nin, Jules Renard, Pessoa, per posar exemples de literatures diferents. En la nostra, caldria consignar autors com Josep Pla, Joan Fuster o Marià Manent amb un cultiu extraordinari de la literatura del jo.
Joan Borja, professor de la Facultat d'Educació, fins ara conegut pels seus estudis literaris i sobre cultura popular, com el llibre amb què guanyà el Premi Bernat Capó, Llegendes del sud, ha publicat Café del temps. Es tracta d'un dietari amb el qual ha guanyat el Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta. Com en la major part d'exemplars de l'espècie, l'autor hi deixa caure reflexions, anècdotes, relats de viatge, aforismes, cròniques d'esdeveniments locals, avatars domèstics, confessions íntimes... De tant en tant, s'aboca al mar que té davant, i en fa un esbós. La percepció del pas del temps -el retorn al país de la infantesa- i els canvis socials i culturals formen el bocí més destacat d'anotacions.
Allò bàsic, en aquesta escriptura del jo és la figura que va projectant-se, opinant, mostrant-nos com viu la vida. En aquest cas, tenim el tarannà d'un home apassionat, sensible, amb un gran amor per la terra i per la cultura, vitalista -tot i que una mica hipocondríac-, divertit, compassiu... La seua mirada va sempre acompanyada de benevolència i de tendresa.
Dues coses destaquen d'aquest esplendorós llibre: les cròniques necrològiques, realitzades amb curiositat antropològica però, sobretot, amb una delicadesa extraordinària. El fet porta a pensar en allò que escrivia John Berger: "els escriptors som una cosa així com els secretaris o els exegetes dels morts". No sé si tots els escriptors, però especialment els autors de la literatura del jo són testimonis, en definitiva, d'allò que desapareix: persones, paisatges, llengua, espècies animals....
En segon lloc, l'atractiu de la mar. Si qualsevol paisatge és inextingible, la mar esdevé una pantalla de llampegueig canviant. Podem mirar-la embadalits i voler llegir els seus signes, però connecta amb experiències per a les quals no tenim paraules. D'ací la temptació constant que, en contemplar-la, sentim de posar-li veu.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Ocio


Imagen de las jornadas en Altea
Altea respondió a la llamada a proteger y limpiar su entorno

Altea respondió a la llamada a proteger y limpiar su entorno

Gracias al trabajo de más de 100 voluntarios, se recogieron cinco sacos de residuos en el mar

Entre dos reinos

Entre dos reinos

La ciudad acoge la reunión previa al Congreso del 775 aniversario del Tratado de Almizra que...

El Campello programa visitas teatralizadas a la Illeta dels Banyets y Villa Marco

El Campello programa visitas teatralizadas a la Illeta dels Banyets y Villa Marco

La Concejalía de Turismo de El Campello organiza visitas teatralizadas a dos de sus monumentos más...

Los mejores memes de la entrevista de Pedro Sánchez como presidente

Los mejores memes de la entrevista de Pedro Sánchez como presidente

El presentador del Canal 24 horas Sergio Martín se convierte en el objetivo de muchas de las bromas


Jordi Cruz estalla contra un concursante de ´Masterchef´

Jordi Cruz estalla contra un concursante de ´Masterchef´

"Si consideras que mis consejos son una chorrada, no sé qué haces aquí", le recriminó a Toni

Sánchez reclama al Congreso la renovación de RTVE

Sánchez reclama al Congreso la renovación de RTVE

"Si no lo hace, el Gobierno no va a mirar a otro lado", advierte en su primera entrevista en...

Enlaces recomendados: Premios Cine