27 de junio de 2013
27.06.2013

Un llibre esplendorós: "Café del temps" de Joan Borja

27.06.2013 | 00:00

Enric Balaguer

Molts autors del segle XX no han passat a la història de la literatura per les seues novel·les o les seues poesies, sinó pel seus diaris. La nòmina és llarga, però hi hauria noms com Anaïs Nin, Jules Renard, Pessoa, per posar exemples de literatures diferents. En la nostra, caldria consignar autors com Josep Pla, Joan Fuster o Marià Manent amb un cultiu extraordinari de la literatura del jo.
Joan Borja, professor de la Facultat d'Educació, fins ara conegut pels seus estudis literaris i sobre cultura popular, com el llibre amb què guanyà el Premi Bernat Capó, Llegendes del sud, ha publicat Café del temps. Es tracta d'un dietari amb el qual ha guanyat el Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta. Com en la major part d'exemplars de l'espècie, l'autor hi deixa caure reflexions, anècdotes, relats de viatge, aforismes, cròniques d'esdeveniments locals, avatars domèstics, confessions íntimes... De tant en tant, s'aboca al mar que té davant, i en fa un esbós. La percepció del pas del temps -el retorn al país de la infantesa- i els canvis socials i culturals formen el bocí més destacat d'anotacions.
Allò bàsic, en aquesta escriptura del jo és la figura que va projectant-se, opinant, mostrant-nos com viu la vida. En aquest cas, tenim el tarannà d'un home apassionat, sensible, amb un gran amor per la terra i per la cultura, vitalista -tot i que una mica hipocondríac-, divertit, compassiu... La seua mirada va sempre acompanyada de benevolència i de tendresa.
Dues coses destaquen d'aquest esplendorós llibre: les cròniques necrològiques, realitzades amb curiositat antropològica però, sobretot, amb una delicadesa extraordinària. El fet porta a pensar en allò que escrivia John Berger: "els escriptors som una cosa així com els secretaris o els exegetes dels morts". No sé si tots els escriptors, però especialment els autors de la literatura del jo són testimonis, en definitiva, d'allò que desapareix: persones, paisatges, llengua, espècies animals....
En segon lloc, l'atractiu de la mar. Si qualsevol paisatge és inextingible, la mar esdevé una pantalla de llampegueig canviant. Podem mirar-la embadalits i voler llegir els seus signes, però connecta amb experiències per a les quals no tenim paraules. D'ací la temptació constant que, en contemplar-la, sentim de posar-li veu.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Ocio


'La isla de las tentaciones', el nuevo reality de Mediaset.
Las infidelidades más sonadas de los realitys

Las infidelidades más sonadas de los realitys

De 'La isla de las tentaciones' a 'Gran Hermano', repasamos las rupturas más sonadas

Banderas: "Voy relajado a los Oscar porque no soy favorito"

Banderas: "Voy relajado a los Oscar porque no soy favorito"

El actor considera "un milagro" que esté nominado por 'Dolor y gloria' "sin haber hecho promoción"

Pablo Alborán actuará en los Premios Goya 2020

Pablo Alborán actuará en los Premios Goya 2020

Ganó el Premio Goya 2016 a la Mejor Canción Original con 'Palmeras en la nieve'

El mensaje de de Buenafuente y Abril a Sanchez: "Pedro es Almodóvar y el guapo es Banderas"

El mensaje de de Buenafuente y Abril a Sanchez: "Pedro es Almodóvar y el guapo es Banderas"

Los presentadores de la gala de los premios Goya han bromeado con el presidente del Gobierno


Los grandes ausentes de los Premios Goya 2020

Los grandes ausentes de los Premios Goya 2020

Javier Bardem, Dani Rovira, Blanca Suárez o Mario Casas son algunos de los que han fallado

'Dolor y gloria' gana el Goya a la mejor película

'Dolor y gloria' gana el Goya a la mejor película

Pedro Almodóvar se lleva como director el cuarto premio a una película suya en los premios del...