El dia 13 és el meu aniversari. Hi ha qui diu que el 13 és un número lleig, que porta mala sort. He preguntat què és la mala sort, perquè sona estrany. M'han contestat que és quan les coses no surten com tu vols. Si tens ganes de menjar-te un gelat de menta, aquell dia agafes mal de coll i no te'l deixen menjar.
Jo vaig néixer el dia 13. Què vol dir? Que el pare i la mare s'estimaven més tenir un nen i els va sortir una nena? Ells diuen que no. Que es van alegrar tant de veure la meua cara de poma que van plorar i tot. Potser m'enganyen per no fer-me posar trista.
El dia 13 és el meu aniversari i em faran un munt de regals. Pel meu aniversari faig una llista amb tot el que vull que em regalin. La llista la començo a fer dies abans. No. Setmanes abans. Nom no. La començo a fer després de Reis, quan encara falten set mesos per al meu aniversari.
El primer que escric a la llista són els regals que els Reis s'han descuidat de portar-me. Els pares diuen que sóc una pesada i que ningú fa llistes d'aniversaris amb tanta de temps. Però jo sí que ho faig. M'agrada.
Els pares m'han avisat que havíem de fer una reunió. Una reunió per parlar de la llista d'aniversari. M'han explicat que aquest any he de fer una llista diferent. Que tinc tants jocs i joguines que no em caben a l'habitació. Jo els he fet veure que no era culpa meua. Tinc molts oncles i ties i també hi ha els avis i ells dos. Tothom em fa regals!
Els pares han insistit, he de demanar coses que no siguin materials, que no es puguin guardar. Llavors ja no són regals, són coses, els he contestat. Tu pensa-hi, m'han respost.
Aquest cop la reunió era una trampa, perquè no hem decidit res. Ho han decidit tot ells i no m'han deixat dir que no. Tota la nit estic rumia que rumia. Penso en les coses que puc escriure a la meua llista d'aniversari, però encara no he escrit res. El pare em ve a fer el petó de bona nit.
Li demano que em faci un petó al front en lloc de fer-me'l a la galta, com sempre. És perquè em doni energia per pensar bones idees, li dic. El pare em fa un petó de concurs, dels que no són ni massa forts ni massa suaus. El petó m'ajuda a tancar els ulls i m'adormo.
El petó ha funcionat. Tinc un munt de regals apuntats a la llista. Són coses que no es toquen i que no es compre a les botigues. Algunes costen diners i algunes no. Però les que costen diners no es poden guardar dins una capsa. Són coses que es fan, i un cop les fas ja han passat. He demanat:
1. Banyar-me a las bassa del ànecs del parc.
2. Aprendre a fer una tombarella triple mortal.
3. Sortir a la tele.
4. Tenyir-me els cabells de color rosa.
5. Tocar un tigre.
6. Menjar sopa de Nadal el dia del meu aniversari.
7. Dormir dins d'una tenda de campanya al pati de l'escola amb els meus amics.
8. Desplegar un rotlle de paper de vàter per tot el camí des de casa fins a la casa de la Paula, la meua millor amiga.
9. Pujar a l'edifici més alt de la ciutat i llançar cent avions de paper.
10. Un germà.
Quan he acabat de llegir la llista, els pares feien una cara tota estranya, però aquest cop la trampa l'he feta jo. No els he deixat dir que no i he acabat la reunió.
He fotocopiat la llista d'aniversari i n'he enviat una còpia a les cases dels meus familiars amb una carta en què demanava que es repartissin els regals com volguessin. I que si no podien fer-me cap regal que no passava res. Sé que els agrada fer-me regal, però els regals no es fan per obligació, es fan perquè un vol. si no, no té gràcia.
Extret del llibre «La llista d'aniversari»
Autora: Anna Manso
Il·lustrador: Gabriel Salvadó
Colecció El Vaixell de Vapor
Editorial Crüilla
1.- Què li agrada fer a la protagonista de la història?
2.- Què li proposen enguany els seus pares?
3.- Escriu una llista de regals que no siguen materials i no es puguen guardar.
4.-Acaba la història explicant com faran realitat els familiars de la protagonista els regals que ha demanat. Envia-la, juntament amb un dibuix original, al Concurs Literari del Grup Leo. Apartat 3.008, 03080 Alacant. Indica-hi el teu nom, cognoms, curs, col·legi, e-mail i telèfon particular.
