Pepa Guardiola (Xàbia, 1953), autora de nombrosos contes i novel·les per a joves i infants, entre els quals destaquen L'engruna de cristall, Premi Carmesina de narrativa infantil, El Talismà del temps, Premi Samaruc i Collidors de neu, Premi de literatura infantil i juvenil Mediterrània, debutà en la literatura per a adults amb la novel·la El desordre de les dames, Premi Enric Valor de Narrativa de la Diputació d'Alacant l'any 2009, una novel·la històrica que transcorre al llarg del segle XIII durant la conquesta de València, que reivindica el paper de les dones i la vida en els convents de l'època.
Nou anys després, Guardiola reprèn la narrativa per a adults de la mà de la jove editorial Balandra amb La memòria de les ones, una novel·la feta des de la maduresa, protagonitzada per Laureana Martí, una dona que retorna al seu passat i a la seua terra natal després de quedar-se viuda i que lluita per superar moments foscos de la seua vida anterior. El retorn als paisatges de la infantesa i de la joventut suposa una mena de catarsi que l'ajudaran a relativitzar velles rancúnies i a reconciliar-se amb el passat i, sobretot, amb la mare.
Novel·la plenament femenina, La memòria de les ones, presenta una galeria de personatges de dones que representen la lluita per la superació personal en tots els sentits. Així, entre moltes altres, trobem la figura de Marcel·la, la mare de la protagonista, una llauradora esdevinguda senyora a través del casament amb el notari del poble, que s'haurà d'enfrontar a tota mena de prejudicis, les germanes Làpalha, símbol de la fraternitat i dels valors d'una família que ha d'enfrontar-se a la dura vida en un far o Paula i Pilar, que trenquen amb els estereotips sexuals de l'època amb l'acceptació de la seua homosexualitat. En aquest sentit podem dir que aquesta darrera novel·la de Pepa Guardiola segueix la línia de reivindicació del paper de la dona en la història encetada amb el llibre anterior. En aquesta ocasió, però, se centra en la tasca política de les dones durant la Transició a través dels records de joventut d'una Laureana compromesa amb la democràcia i amb els canvis socials que s'esdevingueren a finals dels anys 70. Així, un dels encerts de l'autora és el fet que a través de l'evolució psicològica de la protagonista cap a l'assumpció de la seua maduresa en solitari després de la pèrdua del seu marit, mostra els avanços de la lluita de les dones per la igualtat en uns moments en què la incorporació a diversos àmbits de la societat com el polític i el laboral, encara era ben dificultosa. Lluita que es veu molt ben reflectida en el trinomi Marcel·la, Laureana i Joana (àvia, mare i filla) i que mostren el pas entre el model de dona rellegada a les tasques de l'administració domèstica a la dona plenament alliberada.
Narrada en tercera persona amb un estil àgil i un llenguatge aparentment senzill, delicat i ben evocador, la història es desenvolupa entre present i el passat a través dels records de la protagonista, que transporten el lector entre un temps i l'altre com si estiguera suaument bressolat per una ona. D'aquesta manera, quasi sense adonar-nos-en passem dels pupitres de l'escola franquista a les primeres reunions clandestines dels anys de la Transició i, amb una onada més, a la maduresa solitària d'una Laureana que es reconcilia amb ella mateixa i amb el seu passat a través de la maternitat i, sobretot, de la recuperació de l'amistat. De la vida anterior.
