Un bon dia apareix mort el crític literari Guillem Gual, amb el llibre a les mans de Thomas De Quincey L'assassinat entès con una de les belles arts. Tot fa pensar en una assassinat. Qui deu ser l'assassí? Ha volgut emular l'autor britànic? Es trobarà la clau del crim en el llibre? Aquesta eixida és un pretext per a presentar-nos uns quants personatges de famílies representatives de València: com Eugeni i Clara, uns burgesos amb tres fills singulars, o Gregori i Lola, una parella d'intel·lectuals compromesos.
Els suspens i els ingredients detectivescos són un pretext per donar-nos a conèixer tots aquests personatges amb els seus desitjos i angoixes, anhels i trampes, grandeses i misèries... en una València de principis de mil·lenni. I l'autor escriu amb un llenguatge àgil, i una eloqüència amerada de sensitivitat i amb metàfores efectives. La prosa, també, n'és plena, de reflexions.
A la novel·la sovintegen referències literàries i pictòriques i reflexions sobre la creativitat. El món literari, les seues plataformes i protagonistes (escriptors, traductors, crítics) capaços d'enemistar-se per qüestions molt simples, poblen aquesta ficció que escenifica l'entorn real de l'autor, escriptor i professor en la mateixa Facultat de Comunicació, on transcorre una part de l'acció. La col·lecció de llibres a la qual fa referència o les revistes de crítica també apunten plataformes reals. El fet cert és que tot plegat esdevé un reflex divertit, en molts moments paròdics, de la colla de lletraferits valencians. I de la seua existència, de les seues picabaralles ?exòtiques i excèntriques? i de la seua ?ben paradoxal? vitalitat. Hi ha també, per acabar, una mirada que fa per acarar la realitat literària amb la de la gent del carrer: que un policia haja de llegir el llibre de Quincey o de Jean P. Sartre per tenir pistes sobre els assassinats que investiga converteix la lectura en una activitat impossible.
Després de les novel·les d'erudició sobre les vides de Buffon, de Goethe i de Voltaire, Martí Domínguez va il·lustrar un bocí del món de la pintura, de l'impressionisme i de la vida de Cézanne, amb El fracassat. L'última novel·la, La sega va canviar l'escenificació culturalista per endinsar-se en la postguerra i el maquis, en una ficció que vaig titllar «d'ecològica» Ara, Martí Domínguez ha canviat novament de rumb i novel·litza un món ben pròxim i ho fa de manera amena i solvent, profunda i divertida.
