Teresa Muñoz (Barcelona, 1974), llicenciada en Filologia Catalana i Màster en Gestió Cultural per la Universitat de Barcelona, s'estrenava com a escriptora el 2014 amb Com si fos ahir, una novel·la psicològica, inquietant i pertorbadora, en la qual ens convidava a indagar en els racons més foscos de la memòria de cadascun. Tres anys més tard, triomfa en el Sant Jordi de 2017 amb Des del balcó, una narració de superació del dol i de les pèrdues, bastida sobre la història de tres dones de la mateixa família que es veuen exposades als estralls de la Guerra Civil, de la mort i del desamor.
La novel·la se centra en la figura d'Àngela, una escriptora que voreja la cinquantena d'anys que a la mort de sa mare hereta un pis en ple barri Gòtic, l'existència del qual desconeixia totalment. En aquella casa, a escassos metres del carrer on ella va créixer, tot està com la van deixar els seues habitants fa més de 60 anys. No sap per què la Quima ho va voler conservar tot intacte ni de qui són els llibres, les fotografies, els mobles i tots els objectes que ara l'envolten i ho anirà descobrint i donant a conèixer al lector al mateix temps que escriu la història de les dones de la seua família. L'espai, que esdevé un personatge més de la novel·la, l'ajudarà també a superar el record de l'Andreu, el seu marit. El balcó, al qual s'aboca de tant en tant l'escriptora fictícia, li oferirà el punt de trobada amb un misteriós i interessant veí, amb el qual recuperarà sensacions i sentiments oblidats durant molt de temps. En aquest sentit, un altre dels encerts de l'autora és el valor simbòlic del balcó en tant que ofereix un impactant contrast entre la foscor del pis i el misteri de la història que s'amaga darrere d'una porta entreoberta, i la lluminositat del barri Gòtic -i de la vida, en definitiva- vist des d'un sisè pis en ple estiu.
Així, amb la postguerra i la novel·la Aloma de Mercè Rodoreda com a rerefons dels anhels i els patiments de les protagonistes i sobre el bastidor del tòpic dels quaderns trobats com a punt de partida, Teresa Muñoz teixeix en forma de trena la història dels tres personatges principals, Angelina, Quima i Àngela, àvia, mare i filla, que al llarg de la vida han d'enfrontar-se a pèrdues i desencontres, a amors frustrats i passions prohibides en un moment molt fosc de la nostra història, que superaran a força de resignació, lectura, escriptura i bons cops de l'atzar; i ho fa d'una forma molt rodorediana: intimista, commovedora i treballant a la perfecció fins el més mínim detall, dosificant amb encert una informació intrigant, inquietant i molt colpidora.
Des del balcó és, en definitiva, una novel·la coral i polifònica sostinguda per una galeria de personatges, sobretot femenins, molt potents i treballats amb mestria, a través de la qual Teresa Muñoz reflecteix amb una gran sensibilitat i delicadesa les contradiccions i els racons més foscos de la condició humana. Però qui no té secrets a amagar darrere la porta?
