PowerPoint

Aquest és un canvi més en aquesta escalada de transformacions cultuals que vivim. No crec, però, que siga gens anecdòtic l'ús d'aquest nou artefacte atés que hem esdevingut una cultura visual. El logocentrisme ha deixat pas a l'iconocentrisme. L'aire del temps proclama, a tord i a dret, "a través de la imatge, millor!".

Però aquest canvi no ha vingut sol. Hi ha un estol de transformacions que acompanyen aquesta escenari docent. En primer lloc, l'ús d'Internet i tot allò que comporta. Internet ens posa a l'abast no sols una informació copiosa, ans també una nova manera de buscar-la, d'establir relacions, de connectar teories, d'explorar...

Les classes d'abans tenien una aurèola de cerimònia religiosa. La transmissió del saber establia els seus rituals amb silenci, des d'altars (tarimes), amb sacerdots (professors ) i litúrgies (missatges estructurats de manera ortodoxa). Un no entrava en una aula, com ho feia en un autobús o en un mercat, ans hi havia quelcom d'església: calia servar respecte, modular l'atenció amb el silenci i una disposició a escoltar. Una paraula en desús, esbravada entre el guirigall sovint caòtic que ens acompanya. Les aules, en els nostres dies, s'han fet sorolloses, l'atenció de l'auditori és sovint ben minsa; hi pot haver alumes distrets mirant, sobretot, les seues pantalles. Vivim empantallats. I amb un batibull de música de fons. Silenci, per a què?

A hores d'ara el coneixement, percebut com a informació, circula de manera banal, anodina i anònima per la xarxa. Cal la signatura d'algú? Qui es fa càrrec de les entrades de Wikipèdia? El professor era el mitjancer entre el coneixement i l'alumne, però en aquests moments, el coneixement el portem a la butxaca, en obrir el mòbil. Hauríem de parlar d'una nova cognició, a la qual accedim després de ditejar en la pantalla, en la qual la fantasia i la imaginació no comptem com abans.

Però Internet ha portat, abans que res, una sensació de democratització del coneixement tot fent accessible un fons informatiu gegant, interminable. Què no podem conèixer ara a través de la xarxa? Els canvis són innombrables. Podem preguntar-nos, per exemple, si aquest accés fàcil i igualitari a la informació explica l'increment d'insolència dels alumnes.