Amb un to desimbolt de conversa amical, l'escriptor Joan Borja entrevista Xavier Vendrell, un biòleg que dirigeix un departament de genètica reproductiva. El llibre porta un títol poètic: Sobre l'alquímia de la vida. La conversa la fan en un ambient plàcid i engrescador, entre café i café, en casa d'un amic comú, Víctor Labrado, a Sueca „d'on és també el científic. Tret d'alguna anotació biogràfica i alguna observació circumstancial, la conversa aborda, amb minuciositat, les etapes de formació del científic, els primers treballs i, sobretot, l'activitat que realitza en l'actualitat. Una activitat centrada en la prevenció de malalties hereditàries.
Des del 1978, en què va nàixer la primera xiqueta per fecundació in vitro, fins l'actualitat, el desplegament en aquest camp del coneixement s'ha incrementat de manera exponencial. Gràcies a la informàtica, evidentment, i a l'enginyeria tècnica, que ha sofisticat els aparells de treball, el desenvolupament de la investigació s'ha transformat radicalment. El llibre aborda des de qüestions de tarannà científic, fins aspectes metodològic, les possibilitats i els perills de la manipulació genètica o les contribucions en la prevenció de malalties.
Dues qüestions de la conversa resulten força interessant. La primera té a veure amb les bases de la bioètica, sintetitzades en quatre regles: la de beneficència, la de no-maleficiència, la d'igualtat i la de justícia que el científic explica de manera rigorosa i eficaç. I l'altra, és la mirada sobre el futur més immediata del coneixement científic, pel que fa a la genètica. Un camp que abans que cap altra cosa fa por del que pogués vindre. La pel·lícula Gattaca ens ho il·lustra. A parer de Xavier Vendrell el futur passa per un coneixement millor de les malalties. I aquest saber ens porta del braç una veritat substancial: la necessitat d'una visió holística de l'individu, perquè tot hi està relacionat.
Sobre l'alquímia de la vida és un llibre clar i entenedor. El to de conversa, la senzillesa explicativa o les il·lustracions fotogràfiques el fan amé. El volum acaba amb un annex amb informació sobre malalties i processos científics explicats amb un estil més acadèmic. A fi de comptes, un volum recomanable que combat la manca de divulgació de la ciència, tot aportant coneixement i claredat a un tema actual i inquietant. El llibre bé ha merescut el premi Internacional de Divulgació Científica Ciutat de Benicarló.
