La presència d'un bon grapat d'escriptores valencianes a la 34 Edició de la Setmana del Llibre en Català, celebrada a Barcelona, no sols va demostrar que la majoria de dones que escriuen ho fan amb passió, amb sensible i contundent passió sobre l'asfalt de la vida quotidiana (la faena, la parella, els fills o els nets, l'escola, el mercat), sinó que, a més, ja en són un escamot contundent i ben prometedor dins del gran moment que travessa la literatura valenciana contemporània, de narrativa llarga o comprimida, més enllà de la impremta poètica.
Fent suport a la iniciativa de l'Associació d'Editors del País Valencià, a la avinguda de la catedral es va concentrar el passat setembre un aparador literari ben suggeridor i majoritàriament femení, amb diversos actes conduïts pel periodista Manuel Gil. Un seguit d'escriptores i escriptors agrupats, això sí, sota una denominació una mica folklòrica, la de La collita valenciana (podia haver estat Orxata, fartons i plomes), un nom massa exòtic, quan paradoxalment tant elles com ells ja ocupen un solar d'integració dins de la complicada connexió entre el sud, el nord i l'est. I que tal volta no haurien d'haver tingut el regal d'un dia especial, sinó d'una setmana sencera. La del Llibre en Català. Però, qui abonaria les despeses?
Hi eren, en la còmoda hamaca de Barcelona i en actes ben atapeïts d'espectadors, amb solidesa i heterogeneïtat, Elvira Cambrils, Tona Català, alter ego de la inquieta Carme Morera, Fani Grande i Lliris Picó, cadascuna amb una emocionant i entretinguda obra d'origen vivencial. Encara que convocades, Núria Cadenes no va poder estar, al igual que (ai, la memòria!) Anna Moner, Isabel Canet i Isabel Garcia Canet, crec recordar. En canvi, omplien l'escenari com a perfectes i potents ambaixadores meridionals, Mercè Climent, Maria Josep Escrivà, Pepa Guardiola, Carme Manuel, Lliris Picó i la impulsora dels textos, en aquest cas de l'obra col·lectiva Entre dones, Raquel Ricart, més l'espavilada editora coral, Àfrica Ramirez.
Totes elles han tingut la immensa sort no sols d'heretar les ànimes literàries de Maria Ibars, Carmelina Sánchez-Cutillas, Beatriu Civera o Maria Beneyto, sinó de guanyar la fortuna de deixar de ser ignorades o submergides. De romandre opaques com moltes escriptores valencianes dels segles XIX i XX que van escriure en català i damunt gastaven falda. No totes aquestes dones del sud ja no signifiquen cap singularitat, cap reducte, cap quota. Senzillament exhibeixen la vigorosa fortalesa d'una cartografia literària femenina en tres dimensions. O tres territoris nacionals on solidificar la unitat cultural a través de la unitat lingüística. I han entrat fortes pel nord.
