L'estiu, cada vegada més curt i insignificant -des del punt de vista de l'oci- serveix per llegir llibres que exigeixen un atenció especial o per abordar obres que demanen seguir llegint-ne més. Açò segon és el que m'ha passat amb els llibres del psicòleg C. G. Jung. He començat per la seua biografia, escrita per una deixeble, Aniela Jaffé, Recuerdos, sueños, pensamientos, que m'ha resultat fascinant i he seguit amb quatre obres més.
El viatge pels textos del psicòleg s'ho val. A diferència de Freud, Jung sembla no deixar mai de pensar en un lector no professional i en abordar qualsevol dels temes i dels aspectes psicològics ho fa de manera directa, senzilla i amb una dosi de sentit comú admirable. Per al suís, la psicologia individual integra també un romanent dels avantpassats i de la col·lectivitat. Aquest fet és decisiu a l'hora d'interpretar el somnis, un dels mètodes més fecund d'acostar-se a l'inconscient.
L'aparell conceptual del psicòleg encerta a l'hora de dividir els éssers humans en extravertits i introvertits o en parlar dels arquetipus, modalitats de percepció heretades o innates. En qüestions claus, com ara en definir el procés de fer-se persona madura, que anomena individuació, ser un mateix, Jung desplega una anàlisi comprensiva i flexible de l'ésser humà com a totalitat. La maduresa s'aconsegueix integrant parts del nostre jo que hem rebutjat. Ho fem amb un constant diàleg amb allò que ell anomena l'ombra, la zona 2 de la personalitat -en bona mesura inconscient.
Algunes afirmacions de psicòleg mereixen atenció com quan diu que «prefereix ser un home complet a un home bo». Açò ens porta al nucli de la seua concepció de l'individu que passa per descriure'l com un ésser capaç de fer el bé, sentir la compassió i l'amor, però també com un ésser capaç de cometre les vileses més grans del món. Les dues possibilitats són certes i cohabiten en la realitat de tot ésser humà, com a possibilitat. Cal aprendre aquesta lliçó de Jung. El mal, la idea dels malvats, com a éssers intrínsicament dolents, no té cap fonament, com tampoc la idea dels éssers purs, immaculats i angelicals.
