Información

Información

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Vilaplana, «Un sepulcre de lletres minúscules»

Huit persones, de procedència diversa, es troben en una casa on se suïcidaran

Vilaplana, «Un sepulcre de lletres minúscules» INFORMACIÓN

Huit persones, de procedència diversa, es troben en una casa on se suïcidaran. Hi estaran cinc dies en total, i després descobrirem, amb un final sorprenent, coses que no ens esperàvem i que, potser, expliquen fets innecessaris. En tot cas: sorpresa final. En avançar la lectura anem coneixent Elena, una dona marcada per la dissort familiar i amb una malaltia duríssima; Noèlia, una xicona que després de tastar el món frívol, esdevé addicta i es prostitueix per tal d'aconseguir la droga; Simó, que va ser un xiquet abandonat i que transformarà la ferida afectiva en una continuada autoagressió; Aisha, una immigrant africana amb peripècies molt feixugues a l'esquena; Joel un addicte al sexe; Dídac, un policia incapaç d'acceptar la seua orientació sexual; Robert, un empresari torturat per la mort del seu fill i Silvana, una dona a qui l'addicció al joc arruïna una vida acomodada.

Persones que desfilen explicant-nos els motius de la seua dissort, en alguns casos són producte de la culpa, o de patologies o, simplement, de situacions dràstiques a què s'han vist arrossegades? Ací tenim el punt fort de la novel·la: cada personatge es presenta de manera extraordinàriament nítida. Més que personatges són persones que veiem pròximes i en alguns moments podem participar dels seus interiors turbulents. Una llengua resolutiva, d'un lirisme mesurat -no hi falta ni hi sobre res- explica bona part de l'encert. La imatgeria també reforça el món de cada personatge i emmarca la seua singularitat. Així, Dídac sent «un suau xiuxiueig en la foscor»; Joel, és un «impuls atàvic desbordant» de mascle i així successivament.

A Un sepulcre de lletres minúscules, els botxins són el personatges mateixos i una adversitat que sembla repartir dolors i desgràcies de forma èbria. Amb tot, un d'ells afirma: «Ens matarem perquè estem cansats de nosaltres mateixos. Som una colla d'egoistes als quals han oferit una excusa perfecta per posar fi a una vida que no ens agrada». L'infern, doncs, -no com deia J.P. Sartre- som nosaltres i el portem en el nostre interior.

Lo último en INF+

Compartir el artículo

stats