Manela és una estudiant de Filosofia que, a les vesprades, passeja gossos. Viu a València amb Ferran, un filòleg que treballa de corrector. Ella és metafòrica i ell, en canvi, un ésser que es mou en un món ordenat com un text, on només cal corregir les faltes d'ortografia. Més avant se'ns dirà que Ferran és «un talibà de la llengua». Aquests són els personatges centrals de La passejadora de gossos, l'obra amb què Francesc Bodí va guanyar el premi de narrativa Ciutat de València el 2015.
La novel·la és una incursió potent en un món en què els personatges estan acompanyats dels seus respectius gossos: Nora (D'Artagnan), Gonçal (Faula), el senyor Alegre (Somriure), Aurèlia (Berto), Susanna (Eivissa), Navarro (Diana) i Maria Almudena (Napolió). A través dels gossos anem penetrant en les vides de cadascun dels personatges d'una manera còmoda i directa. I amb un accés familiar. Passejar els gossos, diu la protagonista en un moment donat, és com passejar els seus amos. La manera en què es parla dels gossos, del seu caràcter, de les seues afeccions, té un punt de desimboltura humorístic. De Napolió se'ns diu que és un nihilista, per exemple. I hom s'imagina, al pobre gos, adoptant aquest tarannà ètic.
Els personatges ens presenten realitats personals i socials diferents: Nora és una divorciada, explotada pel seu exmarit, amb un fill deficient que viu colps durs, de caire afectiu i econòmic. Gonçal un professor de baixa per depressió (Quin ensenyant no n'ha tingut?). Navarro és banquer i Maria Almudena, notari, i els dos acabaran formant una parella. La relació entre els gossos respectius, Napolió i Diana, els ha precedit amb un encontre lúbric que ha embarassada la gossa. Alegre i Aurèlia, que té alzhèimer, són jubilats.
És d'admirar la manera en què s'aborden qüestions de tota mena: amb referents filosòfics i psicològics, però amb un correlat d'ingredients sensitius i emotius. Els símils i les imatges de Bodí són d'una eficàcia expressiva absoluta. La passejadora de gossos és una novel·la sobre l'amor, la tendresa i la bondat de la vida. I sobre el lent aprenentatge de l'existència. Un cant a la força dels sentiments i a la irradiació penetrant i transformadora de les emocions positives.
