D e l'autor, n'estàvem habituats a un tipus de novel·la -la crítica les havia batejat de novel·les d'erudició- a través de la qual es reconstruïa una etapa de la vida d'una personalitat històrica. Hi havien estat la d'un científic -el naturalista comte de Buffon- o la d'escriptors de la talla de Goethe o de Voltaire o bé la d'un pintor com Cézanne. Amb La sega, Martí Domínguez fa un canvi de rumb en la seua trajectòria i s'endinsa en una ficció més convencional.
La sega relata les peripècies dramàtiques viscudes per una família de llauradors d'un mas de la zona muntanyosa de l'interior de la Plana de Castelló, en els anys de la immediata postguerra. Els llauradors hi sofreixen les escomeses, a tandes, dels membres del maquis i de la guàrdia civil. Viuen així entre dos focs: ara les represàlies i les venjances d'uns, ara les dels altres. El resultat final, el saldo, és una cadena de desgràcies i de morts. Les qüestions ideològiques s'hi enramen amb les sentimentals-pulsionals i el resultat esdevé un còctel explosiu. La situació que viuen els personatges, en molts moments, és ben fosca: «La guerra és així, mai no saps molt bé qui és l'enemic» -afirma un d'ells.
La sega, però, són dues novel·les: una sobre la por, la repressió i els efectes col·laterals de les guerres i una altra que podríem anomenar «ecològica». Si anem aquesta segona, l'obra és plena de comentaris sobre el pas de les estacions, els cicles vegetals, els treballs agrícoles... El narrador-protagonista, Goriet, a través del qual seguim les peripècies de l'obra ha aprés a observar la natura de la mà del mestre don Arcadi. Les parts de la novel·la són, significativament, la sembra, la sega i la batuda. S'hi indiquen moltes de les propietats -algunes màgiques als nostres ulls- de plantes i d'arbres. Així com de les característiques de la vida d'aus i d'insectes.
A La sega apareix la mirada del biòleg-escriptor que hi ha en Martí Domínguez, sensible i conscients de la bellesa canviant de la natura, però sobretot de la diversitat i del misteri que acompanya el cosmos. És ací l'escriptor de les columnes de la revista El Temps o l'autor dels textos que va recollir posteriorment a Bestiari. La novel·la és fruit de la combinació de l'escriptor i del científic, de l'entomòleg i del poeta. Una suma vigorosa i fecunda que dóna com a resultat molts moments de lectura embadalida.
