Información

Información

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

La postmodernitat en constel·lacions d'Enric Balaguer

L'autor hi fa un recorregut des d'una perspectiva teòrica i a través de la literatura i l'art per tal d'ilustrar la segona gran revolució individualista

La postmodernitat en constel·lacions d'Enric Balaguer

A Constel·lacions postmodernes, Enric Balaguer agrupa onze assajos sobre temes diversos, si bé relacionats amb certes coordenades de la societat dels darrers anys, que segueix el fil de dos llibres anteriors: La totalitat impossible (2007) i La vulgaritat i altres tribulacions dels nostres dies (2010). El capítol inicial, Narcisos i Dionisos és un text de referència. L'autor hi fa un recorregut tan des d'una perspectiva teòrica com a través de la literatura i l'art, per tal d'il·lustrar el que s'anomena la segona gran revolució individualista. Un individualisme acompanyat d'exigències de plaer, d'hedonisme, de pèrdua de valors col·lectius. El complement d'aquest tema el

tindrem en cadascun dels assajos que segueixen i que, d'alguna manera, l'amplien. Caldria destacar-ne dos: Homo sentiens, un preciós recorregut per l'esfera emotiva en la cultura actual i El Gran Germà et vigila, sobre com connecta l'individualisme i els valors que l'acompanyen amb l' exitós programa de televisió.

Més enllà de l'estudi d'aspectes com l'hedonisme i l'exhibicionisme, la manca de pudor, l'emotivitat fluctuant i magnificada o la preocupació ecològica-un tema que es abordat indirectament- hi trobem el comentari de temes que són aproximacions a obres literàries: l'escenari barroc com a gust postmodern en la de Josep Lozano, el sexe exasperant en les novel·les de Michel Houllebecq o el pensament nòmada de John Berger. Tots són fils que connecten amb aquest motiu inicial explicat en el primer assaig. Potser caldria destacar també el capítol destinat a l'obra de Joan Margarit i al comentari de poesia convertit, així mateix, en un dels motius inspirador del quefer poètic. En un context procliu a l' autoreferencialitat, un paral·lel del narcisisme, cada art parla d'ell mateix. Ben particular, per la seua banda, és l'assaig sobre la novel·la de Francesc Bodí El soroll de la resta, que l'autor sap lligar prodigiosament amb alguns dels motius centrals de la textura postmoderna.

Cada tema que aborda Enric Balaguer esdevé una pantalla d'idees nítides, on s'estableixen relacions -la capacitat d'entreveure-les és prodigiosa-i d'expli-cacions que potser no havíem arribat a descobrir. El mètode és la simple reflexió oberta, directa que s'alimenta d'una curiositat vasta amb pretensions de totalitat. Perquè la dispersió de temes i motius és, només, aparent: darrer les constel·lacions -un títol ben triat, per cert- s'hi estableix un conjunt de línies, camins, punts de trobada que ens fan veure com d' intricades estan les manifestacions humanes.

És ben saludable, en l'escriptura de l'autor, la manera amb què el rigor teòric es combina amb un desimbolt estil assagístic, que ara comenta una novel·la, ara una pel·lícula, ara una cançó. I tot i la diversitat de motius dels diferents capítols, hi ha sempre un denominador comú: la voluntat per comprendre l'art dins del món d'ara, i a través de l'art comprendre el món.

Lo último en INF+

Compartir el artículo

stats