No és d'estranyar que l'obra Paraules de terra i fang haja alcançat, de moment, el lloc nº 5 en el rànquing de llibres més venuts o llegits en valencià no ficció. No. Una obra que té o aspira a presentar com a tema o objecte principal la «memòria». Un exercici de memòria individual, de persones de l'Horta sud de València, de l'horta a l'Oliverar/Castellar, a Pinedo, a vora l'Albufera i el Saler..., que, per extensió o per definició, es torna memòria col·lectiva.
Hem de pensar que la Història és una successió de fets que pertanyen a un moment, a un marc propi i concret, irrepetible, que ja no es tornarà a donar, i del que, òbviament, només queda la memòria. Memòria que pot ser recordada o oblidada. De vegades, oblidada per, diguem-ne, conveniències o pressions estructurals del sistema, com la memòria històrica de la Guerra Civil i la Dictadura; o per simples imponderables, com la «bretxa generacional». Recordem com un xicot de hui va tot el dia apegat als mòbils i Ipads, al jersei o pantaló de moda, a la marxa i moguda del moment, mentre que els nostres avis, protagonistes d'este llibre, encara porten la mateixa gorra de quan es van casar i no s'atreveixen o no volen posar una targeta de crèdit al caixer automàtic. El contacte, la referència entre generacions ha estat tallada.
En este context, una circumstància cabdal i definitiva va engegar o accelerar les coses: la dramàtica riuà de 1957 i el posterior desviament del riu Túria, el Plan Sur, que conjuntament amb l'obertura del nou accés a València des del sud, conegut com a Pista de Silla, partiren i trossejaren l'Horta de forma considerable, sinó irreparable. Multitud de persones, després de les expropiacions de les terres i proveïts de les corresponents pessetes, es veieren forçats a canviar el seu model de vida, tornats ara taxistes, botiguers, cambrers... L'Horta, la vida de l'horta a l'Oliverar/Castellar, a Pinedo, a vora l'Albufera i el Saler... deixava paulatinament de ser el que era, després de centenars i centenars d'anys de treball pacient i conscienciós, de treball creador, vertebrador de tot un sistema de vida. L'onada de la industrialització dels 60 i l'expansió de la ciutat metropolitana faria la resta.
I aquí entren els nostres protagonistes, a relatar-nos i a contar-nos, per tant a fer reviure, uns actes, unes situacions treballades i viscudes, uns moments significatius per a la societat en tant que l'han feta perviure i anar endavant i progressar, en tant que són un escaló d'allò que som ara. La memòria és la torxa que il·lumina no sols el present, sinó que ajuda a obrir les portes del futur.
I, ja per acabar, citar com la línia argumentativa de l'obra gira al voltant de tres eixos. El primer, la Guerra, les vivències de la Guerra Civil, atés que la majoria dels protagonistes són nascuts als voltants dels anys 30; successos que es vivien com un joc de xiquets o d'adolescents, amagant-se en clots sota pallots a l'horta quan s'apropaven els bombarders, però sumats a la trista tragèdia de la pèrdua d'un germà, d'un pare o d'un familiar tant allí mateix com en el front. El segon punt gira sobre la precarietat; tot costava, tot era producte del treball: creïlles, moniatos, anguiles, barraques de pallots..., com un regal del cel que els permetia viure, com si, després de tot, foren en un paradís natural. I en tercer lloc, l'enginy, la iniciativa i l'esforç per reeixir-se'n.
Enginy, iniciativa, esforç, que, tot plegat, són els valors seculars de la societat valenciana, i que el llibre, ens sembla a nosaltres, tracta de rescatar.
