Información

Información

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

«La filla estrangera» de Najat El Hachmi

El 2008 un prestigiós premi de novel·la va ser per a una escriptora d'origen marroquí que havia arribat a Catalunya als huit anys: Najat El Hachmi. La novel·la era L'últim patriarca. Es tractava d'una història fabulosa sobre un personatge, Mimoun, que educat al si d'una família que desitjava tant tenir un fill que el va convertir en un malcriat, en un dèspota egocèntric. La filla de Mimoun hi contava la història del seu pare: l'emigració a Catalunya, la tria de la que seria la seua dona, la seua naixença... I sobretot, com ella duria a terme un procés vital entre dues cultures fins emprendre el camí d'emancipació personal. La novel·la es convertia, així, en un relat d'alliberament i en una incursió que explicava moltes coses de la vida dels membres de cultura magrebí instal·lats a Europa.

L'últim patriarca va esdevenir un best seller i alhora en una obra venerada pels estudiosos i estudioses. Encaixava amb l'interés des de la perspectiva de gènere i del multiculturalisme i parlava d'una realitat nova i, quin dubte hi ha!, cada vegada més quotidiana. Però a més, l'obra és una gran novel·la, té una trama molt ben perfilada i un conjunt de peripècies genuïnes, molt ben expressades.

Ara s'acaba de publicar la tercera novel·la de Najat, La filla estrangera. Una mare i una filla magrebines viuen en una ciutat catalana. La mare ha estat abandonada pel seu marit i ha pogut sobreviure amb molt sacrificis. La filla és a les portes de la Universitat quan sa mare li proposa un matrimoni concertat amb un nebot. Contra el que seria previsible, accepta aquest casament per tal de satisfer a la mare. Aquest és el punt de partida de la novel·la. Un relat que ens torna a situar al si dels membres d'una cultura que xoca amb la nostra en costums, hàbits, creences, pràctiques socials... El conflicte està servit i ben escenificat de la mà d'una autora que sap dibuixar els detalls que perfilen situacions i condicions psicològiques. El Hachmi és, sobretot, una escriptora d'atmosferes i de detalls, de gestos quasi invisibles però ben eloqüents, dematisos de mirades i de veus. Sap interrogar allò impalpable de l'experiència. I de la vida.

Lo último en INF+

Compartir el artículo

stats